El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Publicat el 3 de gener de 2019

#salvemelsmots

Ací trobareu tots els «brins» amb llistes de mots que perillen per una raó molt concreta: són sinònims de termes que s’assemblen a una paraula castellana i això fa que, per la pressió de la llengua dominant, el mot que no té bessó castellà vagi caient en desús.

La forma semblant a la castellana no necessàriament ha d’ésser un castellanisme. De vegades és un mot patrimonial ben genuí. Però això no impedeix que l’altra forma resulti perjudicada per la circumstància esmentada.


Primera tongada:


Segona tongada:


Tercera tongada:

 


Quarta tongada:


Cinquena tongada:


Sisena tongada:


Setena tongada:


Vuitena tongada:


Novena tongada:


Desena tongada:


Onzena tongada


Dotzena tongada


Tretzena tongada


Catorzena tongada


Quinzena tongada


Setzena tongada


Dissetena tongada


Divuitena tongada


Dinovena tongada

 


Vintena tongada


Vint-i-unena tongada


Vint-i-dosena tongada


Vint-i-tresena tongada


Vint-i-quatrena tongada 


Vint-i-cinquena tongada


Vint-i-sisena tongada


Vint-i-setena tongada


Vint-i-vuitena tongada


Vint-i-novena tongada


Trentena tongada


Trenta-unena tongada


Trenta-dosena tongada


Trenta-tresena tongada


Trenta-quatrena tongada


Trenta-cinquena tongada


Trenta-sisena tongada


Trenta-setena tongada


Trenta-vuitena tongada


Trenta-novena tongada


Quarantena tongada


Quaranta-unena tongada


Quaranta-dosena tongada


Quaranta-tresena tongada


Quaranta-quatrena tongada


Quaranta-cinquena tongada


Quaranta-sisena tongada


Quaranta-setena tongada


Quaranta-vuitena tongada


Quaranta-novena tongada


Cinquantena tongada


Cinquanta-unena tongada


Cinquanta-dosena tongada


Cinquanta-tresena tongada


Cinquanta-quatrena tongada


Cinquanta-cinquena tongada


Cinquanta-sisena tongada


Cinquanta-setena tongada


Cinquanta-vuitena tongada


Cinquanta-novena tongada


Seixantena tongada


Seixanta-unena tongada


Seixanta-dosena tongada


Seixanta-tresena tongada


Seixanta-quatrena tongada


Seixanta-cinquena tongada


Seixanta-sisena tongada


Seixanta-setena tongada


Seixanta-vuitena tongada


Seixanta-novena tongada


Setantena tongada


Setanta-unena tongada


Setanta-dosena tongada


Setanta-tresena tongada


Setanta-quatrena tongada


Setanta-cinquena tongada


Setanta-sisena tongada


________________________________________
Setanta-setena tongada


________________________________________
Setanta-vuitena tongada


________________________________________
Setanta-novena tongada


________________________________________
Vuitantena tongada


________________________________________
Vuitanta-unena tongada


________________________________________
Vuitanta-dosena tongada


________________________________________
Vuitanta-tresena tongada


________________________________________
Vuitanta-quatrena tongada


________________________________________
Vuitanta-cinquena tongada


________________________________________
Vuitanta-sisena tongada


________________________________________
Vuitanta-setena tongada


________________________________________
Vuitanta-vuitena tongada


________________________________________
Vuitanta-novena tongada


________________________________________
Norantena tongada


________________________________________
Norantena-unena tongada


________________________________________
Norantena-dosena tongada


________________________________________
Norantena-tresena tongada


________________________________________
Norantena-quatrena tongada


________________________________________
Norantena-cinquena tongada


________________________________________
Norantena-sisena tongada


________________________________________
Norantena-setena tongada


________________________________________
Norantena-vuitena tongada


________________________________________
Norantena-novena tongada


________________________________________
Centena tongada


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. Gràcies.
    Continueu si us plau !
    Algunes les sentia dir i no savia que volien dir, o era un mot que no tenia assumit. p.e. murri, que feia servir Puyal. Espavilat.
    Assumir els mots, saber-los emprar adequadament, al seu lloc, en la seva funció.

  2. Absolutament d’acord amb el plantejament que feu.
    S’hi m’ho permeteu:
    inclús –> fins i tot
    petits, els –> menuts, canalla

  3. Moltes gràcies Jordi!
    Hi ha una paraula que abans -i ara ecara!-, era molt viva, però que ja han començat a substituir-la innecessariament, principalment a TV3:
    Diuen similar, on sempre dèiem semblant.

  4. Alguns mots que em fan mal de sentir-les dir:
    Lluna de mel VIATGE DE NOCES
    Corba REVOLT
    Afilar ESMOLAR
    Podar ESPORGAR
    Nit bona NIT DE NADAL
    Fi d’any CAP D’ANY
    Vivenda HABITATGE

  5. Mot a preservar abastar. (capacitat d’arribar a alguna cosa que tens a una distància) habitualment es fa servir el mot agafar. Ex abastar una fruita d’un arbre, un llibre de la lleixa de dalt…

    1. Ben cert! El “si o si” s’està extenent molt depressa. I no ens fa cap bé! Tenim la nostra pròpia dita, i m’emprenya aquesta facilitat per assimilar-se tant a la llengua castellana.

  6. M’ha agradat molt -molt és poc, moltíssim- el vostre article del dia 12 així com aquest annex amb el reguitzell de paraules i expressions que de mica en mica deixem oblidats, suposo que degut a la invasió de la que diuen “minimitzada llengua espanyola” i a la mala praxi lingüística (és la meva opinió) dels presentadors de TV3, amb els quals teòricament ens hauríem d’emmirallar.
    M’agradaria molt si pot ser, rebre de Vos més coses d’aquestes si pot ser.
    Moltes mercès.

  7. Molt bon recull, GRÀCIES!

    Ara, canvia allà on hi diu “castellà” per “català central”, i allà on hi diu “paraules genuïnes catalanes” per “paraules genuïnes del teu territori” i obriríem un nou meló ben gros…
    El lèxic dialectal també està desapareixent a un ritme desmesurat

  8. A la gent com jo que som de poble tots aquets mots em recorden la meva infantesa. Tot i saber què volen dir, està molt be recorda’ls perquè tinc la impressió que, com tu molt be dius, molts d’ells perillen i és una llàstima perquè són part de la nostra cultura. Moltes mercès.

  9. Un barbarisme que cada cop que el sento em colpeix fortament és “agobio”, en totes les seves variants verbals, i bàsicament entre el jovent.
    Però el què ja resulta insuportable, és sentir-ho en programes grabats com les telenovel·les.
    A TV3 noto a faltar algun petit programa (per humil que fos) on s’intentès readreçar el mal ús d’aquests barbarismes.

  10. Soc catalana pro vaig estudiar en castellà i tinc el record del càstig per parlar en català. La mare però, mestra, em ajudar a entendre que hauria d’ aprendre la nostra llengua i el 1983 varem iniciar juntes el curs per mestres al Consorci NL. No em va resultar fàcil i tot i q ella va morir jove i sense acabar el curs no es va equivocar . Certament 30 anys desprès agraeixo la vostra feina perque per molts motius perdem lèxic , gramàtica i ortografia. Ni que lògicament també incorporem a la llengua altres mots M’agradarà rebre la vostra informació. Att

  11. aquest blog està tancat? quina llàstima.
    Veig els mitjans catalans parlar de CONTAGI fins l’avorriment, no ho podrien combinar amb el verb ENCOMANAR, que fins fa poc era el de tota la vida? ( una malaltia s’encomana, encomanar-se d’algú no és un bon rotllo)
    També es podria combinar tanta PREOCUPACIÓ amb ESTAR AMOÏNAT o AMOINAR-SE (i a mi sí que m’amoïna la pèrdua de llenguatge, tot i que fa anys a ca meva m’haguessin dit “dona, per això no t’amoïnis!”).
    I tant ATREVIR-SE, també pot ser GOSAR (una no gosa ni dir-ho!).
    I; sobretot, es parla cada cop més de que ES NECESSARI (!!!!) si us plau que es faci servir CALDRE (m’agradaria que això no calgués ni dir-ho!)

  12. he trobat la paraula RENOC/RENOCA, que crec que al Vallès no es fa servir.
    renoc -a

    1 adj. [LC] [BO] [AGR] Que presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de no arribar mai a un estat òptim, s’aplica a un animal o una planta.
    2 1 adj. [LC] Solter d’edat madura. S’ha casat amb una vella renoca.
    2 2 m. i f. [LC] A can Bruguera sempre hi ha renocs. Buscava una renoca acomodada per fer un casament lluït.
    3 m. pl. [LC] Coses inútils.
    4 m. i f. [LC] Caganiu .
    5 m. [LC] [ZOR] Capgròs 2 .

    1. doncs ho he posat al Fb i m’han contestat, que a més de les que dius :
      DESFICIÓS (si estàs molt ociós)
      FASTIGUEJAT
      FART o TIP
      BASCÓS
      “LES PARETS ET CAUEN AL DAMUNT” per a dir que estàs “agobiat” d’estar a casa

Respon a jordi carrera Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Brins, Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent