El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Publicat el 5 de març de 2022

Calendaritzem o implementem? Deu errades del llenguatge d’avui

VilaWeb

Aquests darrers anys, en l’àmbit administratiu s’han escampat un seguit de calcs, manlleus o usos impropis que s’han anat consolidant. Castellanismes com plaç, anglicismes com timing, confusions en l’ús de contemplar, plagues com implementar i agendar, etc. infesten el llenguatge dels treballadors de l’administració, mestres, policies, etc. I tard o d’hora s’escolen als mitjans de comunicació i s’acaben escampant. Vegem-ne uns quants:

Aplicatiu

Una aplicació informàtica és un ‘conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un ordinador’. D’això, n’hi ha que en volen dir aplicatiu, però és innecessari, a més d’incorrecte (o no admès per la normativa, digueu-ho com vulgueu).

Calendaritzar

Els termes calendaritzar i agendar s’han escampat com una mala cosa, però són innecessaris. Per què diem calendaritzar si ja tenim programar, planificar o, si voleu, establir un calendari? En lloc d’agendar també podem fer servir programar o bé posar data, assenyalar un dia o adiar, segons el context. I si parlem de noms, l’invasor és l’anglicisme timing, quan volem dir ‘distribució d’un seguit d’activitats durant un període de temps’. El podem canviar, simplement, per calendari o planificació.

No ens podem estar, en aquest punt, de tornar a recomanar les eines de Softcatalà, especialment el Catalanitzador, que us serviran per a trobar solucions alternatives i genuïnes a aquesta mena de termes. Vegeu de quina manera més pràctica i útil ens presenten les recomanacions:

Contemplar

De fa uns quants anys s’ha escampat l’ús de contemplar en lloc de preveure, incloure, tenir en compte; o bé prescriure, establir; o encara tenir en compte, valorar, considerar. Per exemple, un projecte preveu un seguit d’actuacions; una norma prescriu que les coses es facin d’una manera determinada; i un mestre valora l’esforç dels alumnes. En cap d’aquests casos no hem de dir contemplar.

Implementar

L’anglicisme implementar, relativament recent, s’ha escampat de mala manera en tots els àmbits. El diccionari normatiu ha acabat acceptant-lo, com a sinònim de fer efectiu o posar en pràctica i, especialment, en l’àmbit informàtic (‘convertir una idea, un mètode, un esquema, un algorisme, etc. en un circuit, un objecte o un procés informàtic en estat operatiu’). En canvi, no s’admet com a sinònim d’implantar. De manera que les mesures que estableix un govern no s’implementen, sinó que s’implanten.

Llistat

Ja fa temps que hi ha qui confon llista i llistat. El llistat, segons el diccionari, és tan sols el ‘resultat d’operacions efectuades per un ordinador, escrit en paper per una impressora’. I d’ací, per influència del castellà, aquest mot ha envaït el camp de llista, és a dir, ‘sèrie de paraules, frases, adreces… escrites l’una sota l’altra’. Parlarem d’una llista d’alumnes o de municipis, per exemple, i no pas d’un llistat.

Mig

Sentim parlar d’un *cicle mig de formació professional, o bé de solucions a *mig termini. L’error que cometem quan diem això prové de la confusió entre mig i mitjà. Si mig vol dir ‘que forma la meitat’ (mig metre, mig any, mig llibre, etc.), mitjà significa ‘tan allunyat de l’un extrem com de l’altre’, és a dir, que no és ni gran ni petit, ni gros ni xic, ni llarg ni curt… Per això un cicle que no és ni superior ni elemental és mitjà, igual com un termini que no és ni llarg ni curt.

Ofertar

El verb ofertar no és, ara com ara, al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. A l’administració, hi ha qui el fa servir amb el significat de ‘fer una oferta pública d’un lloc de treball, un producte o un servei’. Entre mestres i professors, té el significat específic de ‘oferir cursos, assignatures o matèries perquè els alumnes puguin triar’. En l’àmbit comercial, vol dir ‘posar a la venda un producte’. En tots aquests casos el podem substituir, simplement, per oferir. No cal complicar-se la vida.

Plaç

Quan parlem del ‘temps assenyalat per a fer alguna cosa, especialment el compliment d’una obligació’ no hem de fer servir plaç (calc del castellà), sinó termini. Per tant, direm que tenim un termini de cinc dies per a pagar una sanció, per exemple. Així mateix, assenyalem períodes de temps a llarg termini, curt termini i mitjà termini. El mot terme és sinònim de termini i té més significats, sobretot de distància física.

Promig

Promig no és acceptat per cap diccionari, perquè ja tenim mitjana, que és el ‘quocient de la suma de dues quantitats o més pel nombre d’elements que el formen’. Els professors, per exemple, solen calcular la mitjana de la nota de cada alumne a partir dels resultats dels exàmens, els exercicis escrits, les activitats a classe, etc.

Redactat

El mot redactat no és correcte com a substantiu. Quan parlem de ‘la manera d’escriure, tenint en compte els aspectes gramaticals i estilístics’, emprarem redacció. No direm “Té un redactat acurat”, sinó “Té una redacció acurada”; ni “El redactat del llibre és ple de cites”, sinó “La redacció del llibre és plena de cites”. El mot redactat és correcte com a adjectiu: “Quin escrit tan ben redactat, noia!”


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. Llegir-vos és com sentir la llengua del meu carrer (a Vilanova i la Geltrú), parla dels pares, avis, veïns, amics i companys de finals dels 50 i 60, i encara potser fins a Barcelona 92, en què em fa l’efecte que es va començar a implantar el català de plàstic, aquell que als pobres d’esperit els sembla que fa més modern, i és tot just una mena de mínim comú denominador de totes les llengües “a la page”, és a dir: passades pel sedàs sempre trepidant de les grans corporacions periodístiques de comunicació de masses.
    Llegir-vos és oxigen pur, és com tornar a escoltar la llengua dels personatges de Mercè Rodoreda, a hores d’ara la literatura més semblant -segons el meu parer- a la llengua popular de tota la vida.

    Gràcies!
    No defallim, a nosaltres no ens doblegaran!

Respon a Francesc Pasqual i Moster Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ras i curt, | s'ha etiquetat en , , , , , per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent