S’ha de complir la normativa de la llengua?

Resultat d'imatges per a "el llenguado"

Avui han emès un altre capítol de ‘El llenguado’, a TV3. Fa mesos, els responsables d’aquest programa em van demanar de dir-hi quatre mots. Encara no l’he vist, però és evident que no hi han pogut encabir tot allò que els vaig exposar. I, encara, allò que vaig exposar no era tot allò que hauria volgut dir. Si ho voleu llegir, ací ho teniu.


S’ha de complir la normativa?

Sí. La normativa s’ha de complir. La normativa lingüística catalana és la que va establir Pompeu Fabra, essencialment, amb alguns retocs posteriors de l’Institut. Fabra va observar l’estat de la llengua i hi va veure dos grans perills: la pèrdua de trets propis —per la interferència, sobretot, del castellà— i el distanciament entre els dialectes. Perillaven la genuïnitat i la unitat. La guia de la seva feina va ser lluitar contra aquests dos perills. La normativa, doncs, és una manera de preservar una llengua amenaçada.

Observem això: per què escrivim taronja si a Barcelona la gent diu tronja? Perquè Fabra va donar importància a les raons etimològiques i perquè a la resta de dialectes es deia taronja. I com és que diem haver de i no tenir de o tenir que? Perquè va veure que les locucions amb tenir eren interferències del castellà i que la genuïna (encara viva) era haver de. I com és que no diem busson si és com ho deia tothom a l’època de Fabra? Doncs perquè es va arriscar i va recórrer a la llengua antiga per a recuperar bústia. Si Fabra i els seus successors haguessin pensat que el criteri havia de ser la llengua del carrer de Barcelona avui escriuríem tronja, tenir que i busson.

Per això a VilaWeb som uns ferms defensors de la normativa. Segurament el mitjà més fidel, per més que tinguem alguna petita discrepància amb algun canvi recent. I no ho dic pas amb orgull, això. Penso que aquesta fidelitat a la normativa l’haurien de practicar tots els mitjans, i especialment els públics. Dissortadament, la televisió i la ràdio públiques transgredeixen la norma molt sovint, fins al punt que al seu llibre d’estil es registren centenars de mots, construccions o usos no admesos per l’Institut. Aquesta actitud no té en compte els perills de què parlàvem. Penso que cal rectificar. Potser això és més urgent que no pas canviar la llista de diacrítics.

Sobre els diacrítics

Aquesta és una de les poques ‘desobediències’ de VilaWeb. A VilaWeb mantenim el sistema d’accentuació diacrítica de Fabra, excepte en els derivats, que generalment no accentuem. I això ho fem per tres raons.

La primera és una raó general: no hi havia cap necessitat de fer-la, aquesta reforma. No la demanaven ni els escriptors, ni els periodistes, ni els filòlegs, ni els professors, ni els editors…

La segona raó és que no se sap quin criteri es va seguir per fer la tria de mots amb diacrític. La llista de Fabra tenia tres criteris clars. Els responsables del IEC diuen que n’han mantingut un: l’oposició àton-tònic, és a dir, que quan un dels dos homògrafs és àton, accentuem l’altre (pèl-pel). Però això no es compleix, perquè si es complís no anirien accentuats ni , ni déu ni sòl.

I la tercera raó, i principal és, com ha dit el gramàtic Josep Ruaix, que la reforma fa que la llengua sigui més confusa. Fabra va estudiar detalladament casos de possible confusió i els va resoldre amb un accent diacrític. En canvi ara, eliminant els diacrítics, es fa evident la confusió. Això passa quan suprimeixes l’accent de mòlt i et trobes una etiqueta com ara ‘Cafè molt descafeïnat’. O quan elimines l’accent de vénen i no saps si les persones venen o vénen. O bé si elimines l’accent d’ós i confons els ossos amb els óssos. I passa fins i tot que el responsable lingüístic d’un diari, que és alhora membre de la Secció Filològica del IEC, ha escrit públicament que no pensa renunciar a l’accent d’ós.

Per aquestes raons, la reforma ha suscitat resistència. No tan sols a les xarxes. No tan sols d’alguns mitjans, com VilaWeb, sinó també —sobretot— de les editorials. Segons un report de l’Institut d’Estudis Catalans, la major part d’editorials no segueixen la nova normativa sobre els diacrítics, cosa que ens hauria de fer pensar.

Ara, repetim-ho, al costat de les transgressions dels mitjans de comunicació principals, això dels diacrítics no és res. I no sembla gaire just que, precisament als qui som més fidels a la normativa, ens pengin l’etiqueta de desobedients perquè mantenim quatre accents distintius i aclaridors.


Vegeu també:

Diacrítics: calia?

És de debò que hi ha cent cinquanta diacrítics?

Quins diacrítics són útils i quins no?

No penso escriure cap més article sobre diacrítics (potser)


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Les faltes que no detecta un corrector automàtic (I)

Generalment, quan escrivim en un ordinador, fem servir un programa de tractament de text que marca errades ortogràfiques (com ara baixell en compte de vaixell, o màuqina en lloc de màquina). Però el corrector automàtic no detecta pas les faltes més subtils, de vegades tan simples com un accent: per exemple, si escrivim ‘Avui es dissabte’ no indicarà que s’ha d’escriure ‘és’, amb accent. És cert que a internet trobarem correctors molt més afinats (en parlarem al final).

Avui volem repassar una llista d’errades freqüents que un corrector automàtic normal i corrent no sap trobar. Com que és una llista llarga, en veurem trenta i un altre dia, la resta.

Les bàsiques

En la reforma ortogràfica recent, es van eliminar alguns accents diacrítics. Tanmateix, alguns dels mantinguts justament són entre les errades ortogràfiques més freqüents. Us els presentem en aquest apartat, en què també hem inclòs parelles de mots que es pronuncien d’una manera semblant i que fan anar de bòlit molta gent a l’hora d’escriure. Som-hi.

1. em-hem

—No em facis mal. Pronom (‘a mi’).

No hem vist res. Del verb auxiliar ‘haver’ (nosaltres).

2. es-és

Veig com es pentina. Pronom reflexiu (‘a ell mateix’).

És amb tu? Del verb ‘ésser’ (ell).

3. hi ha – ja

Qui hi ha? Verb ‘haver-hi’.

Diria que ja se’n va. Adverbi (‘ara mateix’).

4. i-hi

Avui demà serem fora. Conjunció, per a ajuntar dos mots o frases del mateix nivell.

Si vas al cinema, jo també hi aniré. Pronom (indica, per exemple, un lloc).

5. li-l’hi

—No li digueu res. Pronom (‘a ell’).

Vol anar al Masnou, però no l’hi puc dur. Dos pronoms (‘a ell’ + ‘allà’). / Demana el llapis, però no l’hi deixa. Dos pronoms (‘el llapis’ + ‘a ell’).

6. mes-més-m’és

Aquest mes té trenta dies. De l’any.

En tinc molts més. Quantitat, suma.

M’és igual tot. ‘Em’ + verb ‘ésser’.

7. mi-m’hi

—És un mi sostingut. Nota. / Per mi està bé. Pronom (‘jo’).

No m’hi trobaràs. Dos pronoms (‘em’ + ‘hi’).

8. mon-món

Mon pare era pagès. Possessiu (‘el meu’).

Tinc una bola del mónLa Terra.

9. ni-n’hi

No el tinc ni el vull. Conjunció (‘i tampoc no’).

Diu que al llac hi ha sis ànecs, però jo n’hi veig cinc. Dos pronoms (‘en’ + ‘hi’).

10. quan-quant

Vindré quan pugui. Adverbi de temps (‘en el moment que’).

Quant arròs has comprat?. Adverbi de quantitat (‘quina quantitat’).

11. que-què

Diu que tornarà. Conjunció. Amb ‘e’ neutra. / És la noia que vaig conèixer ahir. Pronom relatiu (‘la qual’). Amb ‘e’ neutra.

No sé què vols. Pronom interrogatiu (‘quina cosa’) / És el llibre en què ho vas llegir’. Pronom relatiu precedit de preposició (‘el qual’). Amb ‘e’ oberta.

12. si-sí-s’hi

Vine si el vols veure. Conjunció condicional.

M’ha dit que . Adverbi afirmatiu.

No s’hi esforça. Dos pronoms (‘es’ + ‘hi’).

13. son-són

Tinc son. ‘Ganes de dormir’. / Son germà està malalt. Possessiu (‘el seu’).

On són ara? Del verb ‘ésser’ (ells).

14. tan-tant

No és tan fàcil com semblava. Precedeix adjectius i adverbis.

Hi ha tant públic com l’altre dia. No precedeix ni adjectius ni adverbis.

15. te-té-t’he

Te l’he pres. Pronom (‘a tu’). Amb ‘e’ neutra / Vols beure un te? Beguda. Amb ‘e’ oberta.

No té les claus. De ‘tenir’. Amb ‘e’ tancada.

T’he vist. Pronom (‘a tu’) + verb ‘haver’. Amb ‘e’ tancada

Junts o separats?

Un altre grup de paraules que es poden confondre és format per parelles en què hi ha un mot compost i els components desglossats. De vegades, els membres de la parella no tenen cap relació, sinó que simplement s’assemblen per casualitat. Les parelles principals són aquestes:

16. abans-d’ahir – abans d’ahir

Ahir era divendres i abans-d’ahir, dijous. ‘Dos dies abans que avui’.

Mai, abans d’ahir, no havia parlat amb ell. ‘Qualsevol dia anterior a ahir’.

17. abastament – a bastament

La ciutat té una xarxa d’abastament d’aigua. ‘Provisió, subministrament’.

Ha estat una imatge divulgada a bastament. ‘En una quantitat suficient’.

18. aleshores – a les hores

Aleshores va arribar. ‘Llavors’.

Sempre ens trobem a les hores dels àpats. ‘Als moments’.

19. alhora – a l’hora

Ho heu dit tots dos alhora. ‘Al mateix temps’.

Seré aquí a l’hora que ell em digui. ‘Al moment’.

20. apunt – a punt

He escrit un apunt biogràfic de l’autor. ‘Nota’.

Posa’t a punt, que partirem de seguida. ‘Preparat’.

21. enlaire – en l’aire

La pilota ha pujat molt enlaire. ‘Amunt’.

En l’aire, hi havia partícules contaminants. ‘Dins l’aire’.

22. enlloc – en lloc

No l’he trobat enlloc. ‘En cap lloc’.

He comprat taronjada en lloc de llimonada. ‘En compte de’.

23. enmig – en mig

Som enmig de la plaça. ‘Al centre’. / Va sortir enmig de la gent. ‘De dins’.

En mig any hi ha hagut vuit accidents. ‘En la meitat de’.

24. gairebé – gaire bé

Hi veig gairebé com tu. ‘Quasi’.

No em sembla gaire bé que et passis tot el matí al sofà. ‘Molt bé’ (en frases negatives o interrogatives).

25. maldecap – mal de cap

Si m’haguessis fet cas, ens hauríem estalviat aquest maldecap. ‘Preocupació’.

Si no et passa el mal de cap, pren-te aquesta pastilla. ‘Dolor al cap,cefalàlgia’.

26. perquè – per què

Vés-hi, perquè fa estona que t’espera. ‘A causa que’. / Vés-hi perquè et vegi. ‘Amb la finalitat que’. / No en sé el perquè. ‘Causa’.

Però per què ho dius? ‘Per quina raó’.

Més informació, en aquest article de ‘Ras i curt’.

27. pertot – per tot

Vas a Berlín i trobes catalans pertot. ‘A tots els llocs’.

Per tot això no t’has d’enutjar. ‘Per’ + ‘tot’.

28. potser – pot ser

Ara que ho dius, potser m’he equivocat. ‘Tal vegada’, ‘és possible que’.

Pot ser que no ho hagi vist. ‘És possible’.

29. sinó – si no

No parlo de feina, sinó de lleure. ‘Però sí’. / No ho va saber ningú sinó el seu germà. ‘Més que’.

Si no vols venir, no vinguis. ‘En cas que no’.

En vam parlar en aquest article de ‘Ras i curt’.

30. sobretot – sobre tot

Hi havia molta gent jove i, sobretot, noies. ‘Principalment’.

Va escampar la por sobre tot el poble. ‘Al damunt de tot’.


Correctors molt útils

Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:

Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.

Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.

—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a  LibreOfficeFirefoxWordGoogleDocs i Android.

Arreplec de mots que despisten els correctors, de Pep Bofarull. És un cercador per a resoldre justament els dubtes de què parlem en aquest article i en el següent. Entreu-hi i de seguida en veureu la utilitat.

[Article publicat a VilaWeb el 26-10-2019]


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.