El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

L’heu cagada, parlant clar i català

cagar-la-2

No us parlaré de política, no us penseu pas. Us parlaré d’una qüestió de Nadal. Aviat ens sorprendrà, llegir Nadal, sense article… Us hi heu fixat que cada vegada més gent diu el Nadal? Abans sentíem «Nadal ja ha arribat» i ara sents pertot «el Nadal ja ha arribat». Un castellanisme no tan bèstia com els Nadals, que també s’ha escampat prou i massa.

Abans de continuar, disculpeu-me per aquest títol tan indecorós i tan poc nadalenc… O potser no tan poc nadalenc, tenint en compte que la tradició principal d’aquesta diada és fer cagar el tió. Perquè ho dieu així, oi? Dieu fer cagar el tió? Ah, encara sort… Com que fa temps que sento, amb insistència, fer el cagatió

La primera vegada que vaig sentir cagatió vaig riure. Vaig riure de pensar que el qui ho deia no tenia ni idea de què era un tió, que no sabia de què parlava. Però de mica en mica vaig començar a sentir-ho més i més i em va començar a pujar la mosca al nas. I no vaig pas ser l’únic. Mireu què va dibuixar l’any 2013 un ninotaire emprenyat:

cagar-la

Em fa l’efecte que això de cagatió es diu perquè ara tot ha de tenir un nom, una etiqueta. Fer cagar el tió és massa descriptiu, poc funcional, poc homologable. Si diem «fer una revetlla», «fer una festa», «fer els Reis», «fer el Cap d’Any», «fer la Nochebuena» (!), hem de dir «fer el cagatió». Ens calen noms. I noms que serveixin per a tot. Si escriviu «cagatió» al Google us sortiran imatges de tions: tots amb uns ulls, un nas i una barretina, és clar; no pas aquelles soques grosses i foradades (els tions de debò) que rebien les bastonades de la mainada d’abans. És a dir, que ara, com que a ciutat no saben què és un tió en diuen un cagatió. I de la festa? També el cagatió, no cal pas atabalar-s’hi. És inevitable? Es veu que sí: fins i tot el diccionari de la Gran Enciclopèdia de Catalunya dedica una entrada a cagatió: «Acte de fer cagar el tió per Nadal.»

El qui no sap què és un tió encara sol cometre una altra equivocació: Diu «Cagarem el tió» en comptes de «Farem cagar el tió». Perdoneu-me la facècia, també molt indecorosa: dir això és una gran cagada, i de les que fan mal…

«Com que la noia que em va proposar la col·laboració no devia saber què era un tió, em va dir si volia col·laborar amb el “Tio Solidari”»

Deixeu-me explicar finalment una anècdota, en dos vessants: un de personal i un d’internacional.

L’any passat, abans de Nadal, vaig anar a comprar en un supermercat (molt català). A l’hora de pagar, la caixera em van dir si volia col·laborar amb el Tió Solidari, una iniciativa molt lloable en què el tal supermercat col·laborava amb el Banc d’Aliments a fi de recollir menjar per a nadons. Però, com que la noia que em va proposar la col·laboració no devia saber què era un tió, em va dir si volia col·laborar amb el «Tio Solidari». La paraula tio (que en català correcte hauria de ser paio, tipus, noi…) no li era desconeguda. I li devia semblar que era una campanya amb un toc de joventut i frescor: el Tio Solidari…

I ara ve quan l’anècdota personal esdevé internacional. La setmana passada, el bloc d’internet Mashable, un dels més importants del món, amb més de sis milions de seguidors a Twitter, va publicar una llista de les onze tradicions locals que considera més singulars i que s’haurien de propagar per tot el planeta. Doncs bé: el tió és una d’aquestes onze meravelles del món. He dit «el tió»? No, disculpeu: el «Caga Tió». Bé, no ens hi posem pedres al fetge… S’ha de valorar que algú expliqui a tot el món una tradició tan nostrada. I com l’expliquen? Així: «Caga Tió –roughly translated to “pooping guy”– is one of the most delightful traditions to ever come out of Spain’s Catalonia region.» Traduïm-ho: «Caga Tió –que podríem traduir si fa no fa per “paio que fa caca”– és una de les tradicions més encantadores que ha donat la regió espanyola de Catalunya»… És a dir, que aquests també han entès Caga, tio en comptes de Caga, tió. Suposo que a la gent de fora els costa de capir aquesta nostra obsessió per les defecacions, i per això acaben confonent el caganer amb el tió.

Un accent ho pot canviar tot. Ja ho veieu si n’és, de fàcil, cagar-la…

Cagar-la-2

(Agraeixo a en Jem Cabanes i a la Mireia Lladó les observacions precises sobre la traducció de la pífia.)

                                                                 

Si teniu suggeriments, deixeu un comentari més avall o envieu-me un correu a jbadia16@xtec.cat.



  1. Genial! M’ha agradat molt llegir aquest article. Em serà de gran ajuda en la meva croada pedagògica personal sobre la nostra llengua, el català.
    Feu cagar bé el tió!

  2. Recordo perfectament haver llegit a la revista «Mundo Obrero» (em sembla que l’any 1979) el següent titular: «Tradiciones catalanas: el “caga tío”». Així, amb accent a la i (i, hi insisteixo, en un títol destacat, no pas enmig del text, cosa aquesta que encara hauria pogut considerar-se una badada del corrector).

  3. Els catalans occidentals ho tenim més fàcil. Nosaltres fem cagar el tronc.

    Tot i que “gràcies” a TVC el tió i el “cagatió” s’estan estenent com una taca d’oli i aviat no ens quedarà ni un tronc.

  4. Els meus “tiÓ” de quan era petita no tenien cara, eren un tronc i res més, sense cap pretensió de res. Un tronc senzill que l’anàvem a buscar al bosc i triàvem el que més ens agradava. Després se socarrimava a la xemeneia i es guardava fins a la nit de Nadal. Durant els dies d’entremig li posàvem patates i el que trobàvem al rebost, coses que les mares s’afanyaven a fer desaparèixer i ens deien que s’ho havia cruspit el tiÓ.
    Jo crec que la confusió de TiÓ i TÍo, ve precisament de posar cara a un tronc. També, a més de Tío, es diu “tronco” i coses per l’estil, per denominar una persona.
    Cal tornar al tronc del bosc i treure la cara al tiÓ!!!

  5. A Falset el tió… és el tronc de Nadal, un tronc buit per dintre que s’anava a buscar al bosc. El tió amb cara i potes anat guanyant terreny i aviat, del tronc de Nadal, no se’n recordarà ningú.

  6. Perdona, però crec que la gent de fora de Catalunya no tenim per què saber totes les tradicions i molt menys si la gent com tu en lloc d’adoptar una actitud empàtica, es dedica a criticar.
    Penso que s’hauria de ser una mica més empàtic, solidari i ajudar a fer créixer el país explicant tradicions com aquesta als de fora, com jo mateixa.
    De totes formes, gràcies per l’explicació!

  7. També molt bon comentari, Jordi. D’això de “el Nadal”, si només fossin particulars que ho diguessin, encara rai, però avui a la tarda “el Divendres” de TV3 també ens ha afartat de “el Nadal”. N’Helena Garcia Melero s’hi ha lluït bé. La cosa no té consol. L’espanyolització del català arriba ja al més mínim detall. I els qui pretenem mantenir-ne l’essència som vists com a “puristes retrògrads” perquè estam contra “l’evolució natural” de la llengua. Això ja no ho resol ni la independència…

  8. És fastigós com es grapegen les tradicions més estrictament catalanes. Jo vaig intentar fa anys incloure a la Viquipèdia el que realment és el tió i descriure com pertoca la merda aquesta dels ninots amb cara, i agressions com la d’allò del “pare buscall” insultant. Doncs bé, es van afanyar a treure-ho diverses vegades (jo hi tornava) fins que un d’aquests mediocres que hi escriu va.. Com se diu? Va…posar un escut perquè ningú sense gaires articles a la Viquipèdia pugués retocar-hi res. He tingut problemes a escoles per demanar que fessin el tió bé (i això que m’oferia per cercar-los-hi jo) i vaja… Que fot fàstic com la gentussa del país col-labora a destrossar per sempre més les nostres tradicions ancestrals més precioses.

    I no en parlem en passat, si us plau! Jo tinc fills i faig el tió com sempre. Perquè mai s’ha deixat de fer! Són els altres que s’imposen organitzadament, com es va veure amb això de la viquipèdia, com amb el “pare buscall” fastigós o com aquell (no em feu dir què) dels “tions espinelves”… Això d’Espinelves… Mare meva! Quina altra farsa i màfia! Si aneu a la fireta de l’avet (com si a Catalunya els avets tinguessin cap gran paper en res) us voldran cobrar per… entrar al poble!

  9. Avui m’ha arribat un WhatsApp amb la foto d’uns nens de l’Urgell, “fent cagar la soca”. M’ha agradat molt l’expresió perque m’ha recordat que, a la meva infantesa, el tió era una soca o cul d’olivera o de garrofer de proporcions impresionants i, mai dels mais, portava ni barretina, ni nas, ni ulls, sols una manta vella, a sobre, perque no passes fred, i no tenía cap forma d’animal, sols de soca. El que si feiem, era alimentar-lo molt bé, els dies abans, perque fos ben cagador, i que el tio s’ho fotía tot, crostons de pá sec, aigua o lo que fos.

  10. Estic d’acord amb l’article, jo també em faig un tip d’explicar que no es diu “cagatió”. Però, últimament començo a desanimar-me, perquè em miren amb una cara de no creure’s-ho i, sempre, contesten… D’acord amb el que expliques, però tothom ho diu així!!??
    Serà que m’he fet gran i ja no entenc a la gent?

Respon a Isabel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies, Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent