Estrès, república i primer d’octubre

 

Publicat a La Manyana el 28 de setembre del 2018

L’any 509 abans de la nostra època a pocs quilòmetres de Roma, una colla d’oficials fan el que no poden fer en el camp de batalla: parlar de dones. Col·latí destaca la bellesa i virtuts de la seva dona, Lucrècia. Això fa que sigui anhelada per Sextus Tarquinius, fill del rei romà de dinastia etrusca Tarquini el Superb. Tarquinius va entrar a casa de Lucrècia i la va forçar a mantenir relacions sexuals sota amenaça de matar-la a ella i a un esclau, per posar-los junts i anunciar que els va sorprendre cometen adulteri. Quan marxa el violador, Lucrècia crida el seu marit i el seu pare; els fa prometre venjança i se suïcida amb un punyal per posar fi a la seva deshonra. La notícia s’escampa per Roma i una onada immensa d’indignació commou els ànims, els romans es reuneixen en el que pot considerar-se la primera concentració de caràcter lliure i burgès: el rei serà derrocat i els tirans expulsats. Els romans “romans” s’alliberen del jou de la monarquia d’origen etrusc i funden la res publica. Mai més un arrogant rei guiarà l’ésser comú dels romans. Això explica El filòsof alemany Peter Sloterdijk en el llibre Estrés y libertad, Editorial Godot (2017), citant Titus Livi -jo només n’he fet una paràfrasi traduïda lliurement al català.

Remarca Sloterdijk diu que, des de la perspectiva actual, som davant del naixement de la llibertat republicana a partir de la indignació col·lectiva. Una llibertat que inicialment no significava altra cosa que el desig de viure autònomament, d’acord a les lleis del país, els costums dels pares i no haver de sotmetre’s a la voluntat d’un individu massa ufà, sobretot si es tracta d’un dels reis espanyols (l’autor parla de reis perses). Ja veieu que vaig fent venir la història cap als nostres dies, i no em costa gens veure el paral·lelisme entre el fet narrat i els esdeveniments que des de fa un any estan passant al nostre país. Només cal imaginar-se que de la noble Lucrècia ara en diríem REFERÈNDUM; la intervenció policial del primer d’octubre va ser la violació d’un poble pacífic rematada amb l’amenaça vil del rei Felip VI i segon del postfranquisme.

El passat dia 11 de setembre vam tenir una onada immensa d’un milió llarg de persones i l’únic que vam poder fer va ser cridar. Ara no cal apel·lar el principi de realitat per adonar-se que no tenim la força guerrera dels romans però sí la mateixa convicció. Som un col·lectiu que s’enfureix davant la idea de la seva desaparició en mans de dèspotes amb corona, toga o escó al Congreso o al Parlament. Aquest estrès indignat és el símptoma que indica el bon nivell de vitalitat que tenim. El llaç social del sentiment de sentir-nos membres del poble català només es pot dur a terme mitjançant la creació simbòlica d’un estrès tematitzat de manera crònica. Fa anys, decennis o segles -depèn d’on posis l’inici de la ignomínia- que estem enfrontats a un estat, que encara es creu imperi, que necessita bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. El primer d’octubre va ser el bombardeig del segle XXI amb bombes de carroll que es van escampar per tot el país.

Des de llavors, no sé vosaltres, però jo em sento estressat o enrabiat i no em puc imaginar com han de sentir-se els presos, exiliats i familiars. Ens guia una inquietud comuna, un estrès positiu, no violent que uneix un desig generós de ser sobirà; a l’altra banda hi actua un estrès negatiu d’agressió i d’intolerància que necessita tots els mecanismes de poder per perpetuar el seu avar domini. A més de la revolució dels somriures i no embrutidora de carrers, necessitem astutament trobar el tascó que esberli la il·lusió farsant de l’anomenada transició del règim del 78. No sé si tindrà forma d’urna, de sentència o de màster però hem d’estar amatents per aprofitar l’ocasió.

Aquesta entrada ha esta publicada en autoritarisme, Borbons, Catalunya, Identitat, Política, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*