El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

‘Generar’, un verb empobridor (El català de plàstic, 4)

O potser caldria dir «empobridor i enfarfegador». Mirem aquest exemple: si podem dir «La intervenció de Rufián ha disgustat profundament els diputats del PSOE», per quins set sous hem de dir «La intervenció de Rufián ha generat un profund disgust entre els diputats del PSOE»?

Amb el verb generar ens passa molt sovint això que acabem de veure: que en podem prescindir completament. No és que sempre suplanti un altre verb, sinó que pot passar que simplement carregui la frase sense necessitat i en resulti una construcció totalment artificiosa.

Un altre exemple:

El suport del Barça al referèndum ha generat irritació entre el PP i Ciutadans.

Si en compte de «ha generat irritació entre» diem simplement ha irritat, de seguida veurem que la frase se simplifica i s’alleugereix:

El suport del Barça al referèndum ha irritat el PP i Ciutadans.

Per afavorir la naturalitat i la fluïdesa, sempre que ensopeguem amb generar hauríem de comprovar, doncs, si no podem prescindir-ne i convertir el nom que fa de complement directe en verb.

Són dades que generen preocupació en la majoria d’estats // Són dades que preocupen la majoria d’estats.

Això li genera dubtes // Això la fa dubtar.

La situació els genera molta angoixa // La situació els angoixa molt.

No sempre serà possible aquesta simplificació tan directa. Aleshores, haurem de canviar generar per un altre verb o construcció més precisos. Ho veurem tot seguit. Però abans observem que, molt sovint, el verb generar va lligat a idees de «negativitat». Ho hem vist en els exemples precedents, amb noms com ara disgust, irritaciópreocupació, dubte i angoixa. I en trobaríem molts més: decepció, incertesa, por, ràbia, desafecció, tensió, conflicte, pressió…:

Estar un any sense guanyar em genera molta decepció // Estar un any sense guanyar em fa sentir molt decebut.

Ara mateix em genera molta més incertesa i por la deriva ultranacionalista d’Espanya // Ara mateix em causa molta més incertesa i por la deriva…

Europa continua generant desafecció entre el jovent // Europa continua motivant desafecció al jovent

La nostra situació laboral ens genera molta ràbia // La nostra situació laboral ens fa enrabiar molt.

El portaveu socialista a les Corts Valencianes va dir que el PP es dedicava a generar tensió i enfrontament amb Catalunya. // El portaveu socialista a les Corts Valencianes va dir que el PP originava tensió i enfrontament amb Catalunya.

L’actuació del govern genera molts dubtes a la població. // L’actuació del govern fa que la població tingui molts dubtes.

També trobarem qui-sap-los exemples de l’àmbit oposat, amb sensacions o sentiments positius: il·lusió, felicitat, confiança, tranquil·litat…

Catalunya continua generant confiança en els inversors internacionals // Catalunya continua despertant confiança…

És un envit difícil, però de debò que em genera molta il·lusió // És un envit difícil, però de debò que m’il·lusiona molt.

Això li genera una gran tranquil·litat // Allò el tranquil·litza molt.

Us confesso que em genera molta felicitat // Us confesso que em fa molt feliç.

Així mateix, és habitual de sentir o llegir el verb generar al costat de mots com ara polèmicacríticaescàndolexpectativa… És a dir, els que designen tot allò que es pot amplificar públicament. En aquests casos, tampoc no hem de permetre que aquesta moda arraconi verbs més precisos o genuïns:

La donació dels assistents a la boda de Messi genera una gran polèmica // La donació dels assistents a la boda de Messi aixeca una gran polèmica

El discurs de la vice-presidenta va generar molt rebombori // El discurs de la vice-presidenta va moure molt rebombori

El nou llibre ha generat molta expectació. // El nou llibre ha desvetllat molta expectació.

L’espectacle ha generat crítiques. // L’espectacle ha suscitat crítiques.

La imatge ha generat una forta activitat a les xarxes socials. // La imatge ha motivat una forta activitat a les xarxes socials.

Al grup li agrada generar escàndol a la ciutat. // Al grup li agrada moure escàndol a la ciutat.

Finalment, un dels camps en què s’ha escampat més indiscriminadament el verb generar és el de l’economia.

Això vol dir que genera el màxim dèficit anual de tot Europa. //  Això vol dir que origina el màxim dèficit anual de tot Europa.

El centre comercial genera molta activitat als restaurants del barri. // El centre comercial porta molta activitat als restaurants del barri.

Ha insistit a dir que calia generar possibilitats d’ocupació a Mallorca. // Ha insistit a dir que calia promoure l’ocupació a Mallorca.

És una bona cosa que els ciutadans sàpiguen com s’ha generat el deute. // És una bona cosa que els ciutadans sàpiguen com s’ha originat el deute.

Creu que caldria revisar els costos financers generats per la confiscació del ministeri. // Creu que caldria revisar els costos financers ocasionats per la confiscació del ministeri.

El significat d’aquest verb és molt delimitat. Vol dir ‘procrear’, ‘engendrar’, és a dir ‘produir un ésser’. S’aplica també en el terreny matemàtic i físic i en el de la lingüística (hi ha una teoria lingüística anomenada gramàtica generativa).

En conclusió, el verb generar, com ja hem vist en algun altre cas, és un d’aquells mots que ens empobreix i ens perjudica lingüísticament, perquè suplanta una varietat de recursos genuïns i, fins i tot, altera l’estructura de les frases i les fa més artificioses.


Potser també us interessarà:

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. Com sempre, una anàlisi ben encertada. Potser s’hi podria haver afegit que aquest “generar” ens ve de l’anglès (to generate), passat per l’híbrid castellà-anglès que sovint copiem acríticament.

  2. Quan jo era a escola, fa força anys, no ensenyaven el català; estava prohibit. Amb els anys he anat aprenent el què sé, pel meu compte.
    Aquest tipus d’article m’ajuda a millorar el meu coneixement i ho aprecio profundament.

  3. Trobo que uns dels efectes que te aquest us del verb “generar” és que crea distància entre causa i efecte. A l’exemple “El suport del Barça al referèndum ha generat irritació entre el PP i Ciutadans.”, comparat amb “El suport del Barça al referèndum ha irritat el PP i Ciutadans.” trobo que a la segona frase queda més clar que la causa directa de la irritació és el suport, mentre que a la primera sebla que hagi passat alguna cosa més.

  4. Diuen que els periodistes solen abonar les paraules o expressions curtes, per allò de la brevetat dels titulars, sobretot si parlem de premsa escrita. I els parlants en general, per allò de la llei del mínim esforç, suposo que també tendim a la brevetat. Per aquest motiu fins i tot manllevem expressions foranes, sobretot de l’anglès i també de l’espanyol. Tanmateix, hi ha casos que contradiuen aquesta regla. L’article d’avui n’és un exemple que ho demostra. És més curt (i genuí) dir: “ha irritat”, que no pas: “ha generat irritació”. També és més curt dir: “El Barça ha capgirat el marcador”, que no pas: “El Barça ha donat la volta al marcador”; o “gira’t” que no “dóna’t la volta”

    Jo tenia un familiar que vivia a l’estranger des d’un temps abans de la mort del dictador Franco. Aquí tornava una o dues vegades l’any, pocs dies, la feina no li permetia unes vacances gaire llargues. He de dir que, fins que es va morir, no fa gaire, va conservar el català que es parlava a començos dels anys setanta, amb tots els defectes (barbarismes) i totes les virtuts. Aquest familiar, des d’on vivia, no escoltava Catalunya Ràdio ni mirava TV3, però va mantenir viu l’idioma que es va endur a sobre, el català que va aprendre dels pares i avis, en família i al carrer, però no a l’escola, òbviament. Era un català viu, amb els barbarismes de l’època, però també amb una genuïnitat que, malgrat TV3 i Catalunya Ràdio (o potser per culpa d’això?), nosaltres hem anat perdent. Cada vegada que ens visitava, com més anava, hom podia comprovar l’obsolescència d’algunes paraules i girs que pronunciava i que, uns anys abans, aquí eren ben vius i genuïns. I, en certa manera, jo li envejava i agraïa que mantingués l’idioma inalterat, malgrat els “buenos” i els “pues”, per entendre’ns. TV3 i Catalunya ràdio (RAC1, etc…) han estat unes bones eines per a la normalització, però, de vegades, no deixa d’atacar-me aquell rau-rau que em diu que vés a saber si els nostres mitjans no ajuden, també, a “patuesitzar” una la llengua que, després de la mort de Franco, era més genuïna que no pas ara.

Respon a Judith Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent