El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Publicat el 3 de gener de 2019

#salvemelsmots

Ací trobareu tots els «brins» amb llistes de mots que perillen per una raó molt concreta: són sinònims de termes que s’assemblen a una paraula castellana i això fa que, per la pressió de la llengua dominant, el mot que no té bessó castellà vagi caient en desús.

La forma semblant a la castellana no necessàriament ha d’ésser un castellanisme. De vegades és un mot patrimonial ben genuí. Però això no impedeix que l’altra forma resulti perjudicada per la circumstància esmentada.

Primera tongada:

Segona tongada:

Tercera tongada:

 

Quarta tongada:

Cinquena tongada:

Sisena tongada:

Setena tongada:

Vuitena tongada:

Novena tongada:

Desena tongada:

Onzena tongada

Dotzena tongada

Tretzena tongada

Catorzena tongada

Quinzena tongada

Setzena tongada

Dissetena tongada

Divuitena tongada

Dinovena tongada

 

Vintena tongada

Vint-i-unena tongada

Vint-i-dosena tongada

Vint-i-tresena tongada

Vint-i-quatrena tongada 

Vint-i-cinquena tongada

Vint-i-sisena tongada

Vint-i-setena tongada

Vint-i-vuitena tongada

Vint-i-novena tongada

Trentena tongada

Trenta-unena tongada

Trenta-dosena tongada

Trenta-tresena tongada

Trenta-quatrena tongada

Trenta-cinquena tongada

Trenta-sisena tongada

Trenta-setena tongada

Trenta-vuitena tongada

Trenta-novena tongada

Quarantena tongada

Quaranta-unena tongada

Quaranta-dosena tongada

Quaranta-tresena tongada

Quaranta-quatrena tongada

Quaranta-cinquena tongada

Quaranta-sisena tongada

Quaranta-setena tongada

Quaranta-vuitena tongada

Quaranta-novena tongada

Cinquantena tongada

Cinquanta-unena tongada

Cinquanta-dosena tongada

Cinquanta-tresena tongada

Cinquanta-quatrena tongada

Cinquanta-cinquena tongada

Cinquanta-sisena tongada

Cinquanta-setena tongada

Cinquanta-vuitena tongada

Cinquanta-novena tongada

Seixantena tongada

Seixanta-unena tongada

Seixanta-dosena tongada

Seixanta-tresena tongada

Seixanta-quatrena tongada

Seixanta-cinquena tongada

Seixanta-sisena tongada

Seixanta-setena tongada

Seixanta-vuitena tongada

Seixanta-novena tongada

Setantena tongada

Setanta-unena tongada

Setanta-dosena tongada

Setanta-tresena tongada

Setanta-quatrena tongada

Setanta-cinquena tongada

Setanta-sisena tongada


________________________________________
Setanta-setena tongada


________________________________________
Setanta-vuitena tongada


________________________________________
Setanta-novena tongada


________________________________________
Vuitantena tongada


________________________________________
Vuitanta-unena tongada


________________________________________
Vuitanta-dosena tongada


________________________________________
Vuitanta-tresena tongada


________________________________________
Vuitanta-quatrena tongada


________________________________________
Vuitanta-cinquena tongada


________________________________________
Vuitanta-sisena tongada


________________________________________
Vuitanta-setena tongada


________________________________________
Vuitanta-vuitena tongada


________________________________________
Vuitanta-novena tongada


________________________________________
Norantena tongada


________________________________________
Norantena-unena tongada


________________________________________
Norantena-dosena tongada


________________________________________
Norantena-tresena tongada


________________________________________
Norantena-quatrena tongada


________________________________________
Norantena-cinquena tongada


________________________________________
Norantena-sisena tongada


________________________________________
Norantena-setena tongada


________________________________________
Norantena-vuitena tongada


________________________________________
Norantena-novena tongada


________________________________________
Centena tongada

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

  1. Gràcies.
    Continueu si us plau !
    Algunes les sentia dir i no savia que volien dir, o era un mot que no tenia assumit. p.e. murri, que feia servir Puyal. Espavilat.
    Assumir els mots, saber-los emprar adequadament, al seu lloc, en la seva funció.

    Respon

  2. Absolutament d’acord amb el plantejament que feu.
    S’hi m’ho permeteu:
    inclús –> fins i tot
    petits, els –> menuts, canalla

    Respon

  3. Moltes gràcies Jordi!
    Hi ha una paraula que abans -i ara ecara!-, era molt viva, però que ja han començat a substituir-la innecessariament, principalment a TV3:
    Diuen similar, on sempre dèiem semblant.

