La mare del Tano!

1. La mare del Tano

2. Masculines i femenins

3. Llorigons i cervatells

4. Quina torradora!

5. Què se n’ha fet

6. Inculpar-se sense auto

7. Desencontrats

8. Com és que no ho saben?

9. Batega, manyac

10. No toqueu els nostres fills

11. Avinguda esbiaixada

12. Sentit o emocionat?

13. Massa afectats

14. En diuen pronoms febles

15. Indefensables, Pilar, indefensables


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Les faltes que no detecta un corrector automàtic (I)

Generalment, quan escrivim en un ordinador, fem servir un programa de tractament de text que marca errades ortogràfiques (com ara baixell en compte de vaixell, o màuqina en lloc de màquina). Però el corrector automàtic no detecta pas les faltes més subtils, de vegades tan simples com un accent: per exemple, si escrivim ‘Avui es dissabte’ no indicarà que s’ha d’escriure ‘és’, amb accent. És cert que a internet trobarem correctors molt més afinats (en parlarem al final).

Avui volem repassar una llista d’errades freqüents que un corrector automàtic normal i corrent no sap trobar. Com que és una llista llarga, en veurem trenta i un altre dia, la resta.

Les bàsiques

En la reforma ortogràfica recent, es van eliminar alguns accents diacrítics. Tanmateix, alguns dels mantinguts justament són entre les errades ortogràfiques més freqüents. Us els presentem en aquest apartat, en què també hem inclòs parelles de mots que es pronuncien d’una manera semblant i que fan anar de bòlit molta gent a l’hora d’escriure. Som-hi.

1. em-hem

—No em facis mal. Pronom (‘a mi’).

No hem vist res. Del verb auxiliar ‘haver’ (nosaltres).

2. es-és

Veig com es pentina. Pronom reflexiu (‘a ell mateix’).

És amb tu? Del verb ‘ésser’ (ell).

3. hi ha – ja

Qui hi ha? Verb ‘haver-hi’.

Diria que ja se’n va. Adverbi (‘ara mateix’).

4. i-hi

Avui demà serem fora. Conjunció, per a ajuntar dos mots o frases del mateix nivell.

Si vas al cinema, jo també hi aniré. Pronom (indica, per exemple, un lloc).

5. li-l’hi

—No li digueu res. Pronom (‘a ell’).

Vol anar al Masnou, però no l’hi puc dur. Dos pronoms (‘a ell’ + ‘allà’). / Demana el llapis, però no l’hi deixa. Dos pronoms (‘el llapis’ + ‘a ell’).

6. mes-més-m’és

Aquest mes té trenta dies. De l’any.

En tinc molts més. Quantitat, suma.

M’és igual tot. ‘Em’ + verb ‘ésser’.

7. mi-m’hi

—És un mi sostingut. Nota. / Per mi està bé. Pronom (‘jo’).

No m’hi trobaràs. Dos pronoms (‘em’ + ‘hi’).

8. mon-món

Mon pare era pagès. Possessiu (‘el meu’).

Tinc una bola del mónLa Terra.

9. ni-n’hi

No el tinc ni el vull. Conjunció (‘i tampoc no’).

Diu que al llac hi ha sis ànecs, però jo n’hi veig cinc. Dos pronoms (‘en’ + ‘hi’).

10. quan-quant

Vindré quan pugui. Adverbi de temps (‘en el moment que’).

Quant arròs has comprat?. Adverbi de quantitat (‘quina quantitat’).

11. que-què

Diu que tornarà. Conjunció. Amb ‘e’ neutra. / És la noia que vaig conèixer ahir. Pronom relatiu (‘la qual’). Amb ‘e’ neutra.

No sé què vols. Pronom interrogatiu (‘quina cosa’) / És el llibre en què ho vas llegir’. Pronom relatiu precedit de preposició (‘el qual’). Amb ‘e’ oberta.

12. si-sí-s’hi

Vine si el vols veure. Conjunció condicional.

M’ha dit que . Adverbi afirmatiu.

No s’hi esforça. Dos pronoms (‘es’ + ‘hi’).

13. son-són

Tinc son. ‘Ganes de dormir’. / Son germà està malalt. Possessiu (‘el seu’).

On són ara? Del verb ‘ésser’ (ells).

14. tan-tant

No és tan fàcil com semblava. Precedeix adjectius i adverbis.

Hi ha tant públic com l’altre dia. No precedeix ni adjectius ni adverbis.

15. te-té-t’he

Te l’he pres. Pronom (‘a tu’). Amb ‘e’ neutra / Vols beure un te? Beguda. Amb ‘e’ oberta.

No té les claus. De ‘tenir’. Amb ‘e’ tancada.

T’he vist. Pronom (‘a tu’) + verb ‘haver’. Amb ‘e’ tancada

Junts o separats?

Un altre grup de paraules que es poden confondre és format per parelles en què hi ha un mot compost i els components desglossats. De vegades, els membres de la parella no tenen cap relació, sinó que simplement s’assemblen per casualitat. Les parelles principals són aquestes:

16. abans-d’ahir – abans d’ahir

Ahir era divendres i abans-d’ahir, dijous. ‘Dos dies abans que avui’.

Mai, abans d’ahir, no havia parlat amb ell. ‘Qualsevol dia anterior a ahir’.

17. abastament – a bastament

La ciutat té una xarxa d’abastament d’aigua. ‘Provisió, subministrament’.

Ha estat una imatge divulgada a bastament. ‘En una quantitat suficient’.

18. aleshores – a les hores

Aleshores va arribar. ‘Llavors’.

Sempre ens trobem a les hores dels àpats. ‘Als moments’.

19. alhora – a l’hora

Ho heu dit tots dos alhora. ‘Al mateix temps’.

Seré aquí a l’hora que ell em digui. ‘Al moment’.

20. apunt – a punt

He escrit un apunt biogràfic de l’autor. ‘Nota’.

Posa’t a punt, que partirem de seguida. ‘Preparat’.

21. enlaire – en l’aire

La pilota ha pujat molt enlaire. ‘Amunt’.

En l’aire, hi havia partícules contaminants. ‘Dins l’aire’.

22. enlloc – en lloc

No l’he trobat enlloc. ‘En cap lloc’.

He comprat taronjada en lloc de llimonada. ‘En compte de’.

23. enmig – en mig

Som enmig de la plaça. ‘Al centre’. / Va sortir enmig de la gent. ‘De dins’.

En mig any hi ha hagut vuit accidents. ‘En la meitat de’.

24. gairebé – gaire bé

Hi veig gairebé com tu. ‘Quasi’.

No em sembla gaire bé que et passis tot el matí al sofà. ‘Molt bé’ (en frases negatives o interrogatives).

25. maldecap – mal de cap

Si m’haguessis fet cas, ens hauríem estalviat aquest maldecap. ‘Preocupació’.

Si no et passa el mal de cap, pren-te aquesta pastilla. ‘Dolor al cap,cefalàlgia’.

26. perquè – per què

Vés-hi, perquè fa estona que t’espera. ‘A causa que’. / Vés-hi perquè et vegi. ‘Amb la finalitat que’. / No en sé el perquè. ‘Causa’.

Però per què ho dius? ‘Per quina raó’.

Més informació, en aquest article de ‘Ras i curt’.

27. pertot – per tot

Vas a Berlín i trobes catalans pertot. ‘A tots els llocs’.

Per tot això no t’has d’enutjar. ‘Per’ + ‘tot’.

28. potser – pot ser

Ara que ho dius, potser m’he equivocat. ‘Tal vegada’, ‘és possible que’.

Pot ser que no ho hagi vist. ‘És possible’.

29. sinó – si no

No parlo de feina, sinó de lleure. ‘Però sí’. / No ho va saber ningú sinó el seu germà. ‘Més que’.

Si no vols venir, no vinguis. ‘En cas que no’.

En vam parlar en aquest article de ‘Ras i curt’.

30. sobretot – sobre tot

Hi havia molta gent jove i, sobretot, noies. ‘Principalment’.

Va escampar la por sobre tot el poble. ‘Al damunt de tot’.


Correctors molt útils

Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:

Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.

Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.

—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a  LibreOfficeFirefoxWordGoogleDocs i Android.

Arreplec de mots que despisten els correctors, de Pep Bofarull. És un cercador per a resoldre justament els dubtes de què parlem en aquest article i en el següent. Entreu-hi i de seguida en veureu la utilitat.

[Article publicat a VilaWeb el 26-10-2019]


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Deu dites mal dites

La setmana passada una amiga em va demanar com es deia en català ‘Lo bueno se hace esperar’. Després de barrinar-hi una mica, vaig haver de confessar que no ho sabia, però per sortir del pas li vaig recomanar ‘Les coses bones es fan esperar’. A casa, amb calma, ho vaig mirar i… no apareixia a cap diccionari. Pensant-hi, vaig observar que això també passava a l’inrevés. Per comprovar-ho, vaig fer una petita enquesta entre veïns d’origen castellanoparlant: com traduirien ‘Qui no té un all té una ceba’? I no em va saber respondre ningú.

Això vol dir que en aquest camp dels refranys, proverbis, dites –que s’anomena ‘paremiologia’– cada llengua fa sa guerra. I el cas és que en català moltes dites es van perdent perquè les llengües dominants les han anades suplantant.

En aquest rebost inacabable que és el nostre refranyer, avui hi farem un petit tast: veurem deu dites d’aquelles que de vegades no sabem com dir i que ens surten en castellà o en francès –depèn d’on visquem. Per això, de cada una, us en donarem la traducció a aquestes dues llengües. I hi afegirem encara refranys sinònims, perquè una mateixa idea es pot expressar amb més d’un.

Som-hi.

Els testos s’assemblen a les olles (del mig o de les vores)

Un refrany molt bonic, de quan els atuells eren de terrissa i la gent sabia que un test és un bocí de terrissa trencat. Vol dir que cadascú té coses que delaten d’on ve, és a dir, dels pares. El comportament, els gusts, les afinitats, el talent o el vici també es poden heretar.

Hi ha moltíssimes dites sinònimes d’aquesta: De pare músic, fill ballador; Què fan els infants? Allò que veuen a fer als grans; El fill de la gata, rates mata; De bon ou, bon pollet; De mal cep, mal serment

En castellà diuen De tal palo, tal astilla. I en francès, Les chats ne font pas des chiens.

El sabater, el més mal calçat

Adient per als qui es dediquen a fer activitats o a donar consells que després no practiquen a la vida personal: un metge que fuma com un carreter, una jutgessa corrupta, el cuiner d’un restaurant que no vol tocar ni una olla a casa…

De sinònims i variants, hi ha, per exemple, aquests: A cal sabater, sabates de paperA casa del ferrer és de fusta el ganivetCap sabater no calça béEls fills del sabater van descalços.

En castellà diuen En casa del herrero, cuchillo de palo. I en francès, Les cordonniers sont toujours les plus mal chaussés.

El llegir fa perdre l’escriure

Una lliçó per a recordar: aquell qui vol fer moltes coses, al final no en fa cap de bé. S’aplica tant als pluriocupats com als massa ambiciosos o cobdiciosos.

Hi ha dites que tenen aquest missatge, o molt semblant, com ara: Qui tot ho vol, tot ho perdMoltes coses començades, tantes altres no acabadesMolts oficis, pocs beneficisHome de molts oficis, mestre de resL’home de poc seny, molt abasta i poc estreny.

En castellà és Quien mucho abarca, poco aprieta. I en francès, Qui trop embrasse, mal étreint.

Brams d’ase no arriben al cel

Heus ací una dita protectora: ens hem d’allunyar dels qui pretenen ferir-nos amb les paraules. Molt adient per als temps actuals, amb tanta paraula ofensiva i forassenyada, als parlaments i a les xarxes.

Variants i refranys semblants són: Brams d’ase no pugen al celA mi com si em dius LlúciaFa un vent que no deixa sentir res

En castellà és A palabras necias, oídos sordos. I en francès, Les chiens aboient, la caravane passe.

Tants caps, tants barrets

Un consell per a fer entendre que hem de viure i deixar viure, respectar la llibertat d’altri, en lloc de criticar-ho tot.

També es diu: Cadascú per allà on l’enfilaTants d’homes, tants de papers.

En castellà és Cada loco con su tema. En francès, À chaque fou, sa marotte.

De desagraïts, l’infern n’és ple

Aquesta dita, un xic pessimista, no ha pas de menester gaire explicació: per més que dediquis esforços a fer favors, els altres no sempre te’n senten grat.

Dites sinònimes, encara més pessimistes: Crieu fills, crieu porcsDe fer bé, mal en pervéDe malagraïts, el món n’és pleQui més hi fa, més hi perd.

En castellà es diu Cría cuervos y te sacaran los ojos. I en francès, Nourris un corbeau, il te crèvera les yeux.

A sants i a minyons no els prometis que no els dons

Un refrany per a recordar que hem de complir la paraula, la promesa feta. S’hi barreja la religió (la prometença als sants) i l’educació (la coherència amb els nostres infants).

També podem dir: Allò que és promès ha de ser atèsQui promet ho deu; Paraula donada, paraula sagrada. I afegim-hi encara aquesta facècia sexual: Qui més promet? El carall quan està dret. I quan torna a estar pla ben poca cosa et vol donar.

En castellà, en diuen Lo prometido es deuda. I en francès, Chose promise, chose due.

Qui la fa la paga

Si fem coses que no hem de fer acabarem malament, ens ensenya aquesta dita. Com l’anterior, no pot amagar que neix de la moral cristiana.

Hi ha moltíssims refranys que expressen aquest mateix significat: Cadascú és fill de les seves obresEl pecat fa foratTal faràs, tal trobaràsQui dóna merda rep petsQui no va per bon camí que no esperi bona fiViure mal i acabar bé no pot ser

En castellà es diu Quien mal anda mal acaba. I en francès, Telle vie, telle fin.

Qui no té tall rosega els ossos

Una manera d’explicar la resignació, és a dir, que quan no podem obtenir alguna cosa ens hem de conformar amb una alternativa.

També ho podem dir així: Qui no pot segar espigolaQui no pot llaurar amb bous ha de llaurar amb vaques.

En castellà es diu: A falta de pan, buenas son tortas. I en francès, Faute de grives, on mange des merles.

Qui mal fa, mal pensa

És un refrany molt clar i molt cert, que ens diu que sovint quan sospitem ens delatem, sobretot perquè pensem que els altres actuen com nosaltres.

Hi ha més dites amb aquest significat: La mula guita de tothom sospitaAmb el seu mal vol saber el dels altresEl lladre sempre té por de ser robat.

En castellà diuen Piensa el ladrón que todos son de su condición. I en francès, Il mesure les autres à son aune.

Em sap greu, però avui ho hem de deixar ací. Ah! Si mai us trobeu encallats en una dita d’aquelles que no hi ha manera que us surti en català, envieu-nos un correu i expliqueu-nos-ho. Així un altre dia podrem fer la segona tria, d’acord?


Recursos

Per mi, el millor llibre de frases fetes i refranys, perquè és breu i molt complet, és el de Josep Espunyes Dites, locucions i frases fetes de Tresponts avall (Garsineu Edicions).

Però el repertori més exhaustiu en la nostra llengua és l’obra magna de Sebastià FarnésParemiologia catalana comparada (Columna), en vuit volums, que conté explicacions de significat, equivalències en les llengües romàniques i el llatí…

Un dels homes que ha estudiat i estudia més els refranys i les frases fetes és Víctor Pàmies. Us en vull destacar dues obres: Dites.cat (Barcanova) i Els cent refranys més populars (Cossetània). Però, sobretot, heu d’entrar al portal Paremiosfera, on trobareu de tot i força.

I, finalment, no em puc estar de recomanar-vos el Refranero Multilingüe del Centre Virtual Cervantes, a internet, molt útil per les equivalències entre llengües i la quantitat d’informació.

Article publicat a VilaWeb el dia 12-10-2019


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Eixoriveix-te, trempat!

Heus ací els brins d’aquesta quinzena, amics:

1. Cara-xuclat, barbablanc i llenguallarg

2. Una tirallonga de sèries

3. Una gernació que s’esquitlla

4. L’addicció no és culpa dels camalls

5. Eixoriveix-te, tremptat

6. Enamoriscar-se quan nevisqueja

7. En això estem?

8. El camalluent esquenadret

9. Els maldecaps d’abans-d’ahir

10. Un tiberi amb els peus encetats

11. Per la no-violència

12. Pels Manel o per als Manel?

13. Una gramàtica als quinze dies


Podeu veure tots els brins.


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

‘En el que’ o ‘en el qual’? Una regla infal·lible per a no equivocar-se

De segur que moltes vegades heu escrit frases com ara La casa en la que vivim és vella, o bé Són els companys amb els que més m’avinc. I potser algú us ha dit que eren incorrectes.

Efectivament, la combinació preposició + article + que (en la queamb els que…) és un castellanisme. L’hem de canviar per:

preposició + què, si parlem de cosesla casa en què

preposició + qui, si parlem de personesels amics amb qui 

preposició + el qual / la qual…, que serveix per a persones i cosesla casa en la qual, els amics amb els quals.

En dos casos podem fer servir una combinació que és aparentment igual que aquesta i que sí que és correcta. En primer lloc, quan s’hi sobreentén un nom que ja hem dit i que no volem repetir. Per exemple:

—Aquesta noia és germana de la que va venir ahir  (= Aquesta noia és germana de la noia que va venir ahir).

Segonament, quan el que és neutre i, per tant, equival a allò que:

—Parlen del que faran la setmana entrant (= Parlen d’allò que faran la setmana entrant).

Hem dit que aquestes combinacions eren ‘aparentment’ iguals que les incorrectes, perquè en aquestes oracions tant la (= ‘la germana’) com el (= ‘allò’), de fet, són pronoms i no pas articles.

I heus ací una manera infal·lible de treure’n l’entrellat:

Si la combinació ‘preposició + article + que’ es pot substituir per ‘preposició + article + qual’, NO és correcta i s’ha de canviar. Si no es pot fer aquesta substitució, és correcta

Per assimilar aquesta regla tan simple, practiquem una mica:

Ja hem lliurat els butlletins en els que incloem totes les dades.

No és correcta, perquè en els que ho podem canviar per en els quals. Hem de dir, doncs, Ja hem lliurat els butlletins en els quals / en què incloem totes les dades.

No es va adonar del que li feien.

Si provem de substituir del que per del qual, el resultat és aquest: No es va adonar *del qual li feien, que és una oració sense solta ni volta. Això vol dir que la frase sí que era correcta (en aquest cas, perquè del que és neutre i equival a d’allò que).

És aquest el llibre al que et referies?

És possible de substituir-ho per al qual? Sí. Doncs la frase no és correcta. Hem de dir És aquest el llibre al qual / a què et referies?

No té gaires diners, però amb els que guanya pot sobreviure.

Oració correcta, perquè si canviem amb els que per amb els quals l’oració no té trellat (en aquest cas, amb els que vol dir amb els diners que).

El fet del que parlàvem és molt lamentable.

No és correcta, perquè canviant del que per del qual obtenim una oració lògica. Per tant, les solucions bones són: El fet del qual / de què parlàvem és molt lamentable.

I abans d’acabar, un dubte: si podem dir El fet de què parlàvem és molt lamentable, també podem dir El fet de què sigui aquí és tot un misteri? No (però d’això en parlarem un altre dia).


A practicar

A la xarxa trobareu pàgines d’exercicis sobre aquesta matèria (cerqueu ‘exercicis pronoms relatius’, per exemple). Us n’hem seleccionades tres:

Universitat Jaume I (Castelló de la Plana)

Itineraris d’aprenentatge (1)

Itineraris d’aprenentatge (2)