cerdà

Potser sigui un núvol d’estiu, però coneixent l’emprenedoria dels andorrans i la decisió del seu Govern, en cap cas pot descartar-se que, com estableixen les previsions de treball, el 2030 un tren uneixi Barcelona amb Andorra en 2 hores i mitja amb estació a Alp.
El projecte -concebut per la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS) passa per modernitzar la línia Barcelona-Puigcerdà, la qual cosa inclou el desdoblament de Vic a la capital cerdana i la renovació del tram Ripoll-Puigcerdà. De nova construcció només hi hauria el tram Alp i Andorra la Vella, amb un cost previst de 280 milions d’euros.
Pel Principat seria resoldre de forma sostenible el seu tradicional embús d’entrada i sortida cap a la Seu. I, així d’entrada, només sembla que el projectat mitjà de transport pot tenir conseqüències negatives pels guanys de la concessionària del túnel del Cadí, qüestió ara mateix poc preocupant per la immensa majoria.
El que sobta -i molt- és que des de la Cerdanya no s’hagi reclamat que el tram entre Alp i a Tor de Querol no sigui part essencial del projecte. Les raons d’aquesta indiferència poden ser moltes, i abasten des de la simple incompetència dels electes a una conjunció d’interessos. Perquè, així com està concebut el projecte, sembla només enfocat a les comunicacions amb Andorra i a donar un nou impuls a l’estació d’esquí de la Molina facilitant-ne l’accés.
Altra cosa, posats a fer, es que aquesta arribada a la Tor d’un mitjà de transport del segle XXI fos revulsiu per a que el Tren Groc -l’estimat Canari- agafés l’embranzida que li garantís el futur tot retrobant el sentit de mitjà de transport articulador de l’Alta Cerdanya que va tenir en el seu moment. Per això caldria trobar l’equilibri entre mantenir l’essència i garantir unes velocitats que el fessin competitiu, tot un atzucac no només tecnològic.