UNA SINGULAR MALDAT

Publicat a La Manyana el 05-05-18

En els meandres GROCS de lliris, verds de PAU,

… la nostra pàtria antiga.

Màrius Torres

Vivim en la construcció de dos relats que no tenen cap punt de trobada. Diuen que el poder estatal és la realitat que no es pot canviar sense transgredir les normes legals; els independentistes viuen en un Matrix de somnis o desitjos republicans que només portarà al no-res o a l’ensorrament de la societat. ¿Com sé què és realitat i què és somni? ¿Per què no pot ser al revés, Espanya com a malson i la Independència com a nova realitat que es va bastint? Quina idea tenen al cap el Presidente M. Rajoy i el MHP Carles Puigdemont? I la vicepresidenta S.S. de Santamaría i el vicepresident Oriol Junqueras? Els marcs mentals o les idees d’Espanya i Catalunya semblen anar per mons paral·lels, no es troben mai. Realitats paral·leles.

Tot just començar la pel·lícula Origen (títol en anglès, Inception, 2010) de C. Wolan, Cobb (Leonardo DiCaprio) es pregunta:

– “Quin és el paràsit més resistent? Un bacteri, un virus, o un cuc intestinal?

Ell mateix es respon:

– Una IDEA, resistent, molt contagiosa, que s’ha apoderat del cervell, és quasi impossible erradicar-la”.

El tema principal de la pel·lícula és la confusió entre realitat i somni. Només pels efectes especials ja paga la pena mirar la pel·lícula. El protagonista té l’objectiu d’entrar en els somnis de l’hereu d’una gran empresa per implantar-li la idea d’acabar amb ella. ¿Es pot entrar en la ment del jutge Llarena, del periodista Federico Jiménez Losantos, dels jutges del cas La Manada o  del secretari general del partit VOX, Javier Ortega, quan diu que els afusellaments de la Guerra Civil s’havien fet “amb amor”? Veig molt difícil ficar-se al cap d’una persona i fer-la canviar d’idea.  I si es pogués modificar, no seria amb paraules.

Les paraules només són sons que representen idees. Simples connexions sinàptiques de les neurones del cervell que reaccionen a estímuls exteriors. Les paraules poden demostrar un pensament i el contrari. Les paraules portades per la retòrica sofística ho poden justificar tot. Els sofistes de l’antiga Grècia eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus serveis lingüístics a canvi de diners. Dominaven el llenguatge, la capacitat d’argumentar, de persuadir. Eren especialistes en el debat d’idees i preocupats per la definició del significat de les paraules. Partien d’una crítica dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei que consideraven relatius. Les trampes dialèctiques del seu discurs sempre perseguien el seu interès, el benefici propi. Els del PP i Ciutadans -el PSC/PSOE, no ho sembla- tenen els equips d’experts i apliquen aquestes tècniques fins a les últimes conseqüències. El partit ultradretà VOX ha fitxat l’excap de campanya i  exassessor principal del president dels Estats Units Donald Trump, Steve Bannon, populista del Tea Party, per “establir estratègies per combatre la propaganda separatista fora d’Espanya i reduir al màxim qualsevol suport internacional al separatisme català”.

Si canviem de mentalitat, és perquè modifiquem els nostres sentiments. Per això en la pel·lícula, la manera que tenen per introduir una idea en la ment és entrar en el subconscient. Aquest està determinat per l’emoció, no per la raó. La idea ha de convertir-se en un concepte emocional. ¿Com hem d’actuar en aquesta realitat incerta? ¿En qui hem de confiar? La filòsofa Victòria Camps, catedràtica d’ètica, diu en el llibre El gobierno de las emociones: “no basta conocer el bien, hay que desearlo; no basta conocer el mal, hay que despreciarlo” No es tracta d’actuar en nom del BÉ – massa desastres s’han fet en nom del Bé, de Déu o de la Llei- sinó d’actuar amb BONDAT.

NO penso caure en l’escepticisme nihilista (tantsemenfotisme, per entendre’ns). Escullo confiar, com diu DiCaprio a la pel·lícula que: “Les emocions positives vencen les negatives contínuament. Tots anhelem la reconciliació, la catarsi”. Un bon exemple és la campanya #Cuéntalo, la indignació per la sentència de La Manada ha fet que moltes dones contin la violència sexual que han sofert. Estan realitzant una experiència interior purificadora que condiciona la vida, que canvia la forma de viure la vida. Una altra catarsi és portar el llaç groc o córrer fins a les presons madrilenyes. Si voleu, la meitat de la societat vivim en una societat en catarsi contínua per compensar les actuacions negatives, destructives que genera l’altra meitat.

NO, no cal que m’estimi Majestat o senyor Ministre si he d’acabar a la presó, a l’exili o a l’altre món. O potser ni al més enllà, senzillament a qualsevol nínxol -ja no es porten les cunetes. Si algú, en forma de persona, diu que es pot empresonar, reprimir, cessar, pegar o afusellar amb amor, és que té algun problema mental o senzillament és dolent, immoral. Moralment dolent. Com diu Herman Melville al llibre Bartleby, l’escrivent: “L’home ha comès assassinats per simple gelosia, per simple ira, per simple odi, per simple egoisme o per simple orgull espiritual; però no hi ha home de qui jo hagi sentit parlar, que hagi comès mai un pervers homicidi per simple i tendra caritat”.

NO, no cal que em jutgin, jutges i jutgesses, si he d’acabar sentint-me culpable només de ser dona o independentista. Si algun jutge pot pensar que cinc homes, un guàrdia civil i un militar professional per major honra del cos, no son motiu suficient per acollonir i anul·lar la voluntat d’una jove de divuit anys, és que el senyor jutge (sobretot el que té un problema singular) està actuant amb MALDAT, una singular maldat. Si dieu que manifestar-se, cantar, protestar és violència terrorista, sou èticament i jurídicament dolents.

 

, digueu-me il·lús, beneit o ximple perquè prefereixo compartir la lluita En Peu de Pau. Més m’estimo estendre i promoure la resistència civil pacífica i no violenta que busca consolidar i reclamar els drets i les llibertats ciutadanes, amb l’autoritat moral dels qui perseveren per evitar qualsevol desigualtat entre les persones. No ho podreu evitar, no faré bondat. Persistiré i perseguiré la BONDAT.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*