El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Com un moixó

La mare el 2018 (fotografia de Pura Travé).

Ahir, 1r de febrer de 2021, es va morir la mare, Maria Pujol i Junyent, a noranta-cinc anys. Heus ací la nota llegida a la missa d’enterrament d’aquest matí, a l’església de Callús.


 

Te n’has anat com un moixó. Discreta i sense fressa. 

Així ha estat la teva mort i així va ser, de fet, la teva vida: discreta i sense fressa.

La teva vida va ser sobretot un doll d’amor, profund i inestroncable, que ens va ruixar tots: els teus pares, el teu home i els teus fills. I els néts i besnets. I les joves i el gendre. I la teva fillola estimada.

I tants i tants coneguts. Perquè, tot i la teva discreció, has estat sempre, ferma, allà on calia ser. Vas deixar empremta en el Grup de Dones de Callús, que vas fundar i presidir. En un temps en què les dones de la teva edat éreu sobretot mestresses de casa, reunir-vos i organitzar-vos us feia fortes. Ho vas saber veure i ho vas compartir. 

Guiada per la teva passió per la cuina, vas fer pastissos per a mitja comarca. I també vas teixir centenars de jerseis de nounat, que després regalaves o donaves a Càritas. 

Has regalat amor i, amb justícia, has rebut amor.

Tant de bo tothom sabés viure com has viscut tu.

La mare ha deixat dotzenes de jerseis per a nadons. Quinze dies abans de morir encara feia mitja.

Agraïments en nom de la família

La família ha de donar les gràcies, primer de tot, a la gent que ha llevat i ha rentat i ha dut a passejar la mare tots aquests anys: el Miguel, la Carme, la Marga, l’Antònia i sobretot l’Àngels, que l’ha amoixada i li ha endolcit els dies com no ho ha fet ningú.

Un agraïment molt profund també als metges i infermeres del CAP de Callús, sobretot a la Mònica, la Sara, l’Annabel i la doctora Montserrat Garcia. Aquesta professionalitat impregnada d’humanitat és un luxe que no valorem prou.

Gràcies també, mossèn Jolis, per l’última oració d’aquell dissabte al vespre. La mare era una dona d’una fe de pedra picada i de segur que aquell parenostre li fou un consol. 

I a tots vosaltres, amics, gràcies pel vostre caliu i per l’acompanyament fins al darrer alè.

Avui heu vingut a acomiadar la Maria de cal Pujol, una dona forta i una bona persona.

Gràcies.


Potser també us interessarà:

Noranta-cinc nadals [24-12-2020]

Nadal del 1938 [22-12-2018]

Tres quaderns [14-9-2018]

El dia que ma mare em va convertir en un aliat [8-3-2018]

Què m’hi sé jo? [30-12-2015]




  1. Que bonic i tendre, Jordi, i que preciosa la comparació “com un moixó” . Feia temps que no sentia ni llegia aquesta paraula, tan senzilla i delicada alhora. M’has acostat el món de les meves àvies, tan humils i sàvies, tan fermes i tan amoroses. Tan bones persones.
    T’acompanyo en el sentiment.
    Les portarem sempre al cor.

    1. Moltes gràcies, Iolanda.

      Formaven part d’unes generacions que van haver de lluitar per sortir-se’n i per això havien de ser fortes. Però alhora eren dones plenes de generositat i amor pels seus.

      Ha estat un privilegi aixoplugar-s’hi.

      Una abraçada, Iolanda.

  2. Jordi, un escrit molt bonic.
    Gràcies per l’agraïment, ha estat un plaer, poder-la ajudar aquests últims vuit anys.
    El primer dia que vaig arribar em va dir: Àngels ens hem d’anar coneixent però tu fes com si fossis a casa teva, així m’he sentit!
    Tot aquest temps ni una mala paraula, ni un retret, nomès por de molestar els altres, i aquella pressa per arribar al CAP un quart d’hora abans per no fer esperar la Mònica.
    Dona poc parladora i molt llesta, i jo una cotorra. Quina paciència Maria!! Ha estat la meva psicòloga!! La trobaré molt a faltar. Sempre la recordaré. DEP

    1. Àngels:

      Penso sincerament que li has endolcit la vida. Vam ser molt afortunats que acceptessis la feina. Trobar una persona amb tanta humanitat com tu i amb qui podia compartir els punts de referència (de manera de fer, de costums, de llengua, de cuina…) ha estat una sort immensa. Aquest matí hi he entrat i us hi he trobat a faltar a totes dues.

      Espero que siguis molt feliç i que trobis una feina que t’agradi. Estic convençut que no et costarà, perquè tens qualitats per a fer-ne moltes.

      Una abraçada ben forta.

  3. Bellíssim record per a una mare. La pèrdua d’un ésser estimat, és sempre molt dolorós i sempre recordat amb dolor i recança.
    Des de la distància, i de ser només un lector de les teves lliçons de català, no puc menys que acompanyar-te en el teu/vostre dolor.
    Salut!!!

  4. Quina marassa!! Sempre em va semblar una peça cabdal de can Badia. El meu condol sentit a tots els germans i una forta abraçada per en Joan

  5. Jordi, us acompanyo en el sentiment. Una vida plena i llarga, la de la teva mare, que intueixo a través dels teus escrits. Un llegat que deixa en vosaltres que tant l’heu estimada i a qui tant us ha estimat. Són la mena de gent que passen per l’efímer transitar d’aquesta vida i deixen el món una mica més endreçat. I, el més important, tot un reguitzell de familiars que han après del seu testimoniatge i es disposen a continuar-lo. Descansi en pau la mare, i una abraçada a vosaltres.

Respon a Conxa Comas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies, | s'ha etiquetat en , per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent