El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

«Llegiu Neutrex»

No fa gaires dies, un amic em feia adonar d’una conseqüència ben vistent del fracàs escolar: hi ha caixers de supermercats que no saben tornar el canvi. Més ben dit, sí que en saben, perquè la màquina els diu l’import exacte de la devolució. I veus que no compten com comptaven abans, sinó que agafen el canvi mentre van movent els ulls de la pantalleta a la caixa i, al final, et deixen anar la xavalla, els bitllets i el tiquet, tot alhora, a la mà.

Al meu amic, se’m va acudir de dir-li que potser aquests nois no eren mals alumnes en tot, sinó solament en matemàtiques. Però l’altre dia ho vaig veure clar. Al supermercat del meu poble, vaig ensopegar amb un cartellet de promoció… increïble. No em vaig poder estar de retratar-lo i fer-lo córrer per Twitter:

Si has treballat en una escola o un institut, aquestes coses no t’estranyen gens. Tanmateix, potser ja trobes una mica més sorprenent que aquest nivell continuï essent tan baix quan hom arriba a la universitat. I ja fa avergonyir quan la sapastreria s’escampa fins a la Facultat de Filologia. Justament fa tres mesos em va arribar una fotografia que també vaig fer circular a Twitter:

Què hi podem fer? Riure per no plorar, d’acord, però què més?

Fa poques setmanes, en una breu discussió a Twitter sobre els diacrítics, el diputat Germà Bel m’insistia del dret i del revés que la comprensió lectora és un problema seriós. Tenia tota la raó.

Llegir, escriure, concentrar-se, entendre… Tot va lligat. Avançar en aquest terreny és bàsic. No serem un país normal fins que l’índex de fracàs escolar no sigui raonable. I no aconseguirem de fer-lo baixar fins que no trobem la manera de millorar la capacitat dels nostres alumnes d’entendre els texts.

Pensem-hi bé, ara que tenim a tocar el nou país, perquè això requereix un compromís polític. S’hi haurien d’implicar també pedagogs, mestres i professors de tots els nivells d’ensenyament… I pares, i pares, i pares!

Pensant en això, se m’ha acudit una idea. Hi ha un terreny on la comprensió lectora té unes dificultats afegides, perquè el lector hi troba murs inesperats. Em refereixo a la poesia. Penso que aprendre a entendre un poema és una bona manera de prendre consciència del text. Personalment, crec que la poesia és una font de felicitat i, doncs, que ensenyar a llegir poemes és ajudar a ésser feliç. M’agradaria saber-ho fer. Ben aviat us en diré coses.

Mentrestant, us torno a recomanar dos llibres interessants que parlen d’esquitllada d’aquest problema: Escoles a la frontera, de Carme Junyent, i Contra les aules, de Tomàs Llopis. I, és clar, no em cansaré de divulgar la fantàstica experiència de foment de la lectura de l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, que vaig explicar fa temps en aquest article.

Llegiu i ajudeu a llegir, si us plau!

__________________________

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. Benvolgut Jordi, aprofito la temàtica per explicar perles amb què ens van obsequiar alumnes de 2n d’ESO en l’exposició del Crèdit de Síntesi. Per si no n’esteu al cas, això és una activitat avaluable en què els alumnes exposen davant d’un tribunal de professors els resultats d’activitats que han fet durant uns dies.
    1) A l’esquí aquàtic una barca els portava des del “fons del mar fins a la vorera”. No és que passessin d’estar submergits, fent companyia a gambes i calamars, i vinguessin al mateix carrer. Res d’això. Amb bona voluntat s’entén que la barca els feia esquiar des de mar endins fins on trenquen les ones.
    2) Els van ensenyar a “ficar-se el xaleco”. Hem de suposar que l’armilla de salvament va per fora i els ensenyaven a posar-se-la i que no calia que se l’empassin per si se la pretenien “ficar” (subcutània, potser?).
    3) No menys estupefactes ens vam quedar quan vam sentir que el primer dia els van fer fer unes proves de natació i van nedar braça, crol i “enrere”. No me’ls imaginava fent de crancs i vam suposar que era d’esquena, com els van fer nedar.
    Què trobeu, amb aquesta petita mostra que ens va treure de l’ensopiment i ens feu estar amatents a veure si algun grup se superava i era capaç de dir-la més grossa? Doncs res, que l’ESO està resultant més devastadora que no ens pensàvem.

  2. Doncs, sí senyor, fins i tot a la carrera de Filologia Catalana a la UAB hi havia alumnes que feien faltes d’ortografia de les grosses…

  3. Sóc professor d’institut, concretament de Biologia i Geologia. Portem 5 anys amb el projecte de comprensió lectora a la ESO endegat per Marta Cid. El problema principal és la manca de lectura. Els nanos quan veuen un llibre amb tot el seu text el veuen com una pàgina plena de mosques, no ho veuen com els adults que veiem paràgrafs, títols, subtítols i podem llegir en diagonal, etc. Això requereix d’una lectura ràpida, capacitat que hem adquirit en el nostre aprenentatge i per la quantitat de llibres de tota mena llegits en el nostre període d’escolarització. És impossible tenir una bona comprensió lectora si la teva lectura no té el ritme adequat o no s’agafa un diccionari ni a la de tres. Evidentment les noves tecnologies posen pals a les rodes en el tema de la lectura i per tant arribar als 16 anys amb un bon ritme de lectura i comprensió és cada vegada més difícil. A primer de batxillerat llegir i entendre el que s’està llegint per comprendre els conceptes de Biologia que venen farcits de tot tipus de frases es tasca feixuga ja que he notat que llegir un text llarg d’ntroducció a un tema els hi resulta pesat, primer per la dificultat lectora de llegir amb el ritme adequat i per la manca de concentració que es requereix en la lectura. D’altra banda els alumnes de primer de la ESO doncs també arriben al institut amb mancances terribles. Molta lectura, comprensió i concentració són els pilars per arribar a tenir una bona comprensió lectora. Evidentment estic generalitzant ja que existeixen alumnes amb una bona comprensió lectora però cada vegada n’hi han menys o tenen més dificultat.

  4. És que el català arrossega un estigma que fins als 80 tenia encara un sentit i és allo de “oh, jo escric malament el català perquè jo no el vaig poder estudiar a l’escola”. Clar, 40 anys després, l’excusa grinyola però el que s’ha imposat és una sensació ds què en català les faltes són disculpables. Per no parlar que encara “la gramàtica catalana és molt complicada”. Inclús està fins a cert punt mal vist escriure’l massa bé.

    Fins i tot un dia vaig discutir-me amb un periodista que em defensava que, mentre no n’impedissin la comprensió, les faltes ortogràfiques o lèxiques o sintàctiques eren perfectament admissibles a un article periodístic.

    Deplorable. Que ve de plorar.

  5. M’encanten els seus comentaris sobre l’idioma. Jo sóc molt patidora quan llegeixo segons quins textes o anuncis i veig que la gent no sap llegir.
    El meu cognom és Abras. Doncs, bé, tothom me’l pronuncia malament i resulta que em diuen Abràs…sempre els corregeixo de manera brusca i tinc ganes de preguntar-los on veuen l’accent.
    Salutacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies, Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent