Des del carrer...

La gent normal i corrent d’aquest país que és  nacionalista es pregunta en aquest moment, veien que l’escenari del nacionalisme català està més  dividit que mai, cap a on anem?…

Tant els nacionalistes de centre dreta com els nacionalistes de centre esquerra que aglutinen el nacionalisme parlamentari català, ens han portat a un estat de xoc amb símptomes evidents de trencament entre ambdós.

Els interessos individuals i de partit s’han abansposat als interessos de la societat tant en la vessant nacional com en la social.

El conservadorisme dels governs de CiU durant molts anys de mandat no van servir  per definir clarament quins eren els objectius de futur per  Catalunya. D’altra banda,  el desconcert de l’últim govern Tripartit on el desgovern ha estat present per unes raons o d’altres que tothom coneix. A més, si  hi afagim la darrere campanya electoral on s’ha vist quins eren els interessos d’uns i altres, només podem pensar: on anirem a parar.

El president espanyol ZP ha sabut moure  molt bé les seves cartes. Amb un sol comodí n’ha tingut prou per polir-se el nou Estatut acordat pel 90% del Parlament. S’ha tret de sobre en Carod (Visita a Perpinyà) i l’incòmode suport que fins aleshores rebia d’ERC pressionat pel PP i  el seu entorn. El sector més catalanista del PSC l’ha esborrat del mapa fent fora en Maragall i posa un home de la seva confiança  de perfil espanyolista. I per acabar-ho d’arrodonir,  ha provocat la confrontació entre el nacionalisme  català. Sense fer soroll i amb intel.ligència ens ha portat al desgavell actual. De ben segur, l’Aznar no ho hagués fet millor.

 Cal reflexionar. La situació comença a ser preocupant. El nacionalisme català està tocat. Ho dic jo, a peu de carrer. On les coses es veuen tal com són i no com ens volen fer creure.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!