    Respon

  6. Alguns mots que em fan mal de sentir-les dir:
    Lluna de mel VIATGE DE NOCES
    Corba REVOLT
    Afilar ESMOLAR
    Podar ESPORGAR
    Nit bona NIT DE NADAL
    Fi d’any CAP D’ANY
    Vivenda HABITATGE

    Respon

  8. Mot a preservar abastar. (capacitat d’arribar a alguna cosa que tens a una distància) habitualment es fa servir el mot agafar. Ex abastar una fruita d’un arbre, un llibre de la lleixa de dalt…

    Respon

    1. Ben cert! El “si o si” s’està extenent molt depressa. I no ens fa cap bé! Tenim la nostra pròpia dita, i m’emprenya aquesta facilitat per assimilar-se tant a la llengua castellana.

  11. M’ha agradat molt -molt és poc, moltíssim- el vostre article del dia 12 així com aquest annex amb el reguitzell de paraules i expressions que de mica en mica deixem oblidats, suposo que degut a la invasió de la que diuen “minimitzada llengua espanyola” i a la mala praxi lingüística (és la meva opinió) dels presentadors de TV3, amb els quals teòricament ens hauríem d’emmirallar.
    M’agradaria molt si pot ser, rebre de Vos més coses d’aquestes si pot ser.
    Moltes mercès.

    Respon

  12. Molt bon recull, GRÀCIES!

    Ara, canvia allà on hi diu “castellà” per “català central”, i allà on hi diu “paraules genuïnes catalanes” per “paraules genuïnes del teu territori” i obriríem un nou meló ben gros…
    El lèxic dialectal també està desapareixent a un ritme desmesurat

    Respon

  13. A la gent com jo que som de poble tots aquets mots em recorden la meva infantesa. Tot i saber què volen dir, està molt be recorda’ls perquè tinc la impressió que, com tu molt be dius, molts d’ells perillen i és una llàstima perquè són part de la nostra cultura. Moltes mercès.

    Respon

  14. Un barbarisme que cada cop que el sento em colpeix fortament és “agobio”, en totes les seves variants verbals, i bàsicament entre el jovent.
    Però el què ja resulta insuportable, és sentir-ho en programes grabats com les telenovel·les.
    A TV3 noto a faltar algun petit programa (per humil que fos) on s’intentès readreçar el mal ús d’aquests barbarismes.

    Respon

  16. Soc catalana pro vaig estudiar en castellà i tinc el record del càstig per parlar en català. La mare però, mestra, em ajudar a entendre que hauria d’ aprendre la nostra llengua i el 1983 varem iniciar juntes el curs per mestres al Consorci NL. No em va resultar fàcil i tot i q ella va morir jove i sense acabar el curs no es va equivocar . Certament 30 anys desprès agraeixo la vostra feina perque per molts motius perdem lèxic , gramàtica i ortografia. Ni que lògicament també incorporem a la llengua altres mots M’agradarà rebre la vostra informació. Att

    Respon

  17. aquest blog està tancat? quina llàstima.
    Veig els mitjans catalans parlar de CONTAGI fins l’avorriment, no ho podrien combinar amb el verb ENCOMANAR, que fins fa poc era el de tota la vida? ( una malaltia s’encomana, encomanar-se d’algú no és un bon rotllo)
    També es podria combinar tanta PREOCUPACIÓ amb ESTAR AMOÏNAT o AMOINAR-SE (i a mi sí que m’amoïna la pèrdua de llenguatge, tot i que fa anys a ca meva m’haguessin dit “dona, per això no t’amoïnis!”).
    I tant ATREVIR-SE, també pot ser GOSAR (una no gosa ni dir-ho!).
    I; sobretot, es parla cada cop més de que ES NECESSARI (!!!!) si us plau que es faci servir CALDRE (m’agradaria que això no calgués ni dir-ho!)

    Respon

  18. he trobat la paraula RENOC/RENOCA, que crec que al Vallès no es fa servir.
    renoc -a

    1 adj. [LC] [BO] [AGR] Que presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de no arribar mai a un estat òptim, s’aplica a un animal o una planta.
    2 1 adj. [LC] Solter d’edat madura. S’ha casat amb una vella renoca.
    2 2 m. i f. [LC] A can Bruguera sempre hi ha renocs. Buscava una renoca acomodada per fer un casament lluït.
    3 m. pl. [LC] Coses inútils.
    4 m. i f. [LC] Caganiu .
    5 m. [LC] [ZOR] Capgròs 2 .

    Respon

    2. doncs ho he posat al Fb i m’han contestat, que a més de les que dius :
      DESFICIÓS (si estàs molt ociós)
      FASTIGUEJAT
      FART o TIP
      BASCÓS
      “LES PARETS ET CAUEN AL DAMUNT” per a dir que estàs “agobiat” d’estar a casa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Brins, Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent