El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Qui no té feina, el gat pentina

Ací teniu els brins d’aquesta quinzena, amics.

Qui no té feina, el gat pentina

Tota pedra fa paret

L’alegria de les dites tòpiques


Sopars de duro


Passa de taca d’oli


Més bo que la coca ensucrada


El cas és que no es perdi


De totes maneres


Com anem?


Potser no és igual


Com un borralló de neu

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. A casa més aviat diem: Arrugat com una pansa.
    No crec que siguem gaire políticament correctes -per exemple diem de qualsevol antigalla: és més antic que el cagar ajupit, per comptes del: és més vell que l’anar a peu- però l’expressió més arrugat que una vella no recordo haver-la sentida mai.

    1. Sí, “arrugat com una pansa” és molt estès. També es diu “arrugat com una vella”. Jo ho he sentit moltes vegades, per bé que avui no se sent tant. Tenim una llengua molt variada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Brins | s'ha etiquetat en , , per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent