Avui la meva mare, la Maria Pujol i Junyent, hauria fet cent anys. Vivint on visc, tres pisos més amunt del piset familiar (una planta baixa modesta, on vam créixer els vuit germans), cada dia penso en ella i el pare, quan passo per davant de la porta de “casa”. 

Però avui és un dia especial, una bona avinentesa per a consultar i reproduir testimonis escrits seus. Us presento, en primer lloc, un text que va escriure quan tenia tretze anys acabats de fer, que reflecteix el cansament i la desil·lusió d’aquella adolescent que maleeix el temps que li ha tocat de viure (“maleïdes les guerres i aquell qui les va fer”, que cantaven l’Ovidi i la Maria del Mar). Acaba amb un poema que no puc assegurar que sigui d’ella, però que no m’estranyaria gens.

I, tot seguit, tres receptes pròpies de Nadal. La mare, quan els fills vam ser esquerats i els avis ja no hi eren, es va dedicar a la seva passió, la cuina. Ja en sabia molt, però en va voler aprendre més, i va assistir a cursos a Manresa, primer del Benvingut de Ca l’Aligué i, més tard, de l’escola Lleure del carrer Nou. Va aprendre a fer menges molt allunyades de la cuina casolana i “de batalla” i va excel·lir, sobretot, en les postres. Eren els anys vuitanta i noranta, quan la família anava creixent i ella ens omplia dolçament de pastissos, panellets, teules, garapinyades… Per a llepar-se’n els dits.

El cas és que amb tants anys de cursos i cursets va omplir quaderns i més quaderns de receptes, que va anar enriquint amb apunts propis (anotats al marge, entre parèntesis o a peu de pàgina), uns quaderns que tenia per duplicat, perquè totes les receptes les passava en net. I aquest fou un altre gran regal: quan ja no va poder cuinar va repartir els quaderns entre fills i néts, de manera que tots els descendents en tinguessin algun.

Amics, que passeu un bon Nadal i esperem que aquest 2026 comenci la veritable represa de la llengua i la nació catalanes.

Adéu, maleït any 1938

3-1-1939

Adéu, any de desolacions, any de penes, i de tristeses!

Qui pot dir algun bé d’aquest any maleït? Ningú! Tots, qui més qui menys, hem conegut les seves tràgiques conseqüències. ¿Quants no han sofert en aquest any les desolacions i les crueltats d’aquesta guerra? ¿Quants n’hi ha que abans de començar-se aquest any tenien peu, braç, cames, i ara no en tenen? ¿Quants pobles han sofert en aquest any la crueltat de les bombes, dels canons? ¿Quants de nosaltres no tenim algú de la família al front o molt a prop? ¿Quantes mares ploren la mort que en aquest maligne any els ha pres el seu fill i amb ell tota l’alegria? ¿Quants petits han perdut els seus pares? ¿Molts de nosaltres, no hauríem menjat moltes coses que no les hem pogut menjar? I tot ha estat en aquest maleït any 1938.

Fou també molt dolent el 1936, continuaren essent-ho el 1937 i el 1938.

El 1939 què serà? No se sap. Llegim la profecia d’aquest any infant.

Jo no sé el que diria
jo no sé el que diré,
per dictar la profecia
d’aquest any nou que ara ve.

Corren uns temps tan estranys
que un no es pot pas exposar
a dictar una profecia,
a un temps vaticinar.

Ja no hi valen les gitanes
ni un as d’oros com un sol,
ni gripaus ni sargantanes
ni els ulls fits de cap mussol.

L’any 1938 fou molt esverat i boig
si el 39 el vol batre,
que en serà de foll i roig!

Haurem de fugir a la lluna
portats per un avió
per millorar la fortuna
i canviar de posició.

Perquè, amics, això no és viure
això és un constant esglai
la vida hem volgut ben lliure,
i som més esclaus que mai.

Que durà mal temps l’hivern
i roses la primavera,
que l’estiu serà un infern
i la tardor falaguera,

tot això ja de memòria
ho sabem, car tots els anys
són una mateixa història
d’il·lusions i desenganys.

Quins governs tindrem que facin
la nostra felicitat?
Van i vénen, tornen, passen
deixant el poble enganyat.

L’home que en l’home confia
és un il·lús inconscient;
la sort és folla ironia,
la fortuna un buf del vent.

Sols el que, amb recta consciència,
compleix sos deures fidel,
rebrà de la Providència
la paga del seu anhel.

Pastís de Nadal Sacher

11-12-1996

• 120 g. mantega tova
• 6 rovells
• 60 g. sucre
• 100 g. xocolata de cobertura
• 120 “  farina + 1 cull. llevat
• 16 clares  (motllo en forma d’avet)
• 60 g. sucre
• almívar
• 100 cc aigua + 75 g. sucre

—

Cobertura 1a:

• melmelada maduixa

Cobertura 2a:

• 200 g. xocolata
• 150  “ mantega

—

Guarnició:

• mantega i granillo

Posar els rovells en un bol.

Afegir-hi la mantega ben aixafada, 60 g. de sucre i batre-ho bé.

Desfer la xocolata i mantega al bany Maria, i també afegir-ho.

Tirar-hi la farina amb el llevat.

Muntar les clares amb 60 g. de sucre i ajuntar-ho tot amb cuidado.

Coure a 180° uns 40 o 45 m.

Quan sigui cuit, deixar-ho refredar, partir-ho per la mitat i mullar-ho amb l’almívar.

Posar-hi una capa de melmelada de maduixa.

Posar-hi la capa de sobre, tornar a mullar i posar-hi melmelada al damunt i als costats.

Desfer la xocolata i la mantega i tirar-la sobre el pastís. Fer-ho refredar bé.

Adornar-ho amb mantega tenyida de color verd.

Tronc de Nadal 

19-12-90

• 125 g de farina + 1 culleradeta de Royal
• 125 “  “    sucre
• 4 ous
• 2 cullerades d’almívar

___________

• paper 23 cm X 40 cm
• “      17  “   X 25  “

___________

Trufa cuita

• 1 l de nata líquida
• 300 g de xocolata de cobertura
• es pot posar xocolata fins a 1,500 kg

Batre els rovells amb la meitat del sucre fins a punt de relleu, tirar-hi dues cullerades d’almívar (pot ser suc de préssec o pera). Tirar-hi la farina i el llevat i remenar-ho. Batre les clares amb un pessic de sal i quan siguin ben batudes barrejar-ho amb els rovells a poc a poc.

Tallar dos papers, un de gran que, doblegat una mica per les vores, quedi d’una mida de 23 X 40 cm aproximadament i un altre de més petit, 17 X 25 cm.

Posar la pasta en una xeringa, i anar fent ratlles en diagonal sobre els papers (sense untar). Posar-ho al forn a 220º, de 8 a 10 minuts.

Quan és cuit, abocar-ho sobre un drap de cuina, treure’n el paper i cargolar-ho tot plegat.

Trufa cuita

Posar la nata a bullir, tallar la xocolata; quan la nata arrenca el bull, apagar el foc, tirar-hi la xocolata, remenar bé fins que sigui desfeta; deixar-ho reposar 24 hores a la nevera. (1)

Posar trufa al mig de les plaques i cargolar. Posar trufa en una xeringa i adornar. Del més petit, fer-ne dos o tres trossos i posar-los com a branques del tronc.

Una mica de xocolata ratllada.

(1) Batre-ho bé com si fos nata per muntar.

Amanida de Nadal

Curs 1993-1994

• 2 tomaques madures
• 1 llauna d’espàrrecs
• 1 poma
• 1 pot pinya natural ¼
• 50 g. panses sultanes
• 100 g. formatge manxego semi
• 50 g. nous
• 1 escarola blanca
• 12 gambes o escamarlans
• Salsa: 150 cc d’oli
• 1 cull. suc de llimona
• 1   “    mostassa
• 1   “    ketxup
• 1   “    salsa Perrins
• 2   “    iogurts naturals
• sal i pebre

Pelar la poma i fregar-la amb llimona. Fer-la a daus petitets.

La pinya, fer-la a trossets, posar-la junt amb la poma.

Saltar una mica les nous trossejades.

El formatge, també a daus.

Ratllar l’escarola ben menuda.

Posar l’escarola en bols o copes o una plata i la barreja de lo demés

Salsa:

Posar l’oli en un pot, el suc de llimona, la mostassa, el ketxup, la sala Perrins, el iogurt, sal i pebre, batre-ho amb la batedora, un pols de sucre.

Macerar les panses amb conyac.

Posar-les a sobre l’escarola.

Bullir els escamarlans o llagostins amb sal i llorer.

Refredar-los amb aigua freda i posar-ne un a sobre cada copa.