El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Perdona’m, Chenoa, i gràcies

Chenoa, perdona

 

La setmana passada vaig escriure un article una mica provocador, un punt insolent i tot. VilaWeb va tenir la gentilesa de destacar-lo a la portada i arran d’això el va llegir gent que no sol entrar al Clot. El cas és que em van arribar molts comentaris. Alguns compartien el contingut de l’article i alguns altres no. Aquests darrers m’han fet reflexionar.

Em van arribar crítiques en dues línies: la que diu que el català del carrer s’ha deteriorat molt i que no puc pretendre que la televisió no reflecteixi la llengua real i la que diu que si aquesta noia (na Chenoa) és de família hispanòfona (o castellanoparlant, si us ho estimeu més), encara gràcies si fa l’esforç de parlar català; és a dir, que no cal anar a trobar-hi pèls i que si quan parla deixa anar alguna castellanada no ve d’aquí.

«Aquesta idea de plànyer na Chenoa i agrair-li que faci l’esforç de parlar en català, l’he trobada molt suggeridora.»

Sobre la primera crítica, no us en diré res. Això del català que ara és parla és més vell que anar a peu i avui no penso balafiar energia a combatre-ho. En canvi, aquesta idea de plànyer na Chenoa i agrair-li l’esforç de parlar en català, l’he trobada molt suggeridora. Però alhora desconcertant. Fins que el meu amic Paül, un home d’idees clares, em va explicar això:

—És evident, que se li ha d’agrair que parli en català. I és evident que vas fer un bon esguerro d’article. Només cal que pensis en la situació inversa. Imagina’t –em va dir en Paül– que tu has nascut a Vic i que quan tens vuit anys te’n vas a viure a Salamanca. Com que has nascut a Vic, parles català i com que vius a Salamanca aprens també el castellà. Però tu continues pensant en català i els teus referents són catalans. Ve un dia que t’assabentes que a la TV3 estrenen un concurs de cançó (titulat «Cantant, sant Pere paga», posem per cas). T’hi presentes, hi fas un bon paper i et tornes famós. Famós cantant en català, és clar. Famós cantant gairebé exclusivament en català. Immediatament, tindries una pàgina web en català, en anglès i en alemany.

—Un moment, un moment: i també en castellà, no? Si he viscut a Salamanca des que tenia vuit anys…

—No siguis tan perepunyetes, home —em va dir en Paül, carregat de raó—. I no m’interrompis. De seguida et coneixerien als Països Catalans, però també a les Espanyes i series un convidat cobejat a totes les televisions d’allà. I què passaria si et convidessin a fer de jurat d’un concurs de cançó espanyola? Home, passaria que ho acceptaries, malgrat les teves dificultats a parlar castellà. Perquè, naturalment, cada vegada que engeguessis una frase saltaries al català sense adonar-te’n. És lògic! És que tu has nascut a Vic, envoltat de vigatans i osonencs, imagina’t! I a casa teva parleu català! Seria inevitable que quan haguessis d’intervenir en públic, en una televisió espanyola, se t’escapés un «Déu n’hi do» o un «Quin goig que fa!» o un «Vatua l’olla!». I com et penses que reaccionaria el públic espanyol? Tu et penses que sortiria cap torracollons integrista i essencialista a dir: «Què coi fa, aquest, de posar-se a parlar en català en una televisió espanyola?»; «Però com pot ser que no sàpiga parlar espanyol si viu aquí des fa més de trenta anys?»; «Quina vergonya, haver de sentir com deixa anar catalanades cada dissabte al vespre?»

—Potser tens raó, Paül.

—I és clar, que en tinc. Ets un intransigent, home. Au, corre, rectifica i una altra vegada pensa una mica amb el cap, abans de criticar segons què.

__________________

Si teniu suggeriments, deixeu un comentari més avall o envieu-me un correu a jbadia16@xtec.cat.



  1. Molt encertat aquest post. Si bé en l’anterior tenies molta raó sobre les castellanades de la Chenoa, també és cert que fa un esforç que és d’agrair.
    Jo em vaig quedar amb un sabor agredolç entre la defensa i l’ús del català en la nostra televisió i el fet que una persona castellanoparlant s’esforci en parlar-lo públicament. En el fons, penso que hem de defensar un ús digne i correcte de la nostra llengua en tots els àmbits i, encara més, en mitjans de comunicació. Per això, em fa més mal que periodistes catalans i comunicadors llicenciats en universitats catalanes (ep! i mestres) parlin tan malament la nostra llengua!

  2. La veritat, vaig llegir l’article i em va semblar “integrista”. És veritat que s’ha de ver el possible per evitar vulgaritzar i ridiculitzar la llengua. Però si comentes una actuació al moment de veure-la, no sempre tens la expressió més correcta. I si a més ho fa una persona que en el seu dia a dia no parla català, s’ha de valorar i agrair la voluntat.
    La veritat, per vulgaritzar i ridiculitzar la llengua, com a valencià que sóc, res com els ex presidents i consellers del PP. Bon viatge sense retorn tinguen.

  3. Efectívament la situació inversa és prou inversemblant i ja es cuidaran prou els responsables de programes en castellà d’evitar que els protagonistes catalans s’hi expressin en català (una manera de disfressar la realitat als ulls dels espanyols que contribueix a que no ens entenguin i que nosaltres tinguem clar cap on hem d’anar).
    No ho sé del cert però un exemple d’això el trobariem al cinema, no he vist ‘ocho apellidos catalanes’ però ja m’ensumo que la ‘radical independentista’ catalana que s’hi mostra (la Sardà) utilitzarà preferentment el castellà (una situació ben inversemblant per algú que sigui independentista i tingui 8 cognoms catalans).
    Malgrat tot, de vegades el català s’escapa del control i treu el nas a la tele en castellà. Ho vaig veure l’altre dia a ‘masterchef’ o un programa similar on un concursant expulsat va proferir un ‘molt bé’ i crec que en algun altre reality també ha passat.
    En fi, tornant al tema, a mi no em molesta que la Chenoa introdueixi comentaris en castellà (o en qualsevol altre idioma) i no crec que la tele hagi de censurar en aquest sentit. Ara, evidentment tampoc em sembla malament que hi hagi qui moduli la seva opinió sobre la Chenoa per la seva poca capacitat d’adaptació a un context d’expressió en català.

  4. “Distinguo” era un terme llatí, que al costat de “Explicatio terminorum”, feien servir els escolàstics per aclarir de què parlaven i no prendre mal. Distingim, doncs, i a veure si ens aclarim:

    Una cosa són els que podem sortir per antena esporàdicament, sense ser professionals: entrevistats, … que parlaran com parlaran I res a retreure! I una altra els que cobren (i entre tots els paguem): periodistes, jurats, presentadors,… Amb aquests sí que tenim el dret (i el deure) de ser exigents amb l’eina que professionalment haurien de saber fer servir ben esmolada.

    Mira: a mi m’agradaria formar part del Cor del Liceu, però, com que no compleixo els requisits, no m’hi volen. I ningú no em plany. No sento que ningú digui: “Però si canta molt bé a la dutxa, però si hi posa molta voluntat …” Doncs això!

  5. Na chenoa,de mallorca,es socialment catalano parlant,independentement del idioma familiar que es el castellá.
    Altre cosa és que tingui cura de utilitzar un mallorquí més nét com els dels padríns,cosa que dubto.

  6. No es tracta d’una persona per a qui la llengua catalana és del tot aliena. Es tracta que els mateixos catalans es neguen a parlar la seva pròpia llengua, el que només accepten de parlar és un patuès producte de més de 400 anys de submissió. La cosa gravíssima és la censura que TV3 exerceix sobre la llengua catalana prohibint lèxic i expressions arbitràriament. Això és el que s’ha de denunciar continuament perquè continuament, cada dia, cada hora i cada segon TV3 atempta contra la cultura catalana.

  7. Com es veu pel que diu en Jonjo, en Pau Vidal, com sempre passa als catalans, va massa de pressa a demanar perdó per existir en la modalitat de ‘s’ha de regraciar Tal per fer l’esforç de parlar català’.

  8. La culpa no és de Chenoa. La culpa és dels qui posen de jurat algú que no sap parlar en la llengua pròpia de la Televisió Nacional del país. El que passa és que ja no sé si és incompetència dels qui posen segons qui davant les càmeres o és que ja no queda ningú que sàpiga parlar correctament. En general, el nivell dels professionals de la CCMA és lamentable i impropi d’uns mitjans públics. Anem molt malament, i no hi veig solució 🙁
    Molt d’acord amb el comentari d’en Ramon; de la mateixa manera no hi ha cirurgians cecs: per molt bona voluntat que hi posessin, els resultats no serien els esperats.

  9. Penso que a més de la dificultat de que, com heu dit és la seva segona llengua, també s’ha de tenir en compte que la après a Mallorca on es diven més barbarismes. Això també fa que les errades es notin més pq no hi estem acostumats. Per exemple que algú pronunciï “cànvia” o “fútbol” o “tenir que” no crida tant l’atenció com les errades més típiques d’una altra zona.

  10. No vaig llegir l’anterior article però crec que amb aquest em queda més o menys clara la idea de què anava.
    Som de les persones que defensen que els qui parlen als mitjans de comunicació ho haurien de fer correctament i tot i que penso que TV3 i Catalunya Ràdio fan una feina molt bona, crec que de casos Chenoa n’hi ha molts i no es tracta de concursos musicals. Són molts els tertulians que fan gran ús de barbarismes, es suposa que són persones amb un alt nivell de coneixements ja que estàn allà per donar la seva opinió de gairebé qualsevol tema d’actualitat, probablement la majoria d’ells tenen titulacions superiors i fins i tot alguns són especialistes molt reconeguts en la seva matèria.
    Personalment vodria molta gent com Chenoa en el sentit d’esforçar-se a parlar en una llengua que no li és pròpia i menys gent que parla en la seva llengua i en fa un ús incorrecte. De la mateixa manera que escoltar una paraula malsonant a un tipus de gent no produeix el mateix efecte que escoltar-la d’altres que se suposa que no correspon al seu càrrec o nivell cultural , tampoc tenen la mateixa gravetat les errades en la llengua de les persones que poden ser referents per als oïents pels coneixements que tenen i intenten transmetre.

  11. De veritat que no sabeu que la Xenoa parla el mallorquí??? no m’ho puc creure….. tota la vida ha viscut allà i per tant parla la llengua d’allà

    1. Home algu que ho veu!!!!!! Na Chenoa va viure molts anys a Mallorca (no se si hi va neixer també) i el català que parla (o mallorquí) és el de ses Illes. I a mi personalment m’agrada sentir accents de tot arreu. Trobo que segons quines paraules i la seva pronunciació et permeten saber d’on és algu i això es molt eriquidor.

  12. Quan vaig llegir el teu primer article vaig pensar que tenies raó. Llavors vaig recordar les vegades que he anat a Ses Illes i constato que allà no parlen el català d’aquí. Però també puc afirmar que el meu català de l’Empordà té sensibles diferències amb el de Barcelona, costa escoltar una conversa lèxicament correcta i exempta de girs aliens. Costa bastant que la televisió mostri una riquesa lingüística i una cura en les converses i expressions que fomentin l’increment del vocabulari. La nostra mainada parla un català molt limitat. No sabeu com ho patim els mestres. Trobar sinònims i antònims és com fer una recerca antropològica. Però hi ha el nou corrent que predica que allò important és entendre’ns, sigui com sigui. Així que es fa difícil que no et diguin integrista. Molt em temo que d’aquí pocs anys serem residuals. Que els déus ens ajudin.

  13. Primero de todo, disculpad que me exprese en castellano, pero soy de Madrid y, lamentablemente, no hablo ni escribo catalán. Espero no ofender a nadie por ello. He llegado a este artículo por casualidad y simplemente quería comentar un punto de vista que quizá no se haya tenido en cuenta.
    Hace poco comencé a ver la tercera temporada de Oh Happy Day, porque me encanta la música y, además, soy muy fan de Chenoa. No las tenía todas a mi favor, puesto que al estar en catalán, no estaba segura de poder entender lo que se decía. Vi la temporada entera, a veces entendiendo cosas solo gracias a gestos o deduciendo por el contexto. Pero me gustó la experiencia y ahora me planteo seguir viendo otros programas de TV3 e incluso aprender catalán.
    Criticáis a Chenoa por no hablar correctamente catalán o por introducir castellanismos (lo cual creo que es comprensible, ya que no es su lengua materna ni la que usa de forma habitual). Sin embargo, no os dais cuenta de la repercusión que tiene el tener a alguien como ella en la televisión regional. En mi caso, me ha llevado a plantearme aprender catalán. Creo que no es un resultado tan terrible teniendo en cuenta que no es una lengua muy hablada geográfica o demográficamente.
    No quiero entrar a discutir sobre el caso inverso que plantea el artículo más que para decir que, en bastantes ocasiones, he oído expresiones catalanas (o gallegas para el caso) en la televisión pública y en canales privados españoles (Chenoa misma podría ser un ejemplo). Personalmente no me ha supuesto ningún problema, por el contrario, y quizá porque soy traductora, agradezco poder aprender cosas nuevas.
    Solo quería dejar este comentario como reflexión, sin intención de molestar a nadie. Quizá en un futuro pueda volver a escribir por aquí, pero esta vez en catalán. Si así fuera, las gracias se las tendríais que dar a Chenoa.

Respon a Ramon Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies, Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent