El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Publicat el 15 de juny de 2019

Els pronoms són vida

Article publicat a VilaWeb el dia 8 de juny proppassat

Un dels puntals del català és el sistema pronominal. Especialment, l’ús dels pronoms ‘en’ i ‘hi’ atorga un segell de genuïnitat a la llengua. Per això no els podem perdre. El castellà no els té, aquests pronoms. Se’n surt amb uns altres recursos. I ja us podeu imaginar quina conseqüència té, aquest fet: per imitació de la llengua veïna, en prescindim. Avui veurem exemples de mals usos dels pronoms ‘en’ i ‘hi’, amb un propòsit reparador.

Un aclariment previ. Tant ‘en’ com ‘hi’ substitueixen un complement: si aquest complement comença per la preposició ‘de’ (Parlen de política), és substituït per ‘en’ (En parlen); si comença per una altra preposició (Parlen al carrer), és substituït per ‘hi’ (Hi parlen). Per una altra banda, el pronom ‘en’ també ocupa el lloc del complement directe sense article (Comprem maduixes → En comprem).

Absències flagrants

Per començar, vegem exemples de calcs descarats del castellà, amb la pèrdua del pronom:

  • He redactat totes les cartes. T’envio dues [Te n’envio dues]
  • Sé que t’esperen a la piscina, però no pots anar [no hi pots anar]
  • L’espien i ell no s’adona [no se n’adona]
  • Demà hi ha la festa, però jo no estaré [no hi seré]
  • Sí que està, però ara no es pot posar [Sí que hi és, però ara no s’hi pot posar]
  • Avui pot haver una desgràcia [pot haver-hi una desgràcia]

Aquestes frases són catanyol pur. Si no hi trobem a faltar el pronom… no ens desesperem, però se’ns gira feina: ens convé començar per les beceroles. És a dir, convé que demanem: ‘dues què?’, ‘anar on?’, etc. i això ens ajudarà a veure que hi falta alguna cosa.

Absències més subtils

Ara observem això:

  • No tenim constància de la petició, però avui mirarem de saber alguna cosa[saber-ne alguna cosa]
  • He llegit el text, però no he canviat res [no hi he canviat res]

Aquestes frases són coixes com les d’abans, però no ho semblen tant. La raó és que tenen un complement (‘alguna cosa’, ‘res’), però resulta que n’han de tenir dos (‘alguna cosa de la petició’, ‘res al text’). Parem-hi molta atenció i demanem-nos, també: ‘saber alguna cosa de què?’, ‘no he canviat res on?’.

No ens confonguem

El pronom ‘en’ substitueix, essencialment, els complements de què hem parlat en la introducció. Per això aquestes dues frases són incorrectes, encara que les puguem sentir:

  • Si et sembla bé, parlem-ho demà [parlem-ne demà].
  • Volia pa, però no vaig pensar a comprar-lo [a comprar-ne]
  • És la bicicleta, o bici, digueu-li com vulgueu [digueu-ne com vulgueu]
  • A sota de cada objecte, escriviu el nom que li correspongui [que hicorrespongui]

Català de plàstic

La imitació del castellà ens fa construir frases que en català no hauríem dit mai, perquè sempre les havíem resoltes amb un pronom. Sovint són frases que tenen alguna forma de possessiu (seud’ell, etc.):

  • Quan va veure aquell automòbil es va enamorar d’ell [se’n va enamorar].
  • Vam trobar una botiga i ens vam arrecerar en ella [ens hi vam arrecerar]
  • Aquell pintor? No recordo el seu nom [No en recordo el nom]
  • Va conèixer Fuster el 1970 i es va començar a relacionar amb aquest [s’hi va començar a relacionar]
  • Diu que s’ha limitat a escoltar les propostes, però no fa cap valoració al respecte [no en fa cap valoració]

Català de plàstic reciclable

Hi ha frases que haurien d’anar amb els pronoms ‘en’ o ‘hi’ i no hi van. No podem dir que hi siguin obligatoris, però si els hi posem guanyem agilitat:

  • Tinc el nen. Et podràs ocupar d’ell? [Te’n podràs ocupar?]
  • És el nostre president. Doncs confiem en ell! [Confiem-hi!]
  • Viu amb els pares. Depèn d’ells [En depèn]
  • Per què t’excuses? No t’obligo pas a fer-ho [No t’hi obligo pas]
  • A la plaça Gran? A les vuit seré allà [A les vuit hi seré]
  • Parlen de boxa. No tinc gens d’interès en aquest tema [No hi tinc gens d’interès]

Els pronoms són vida

Els pronoms també serveixen per a estalviar-nos repeticions. De fet, aquesta és la funció principal de qualsevol pronom. Per això, si en el periodisme no ens en servim, fem texts massa redundants. O una cosa pitjor, segons com: hi fem una tal exhibició de sinònims que enfarfeguem el discurs. Observeu, per exemple, com millora —i s’escurça— aquest text quan hi canviem els sinònims de ‘manifestacions’:

Les entitats han començat a programar manifestacions en ciutats europees. L’ANC va anunciar que aquest mes organitzaria unes quantes mobilitzacions. Ara com ara, ja hi ha accions concretades a Brussel·les i a Ginebra.

Les entitats han començat a programar manifestacions en ciutats europees. L’ANC va anunciar que aquest mes n’organitzaria unes quantes. Ara com ara, ja n’hi ha de concretades a Brussel·les i a Ginebra.

Pecar per excés

El mal ús dels pronoms té una altra cara: l’abús. Acabem l’article amb frases en què els pronoms són sobrers:

  • N’hi ha molta gent que es confon [Hi ha molta gent que es confon]
  • El nostre cervell té capacitats finites i no pot anar-hi més enllà [no pot anar més enllà]
  • Torrent reconsidera algunes idees i en reforça les fonamentals [reconsidera algunes idees i reforça les fonamentals]

La dita ‘val més que en sobri que no pas que en falti’ no s’hi adiu pas, ací. El sistema pronominal és —o hauria d’ésser— un mecanisme de precisió.


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. També hi caldria afegir els verbs que canvien de significat amb HI i EN:

    Veig, però a les fosques no m’hi veig
    No (m’)hi entenc en filosofia

Respon a Pep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent