El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Per què en diem “palmera” si en podem dir “ulleres”?

 

Ací teniu els brins d’aquestes darreres setmanes, amics.

1. Per què en diem ‘palmera’ si en podem dir ‘ulleres’?

2. Mercadona ens estima… però sotmesos

3. Sanitat respon… en espanyol

4. Aclaparadorament camuflats

5. Que hem perdut el senderi?

6. Una llengua de primera

7. Deu i prou!

8. Ho veieu forassenyat?

9. Hi ha hagut batussa

10. Una gana que l’aixeca

11. No volem marrons

12. M’hi recolzo i em dóna suport

13. Que no ens estafin

14. No re!

15. Genuïnitats amb ‘dir’

16. Ostres, noi…

17. Quina murga!

18. Menudeses

19. La mare encepegava

20. Tap i carabassa

21. Què volem transmetre als fills?

22. El poder de capgirar

23. Som-hi!

24. Com un cop de puny

25. Per a fer bonic

26. Una traducció “feta” un nyap

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. Bon dia
    Gràcies una vegada més. Feu una sacsejada molt necessària i que va bé.
    La majoria de solucions em resulten familiars. Pel que fa, per exemple, a “Hem passat unes vacances que no vegis ▶️ DE PRIMERA”, també, junt amb una altra, que encara que és com si la sentís, aplicable a moltes situacions (com “de primera”): “Hem passat unes vacances de ca l’ample”. Jo procuro fer servir aquesta expressió de tant en tant.
    N’hi ha una altra, d’expressió, avui dia, aquella de: “M’estic posant en un jardí”, que se’m fa insuportable. Hauria de ser, per exemple, “en un bon esbarzer”, o, fins i tot: “M’he posat de peus a la galleda” (amb un matís un pèl diferent). Però el “jardí” ja s’ha introduït com una taca d’oli per tot arreu…
    “Encepegar” em resulta familiar d’un altre temps, no pas gens estrany.
    Salutacions,
    Francesc (Vilanova i la Geltrú)

    1. Moltes gràcies, Francesc.

      No hi ha res que no es pugui recuperar. Ni res que no es pugui desterrar, com aquest jardí dels trons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Brins, | s'ha etiquetat en , per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent