El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Escolta, Chenoa: quant cobres per cada castellanada?

ChenoaEl dissabte al vespre, com a moltes cases catalanes, a casa veiem el programa «Oh, happy day!», un concurs de corals amb un format entretingut i divertit. Aquest programa té un jurat, que valora les interpretacions de cada grup i decideix quin tornarà el dissabte següent i quin no. Els membres del jurat parlen després de cada actuació i especialment al final, quan prenen decisions doloroses.

Enguany, un dels membres del jurat és la cantant Chenoa, nom artístic de Maria Laura Corradini Falomir, nascuda a l’Argentina però resident al nostre país d’ençà que tenia vuit anys, quan la seva família va immigrar a Mallorca. Aquesta senyora (quaranta anys) es va fer famosa, sobretot, perquè un any va guanyar* un concurs de cançons emès per una televisió espanyola. El concurs es deia (o es diu, que potser encara el fan) «Operación Triunfo». D’aleshores estant, es veu que ha enregistrat tants discs, sobretot en espanyol, i ha fet tants espectacles, sobretot cantant en espanyol. Però, malgrat això (o precisament per això), TV3 l’ha llogada per fer de jurat d’un concurs.

Deixem de banda ara quins mèrits has de fer (i on) perquè et valorin i et contractin a la «nostra» televisió. La dona sap música i, a més, parla català, oi? Doncs acluquem-nos d’ulls.

He dit que sabia música? Sí, crec que en sap. He dit que parlava català? Sí, parla el català de Mallorca. Això fóra molt interessant —en una televisió tan mancada de color dialectal—, si no fos que aquesta bona dona és una addicta al diguioiga, del qual vam parlar ja fa temps.

M’he entretingut a escoltar les seves sis intervencions del darrer programa (dissabte passat, dia 14 de novembre) perquè pugueu veure una mostra d’aquest estil tan particular de parlar que té la Chenoa. (Anoto el minut del programa abans de cada bloc, per si ho voleu comprovar.)

1) [minut 11.30]  És que he perdut es papers «com» jurat. M’ha fet aquesta taquicàrdia de «cómo mola». Ostres, que guapo, que «chulo», quin treball. […] Sabeu que vos estim molt, des de sempre. Però és que això és «tocar techo». […] Adéu, «me voy»!

2) [minut 42.40] No, no, «qué va, hombre»! […] Això no és una evolució, això és un «giro» de cent vuitanta graus, però, «vamos», total. «O sea», m’he quedat flipada.

3) [minut 54.40] Amb aquestes coses estranyes que feu de «venga, me la juego». […] És «superchulo».

4) [minut 1.03.40] Teniu molt d’estil, molt de «sello». […] No m’agrada vendre motos, «vale»?

5) [minut 1.15.00] «Qué» nivell de moviment. Teniu aquest «enganche» amb es públic!

6) [minut 1.28.00] Tot això, «el» teniu tan clar, que és boníssim. […] No «teniu que» dubtar del vostre «rollo». Diamonds «precisa» aquest moviment de «uf, cuidao»!

Us confesso que no en volia parlar, perquè pensava: «No pot ser. Algú li ho dirà i rectificarà.» Però veig que no, que s’acabarà la temporada i aquesta dona continuarà escopint-nos aquesta mena de patuès amb tota la barra. Però com pot ésser que TV3, amb un exèrcit de correctors com deu tenir, amb una base de dades immensa, que es dedica a beneir què es pot dir i què no es pot dir (encara que contravingui a la normativa), amb un dèficit que devem pagar tots de la nostra butxaca, permeti aquesta ignomínia?

Ah, i encara no s’ha acabat, la cosa. En algun programa anterior recriminava als membres d’un grup que cantessin tan malament en anglès. I fins i tot els va castigar per aquesta mala fonètica anglesa que tenien. La meitat dels membres d’aquell grup ni tan sols parlava català, cosa que feia que quan cantaven una cançó en la nostra llengua tinguessis treballs a entendre’n la lletra. Però això no era penalitzat. I ca! Qui ho havia de notar si l’especialista en idiomes aixafava d’aquesta manera la llengua dels espectadors?

__________________

Si teniu suggeriments, deixeu un comentari més avall o envieu-me un correu a jbadia16@xtec.cat.

