La Gran Enciclopèdia Catalana de la Llengua defineix la paraula obstacle com: "Accident de terreny natural o artificial capaç de retardar l’avanç enemic". Una definició més escaient impossible pel cas…
A totes les viles i ciutats de Catalunya només en arribar hi trobem un munt d’obstacles que s’han de salvar per poder-les visitar. Però no s’acaba aquí, sinó que n’hi continuen havent durant tota la visita fent del trajecte una gimcana inacabable.
Cada dia circular per les ciutats és fa més desesperant i laberíntic. A més, no s’hi troba ni un forat on estacionar i sí es troba serà després d’un fart de donar voltes i tocarà pagar. Si això, és poca cosa, ara toca driblar els obstacles posats de forma mal intencionada per excitar l’ànim del resident i visitant.
Per culpa d’uns pocs rebem tots. És del tot injust que els organismes oficials (Ajuntaments, Diputacions, etc.) ens tinguin com enemic a combatre en compte d’aplanar les coses per fer-nos una vida més plàcida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els regidors municipals responsables són curtets de gambals. Què pots demanar-los-en? Això sí, el maleït impost de circulació el mantenen, i el revisen cada any a l’alça (per descomptat, no en serà a la baixa). Mentre més alts són els impostos, més alts col·loquen els obstacles. Amb la primera marxa, alguns cotxes HOMOLOGATS freguen els seus dipòsits dels càrters en els esmentats obstacles!! En tal cas, les denúncies s’han de fer a les assegurances i com responsables civils els ajuntaments respectius.
De cas no ens en feran, però al menys en parlarem.
De cas no ens en feran, però al menys en parlarem.