EL MINISTRE I JO

EL MINISTRE I JO
Pensava que feia més temps però repassant l’hemeroteca calculo que devia ser el febrer de 2017. Havia sortit de passeig, era un matí assolellat i tranquil quan en un parc del barri Sarrià vaig veure el senyor Jorge Fenández Díaz, ministre de l’interior fins feia uns mesos. Estava assegut en un banc acompanyat del “segurata”, ben vestit. La primera inclinació va ser de pensar a saludar-lo. La discreció, o ves a saber que, em va fer passar de llarg. Jo visc a les Corts que, com el seu nom indica, era on els senyors de Sarrià guardaven els animals. La Diagonal separa els que estan amunt (UP) i els que som de davall (DOWN) a major glòria de la discoteca UP & DOWN que copula, entre altres coses, els dos adverbis anglesos.
Era públic que estava passant un càncer de fetge (UP) i, ni que només sigui per solidaritat de pacient, jo també havia passat el meu mal dolent un pam més avall (DOWN), vaig pensar de dir-li alguna cosa. Ara veig que vaig fer bé de no dir-li res. Poques coses hem de tenir en comú. O potser sí. Ell es va anar a curar a la selecta Clínica de la Universidad de Navarra i de l’Opus Dei (UP), jo al Clínic, oficialment Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, és a dir, de la Diputació (DOWN). Ell igual lluitava contra el terrorisme islàmic (UP al paradís) que causava terror a la sanitat pública catalana (DOWN).
Diu que quan va estar a Las Vegas va experimentar un procés de conversió (UP). A mi que em va agradar no molt, sinó moltíssim, només hi vaig saber veure la Sodoma del joc, la Gomorra dels diners i una col·lecció de targetes de cases de barrets que pel carrer li anaven donant al meu fill de catorze anys (DOWN). Els camins del Senyor són inescrutables.
Com a supernumerari de l’Opus explica que creu que té un àngel de la guarda, Marcelo, que l’ajuda a aparcar el cotxe. Dubto que aparqui a una zona verda o blava, suposo que fa referència a no ratllar el vehicle quan el deixa al pàrquing de casa, o a la plaça oficial que li pertoqui al Ministerio. Ell creu en l’àngel de la guarda però jo sé que el tinc. Igual que ell deu anar a la missa diària a Sant Gregori Taumaturg, jo sóc nascut davant per davant de l’església de Seròs; el nostre Patró és el Sant Àngel de la Guarda i tant si crec com si no, que no, me n’ha salvat de més d’una perquè hi ha coses que són i prou, no cal buscar explicacions místiques, són maneres de parlar.
És més, si el meu veí fill de falangista és capaç d’atorgar una medalla, en concret una Cruz de Plata a la Virgen en su calidad de “titular de la Real y Venerable Cofradía de Nuestro Padre Jesús de la Humildad y María Santísima de los Dolores” de Archidona, en la provincia de Málaga, com no m’he de penjar jo la medalla de ser de la vila de Seròs, fill de pagès d’esquerres conservador i de mercera de missa progressista. Àngel sant, amb la vostra espasa miraculosa, torneu-nos a deslliurar de tota pandèmia política, econòmica, social i, sobretot, comenceu per la sanitària.
Voldria anar acabant però no me’n puc estar. Quasi sembla un acudit de l’Eugenio: “el saben aquel que diu” s’ajunten un de fatxallolid i un papa emèrit (com el rei) i es posen a jugar a veure qui la diu més grossa. El primer és català de fet i el segon va ser digne prefecte (no confondre amb perfecte) de Congregació de la Doctrina de la Fe -la Inquisició, per entendre’ns. Benet XVI, teòleg sòlid i bon coneixedor d’España, li va revelar que “el diable vol destruir Espanya —“i va dir el diable, no va dir l’esperit del mal, no, el diable, il diavolo”, en italià fa més por. “El diable sap els serveis prestats per Espanya a l’Església de Crist, coneix la missió d’Espanya, l’evangelització d’Amèrica per Espanya, el paper d’Espanya durant la Contrareforma, la persecució religiosa dels anys trenta… El diable ataca més els millors i per això ataca especialment Espanya i la vol destruir”. Voleu dir que la vol destruir? O més aviat és que la manté unida a garrotades “a pesar de los pesares”. Del diable no me’n fiaria, té moltes cares i se sap amagar darrere de qualsevol corbata oficial, solideu papal o com es diu: Tras la cruz está el diablo (El Quijote I 6). N’és ben capaç el maleït. En fi, que baixi el Senyor de qui sigui i que ho vegi. No es pot resistir, Senyor Ministre