(*) Un amable lector em diu que no el va guanyar, el concurs aquest; es veu que només hi va participar



  1. Jordi: ho dius molt bé. El meu comentari és només un testimoni que no sé si aporta res més que suport a la teua opinió: No hi ha dret. TV3 no té dret a tolerar aquest maltractament idiomàtic perquè ens hi juguem massa coses, l’autoestima com a parlants, per exemple. Hi ha moltes maneres de parlar ‘correctament’ però sempre hauríem de partir d’un principi bàsic i irrenunciable que es diu ‘respecte’.

  2. I ja no parlem de la sèrie Merlí, que ja demostra, com diuen els nacionalistes espanyols, que “La Nostra” ens adoctrina: el Pol, fill d’espanyols, parla castellà, no només amb l’àvia, sinó també amb el seu germà (la quota de castellà de quasi totes les sèries catalanes), al contrari que els González, de Ventdelplà; hi ha una noia que el seu avi feia “corrides de toros” i no pas curses de braus; el professor “dolent” o antipàtic, que normalment és el de matemàtiques, aquí és el de català, que, a més, al llit el posa que li parlin castellà (burla a l’estil “L’amant bilingüe”), mentre que el professor de castellà va de víctima (està “gordo” i no pas gras, com l’amiga del Bruno, que també està “gorda” i no grassa). I un dels alumnes a qui li agrada escriure, la seva assignatura favorita és castellà. I, naturalment, els insults i les exclamacions són majoritàriament en castellà. ‘Merlí’ sembla escrit per algú del PP o Ciutadans.

  3. Hola,
    Chenoa NO va guanyar el concurs “Operación Triunfo”, la guanyadora va ser Rosa. Segurament no ets un fan del programa però si vols redactar un article, el millor que pots fer es documentar-te.
    I si mires la televisió per escoltar català perfecte agafa millors models que una convidada que està en el seu dret de parlar com se senti més còmoda, i si no t’agrada, o et queixes a la productora o canvies de canal.

    1. Si tothom està en el seu dret de parlar com se senti còmode, l’autor d’aquest article també té el dret d’expressar la seva opinió com més li convingui.
      Jo no sóc, potser, tan purista com ell, tot i que segons què també em fa mal d’ulls o em malmet l’oïda provocant-me vergonya aliena, però penso que té tot el dret de dir el que pensa.
      I seguint el teu exemple et diré que si et molesta el que diu… per què el llegeixes? No entris al seu blog i en paus!

    2. La mateixa llibertat que té la noia, la té qui opina, que la televició pública de Catalunya, ha de vetllar per què el nivell lingüísitic sigui l’apropiat. O tots monges, o tots canonges…

    1. “Però no és la única, la Garcia Melero al ‘Divendres’…”
      No seria millor escriure ” No és l’única”?

  4. Estic d’acord en que la “castellanització” que està patint el català és un problema greu, però jo que visc a Barcelona, crec que el problema més greu que pateix el català, al menys a Barcelona i a la seva área metropolitana, és que bona part de la població, especialmente els inmigrants i els seus descendents, fan l’opció de no utilizar el català en absolut. Tinc present algún cas que les critiques fetes a un determinat personatge públic sobre el seu català a fet que abandonés la seva utilització. Penso que l’objectiu de les critiques que es fan al mal català de determinats personatges ha d’esser que el millorin i no que el deixin d’utlitzar. No sé quin ha d’esser el “to” de les critiques…, però penso que s’ha de tenir en conte la reflexió que faig. Gràcies per la teva atenció.

  5. A favor de na Chenoa he de dir que en comparació amb el primer programa em sembla que cada cop se sent més còmode parlant en català al programa. Al primer programa em va semblar que realment s’hi trobava a disgust i s’hauria estimat més parlar en castellà.
    Jo també m’esgarrifo amb aquest mescladís però penso que és prou atractiu que un personatge que molts ni haurien pensat que s’expressa en català ho faci (ni que sigui amb imperfeccions). Potser la seva presència al programa acosta alguns castellanoparlants a un programa català. No s’ha de menystenir el fenomen fan que arrossega molta gent. Jo ho comparo una mica amb l’interessantíssim gir de la Bet Rodergas o del Marc Parrot que de forma natural i després de triomfar a les Espanyes van passar a produir treballs en català. D’acord que la Chenoa no ha fet aquest pas però jo valoro positivament que de forma natural aparegui en programes en català.

  6. A mi també em fan mal les oïdes quan sento parlar la gent jove a Merlí i a La Riera, ¨em mola¨, i altres que ara no recordo. Jo ja tinc 71 anys i suposo que a aquestes edats també deia barrabassades de joventut, ara no en recordo cap.

    El que vui dir és que si es fa una representació de la vida, cal que els interprets parlin com parla la gent real? jo crec que sí encara que ens faci mal a les orelles. POtser també hio ha gent jove que parla d0una forma més correcta, però no ho sé perque no hi parlo gaire.

    A mi em fa més mal sentir periodistes que viuen de la paraula acabar les frases amb un: val? com el Basté i d’altres. Això si que em fa xiular les oïdes

    1. si que en deiem, (jo en tinc 74), recordo el “ciao” de quan marxavem i d’altres, castellanades , crec que sempre s’ha fet, jo entenc que voldriem mes exactitut amb els termes, pero si mireu ara estem envoltats d’anglicismes i ningù bada boca….proposo en tot cas que en la versiò grabada, es tradueixi adequadament a sota , qui vulgui dir.ho correctament ja ho anirá aprenent

  7. […]
    Malgrat que allò que impera
    en places i carrers,
    i en aules i teatres
    de la bruta Lavínia,
    i allò que promocionen
    més d’una i més de tres
    televisions i ràdios
    que, enlloc de llum, fum donen,
    és espanyol d’Espanya
    i català podrit.

    En català polit…

    (Ai, trepitjada parla,
    llenguatge embastardit.)

    “Haikús del parc Güell i altres versos”

    Estic totalment d’acord amb tu, estimat Jordi!

  8. Home… Si t’esveres per la manera de parlar d’una dona que ho fa com la gent del carrer a Mallorca avui en dia (medi rural a banda) estàs ben fotut. Si fas un tomb per Mallorca i pares l’orella i sents com es parla (xerra o xarra com diuen allà) el carrer, es molt posible que ni t’ esperis fins el proper avio o vaixell per marxar de l ‘illa. Et tiraràs a l’aigua i tornaràs nedant

  9. Sincerament crec que més enllà de l’objectivitat dels fets descrits, cal valorar que una persona reconeguda per àmplies capes de la nostra societat s’expressi en català a tv3 tot i no ser-ne catalanoparlant de naixement suma….i sumar és justament el que ens fa més falta que mai….ja tenim altres problemes….

  10. EM PREOCUPA MOLT MÉS L’ÚS
    A Jesús Olano quan diu:”crec que el problema més greu que pateix el català, al menys a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, és que bona part de la població, especialmente els immigrants i els seus descendents, fan l’opció de no utilitzar el català en absolut” Reflexionem si us plau i actuem d’una vegada! Els que no fan servir el català davant de tothom SOM ElS MATEIXOS CATALANS que no ens hem tret la cagarela del damunt,la vergonya,l’autoodi i la falsa “educació” i no som capaços de fer que s’hi puguin integrar ni ens fem respectar, per la nostra ridícula submissió lingüística. Feu la prova un dia, dos… més.. parleu en català a tothora i amb tothom, amb migrants, amb desconeguts i coneguts,en públic, a les botigues, al súper,a la feina, a TOT ARREU mantingueu-vos en català i veureu les reaccions a favor i l’admiració pel propi autorespecte. Som nosaltres els que hem de ser valents i donar exemple! Ja veureu com tots s’acaben posant les piles a parlar correcte, però sobretot, a parlar-lo. Mireu les estadístiques de coneixement (77%) i ús (36%). Som conscients? És l’única manera. SI ENS ENTENEN, NO CANVIEM. Coratge, pel català! M’he explicat?

  11. Us heu equivocat de diana. El problema no és que Chenoa parli malament el català. El problema és que a TV3 no sigui necessari us bon domini de l’idioma per fer-hi feina. Aquí està el mal.

  12. Trobo que tens raó en el fons però no en la forma.

    Estic d’acord que TV3 ha de procurar que els presentadors dels programes (o els membres de jurats, com és el cas de la Chenoa) parlin el català correctament. És el que passa a qualsevol canal de televisió, sobretot als canals públics.

    El que em sembla innecessari i contraproduent és tirar-li a la Chenoa la cavalleria per sobre d’aquesta manera. És innecessari perquè les coses es poden dir sense esbroncar. I és contraproduent perquè el més probable és que, si llegeix aquest article, la Chenoa pensi: Ah sí? Doncs ara encara en faré servir més de castellanismes. Hem d’intentar no convertir els aliats, com la Chenoa, en adversaris.

    Una de les mancances més grans de TV3 és l’escassíssima presència que hi tenen valencians, balears, rossellonesos i gent de la Franja. TV3 hauria de ser un aparador de les varietats del català. Això faria que els catalans prenguessin consciència de les dimensions veritables de la seva llengua i del que en podríem dir la civilització catalana, i faria també que desaparegués la idea funesta que els catalans som un “país petit”. Gràcies a la Chenoa cada dissabte a la nit desenes de milers de catalans senten a parlar mallorquí, i durant l’estona que dura el programa se senten més a prop dels seus germans de les Illes. Tant de bo hi haguessin més Chenoas a TV3. M’estimaria més una TV3 plena de valencians i illencs que de tant en tant diguessin algun castellanisme, que no la TV3 que tenim ara, on domina gairebé absolutament el català oriental.

    El que jo hauria fet és felicitar la Chenoa per fer l’esforç de parlar en català, dir-li que és un goig poder sentir a TV3 algú que parlà en mallorquí, i recomanar-li amb delicadesa que mirés de dir menys castellanismes. Això segurament seria més efectiu que una bronca.

  13. Aixó dels correctors a TV3 deu ser de conya, oi? Encara estic esperant que algú li digui a en Trias que “pues” en catala es diu “doncs”….

  14. No cal dir que estic totalment d’acord amb el que dius. De vegades la “nostra” TV no ho sembla. Jo no he tingut el disgust de patir aquest senyora, ara bé, els mal anomenats “periodistes esportius”, referint-se als que fan la informació d’esports, em treuen de polleguera. En tortes les professions s’acostuma a exigir uns determinats requisits per ser contractat. Tal com parlen molts d’aquests “periodistes esportius”, o no han hagut de passar cap mena de selecció, o qui els ha contarctat encara era més inutil.

  15. PRACTICAMENT D’ACORD AMB TOTES LES OPINIONS
    Soc mallorquí, estic molt d’acord l’opinió del Quim de valorar que una persona reconeguda, castellanoparlant, s’expressi per tv3 en català suma i que d’això és del que es tracte. Té dret Chenoa de parlar com li sigui més còmode i te dret a opinar (i també raó) en Jordi del que diu, però crec que seria mes positiva la crítica si el seu to fos una mica més tou, expressions com «…escopint-nos aquesta mena de patuès amb tota la barra..» … «permetre aquesta ignomínia» crec que no sumen precisament.
    Vull agrair a la Chenoa l’esforç que fa i li demanaria que s’hi miri una mica, que ho pot fer millor. Demanaria als assessors lingüístics li ajudin tan com puguin.
    Crec que només he vist 60 segons del programa i en vaig tenir prou de sentir castellanades i del programa en si, perquè simplement no m’interessen aquest tipus de formats.
    Fa 34 anys que vaig decidir fer-ho tot en català, encara que ho escrigues fatal, en public o en privat, com diu la Mar, em preocupa molt més l’ús.

  16. Va guanyar en Bisbal, crec. O era la Rosa? La primera temporada estava bé. Després ja cansava. Segur que hi porten la Paz Padilla, en Noriega o en Segura i parlen millor català. Perquè s’esforcen i s’autoexigeixen, com a bons artistes que són. Precisament per haver-hi la Chenoa no he mirat cap programa d’aquesta temporada. I penso acabar-la igual. El TN em posa de millor humor.

  17. Fa cinc anys que pràcticament no engego el televisor. No miro ni la “nostra” ni la seva. Us ho recomano. No us podeu imaginar el temps que guanyareu ni la quantitat de coses ben interessants que hi ha per fer més enllà de la tele. I l’estómac també us ho agrairà.

Respon a Daniel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies, Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent