Quaranta frases fetes i locucions que hem de saber

De segur que heu sentit alguna vegada aquella cançó de la Trinca titulada ‘Coses de l’idioma’, que explica el viatge a Madrid d’un ‘pobre home que fa temps que ha perdut el costum de parlar el castellà’. Aquell ‘senyor petit i eixerit’ deixa anar, posem per cas, que ‘el coche le hace higo’ o bé que ‘le hace un pedo como una bellota’. Doncs ara més aviat ens ha passat a l’inrevés: sembla que hàgim perdut el costum de parlar el català, de manera que traduïm frases fetes del castellà, literalment. I això, en compte de fer riure com aquella cançó, sona d’allò més natural.

La conseqüència principal de la interferència lingüística és justament aquesta: que a còpia de temps les formes de la llengua dominant acaben essent assimilades pels parlants. I això és especialment significatiu en la fraseologia, un àmbit en què l’espontaneïtat i la genuïnitat tenen més pes. Moltes dites, frases fetes i locucions tenen un origen popular i són exclusives de cada idioma.

Pensem, per exemple, què ho fa que ara les coses velles ja no siguin de l’any de la picor, sinó de l’any de la pera i per quins set sous la gent que anava a la seva ara va per lliure. Abans, quan volíem cridar l’atenció ens fèiem veure i si teníem por tremolàvem com una fulla. Ara, en canvi, donem la nota tremolem com un flam. Fins i tot el bestiar de les nostres locucions ha canviat: en compte de no veure un bou a tres passes ara no veiem tres en un burro i la memòria de mosquit ha esdevingut memòria de peix.

Aquelles mentides que eren com una casa (de pagès) ara són com una catedral i en lloc de tenir-ne el pap ple n’estem fins als nassos. Quan bescantem algú ja no el deixem com un drap brut, sinó que el posem verd i no en tenim prou de fer sensació, sinó que hem de donar la campanada. Avui ens posem les botes en qualsevol avinentesa: quan ens atipem com lladres, quan ens aprofitem de valent d’alguna cosa i també quan fem l’agost. Les coques acabades de fer ara són recent fetes i molts minyons que tenien fred de peus perquè eren a l’edat de la poca-solta ara tenen gelos perquè són a l’edat del pavo.

Les coses que anaven a mal borràs van de mal en pitjor i ja no sabem treure’ns la son de les orelles sinó tan sols posar-nos les piles. Quan ens diuen que a aquestes alçades ja no hi ha ni una rata, hem d’entendre que a hores d’ara ja no hi ha ni una ànima. De segur que us han dit que amb la que està caient val més donar mitja volta, però si parlem com Déu mana hem de dir que amb tot això que passa —quan van mal dades— val més girar en rodó.

Abans, quan no ens enteníem amb algú dèiem que no ens hi fèiem i si ens apoderàvem de les coses les fèiem nostres. En canvi, ara si ens fem amb algú ens n’apoderem i quan no lliguem diem que no ens portem bé, que no vol pas dir que no fem bondat… Són coses que sentim cada dia, o, com diuen ara, tots els dies (o a diari!). N’hi ha que pensen que això és el de menys i que tot va que xuta, però, sincerament, no crec pas que es pugui dir que això rai i que tot rutlla. El fet és que ens ho donen tot mastegat per treure l’aigua clara de les coses, però nosaltres ho volem servit en safata per treure les coses en clar.

Sempre s’ha dit que, ves per on, si fracassem dues voltes, a la tercera vegada no falla, però ara, mira per on, diuen que a la tercera va la vençuda. Les coses que creixien com una carabassera pugen com l’escuma i els qui anaven més perduts que un barb en un rostoll estan més despistats que un gat en un garatge. Us dóna la impressió que no dient paraula ja feu tot el possible per ajudar la llengua? Doncs a mi em fa l’efecte que si no badem boca no fem pas tant com podem.

per acabar: si torna aquell pobre home de la cançó de la Trinca dirà que no ha vist mai res de semblant i que ja n’hi ha prou, d’aquest color. I encara, per últim, algú voldrà ‘traduir’ les seves paraules al català modern: perquè tothom entengui que no ha vist mai una cosa igual i que fins aquí podíem arribar.

[Per elaborar aquest article he consultat a bastament l’obra de Josep Espunyes, especialment el llibre ‘Dites, locucions i frases fetes de Tresponts avall’.]

Article publicat a VilaWeb el dia 17-8-2019


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Barcelonins que s’han mudat

Imatge relacionada

Ací tenim els brins d’aquestes darreres setmanes:

1. Barcelonins que s’han mudat

2. Esvorancs, esquerdes i traus 

3. I ara!

4. Ja pots comptar si em reca, de desempallegar-me’n

5. Fimbrar a la foradada

6. No privilegiem «primar»

7. Si som crítics, siguem-ho amb tothom, si us plau

8. No el contemplem, no, l’escenari

9. Necessito el vostre ajut

10. Massa d’ells

11. Anant molt bé, ens en sortíem

12. Besoncles i besties

13. Pla, posat al dia


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Les abraçades es donen?

Hi ha una gran confusió, a causa de la interferència del castellà, entre els verbs donar i fer. En català no donem abraçades, sinó que fem abraçades. Igual com es fan petons, sorpreses, crits i programes de televisió, posem per cas. Però no tot allò que en castellà es dóna en català es fa. Un llum, per exemple, ni es dóna ni es fa: s’encén.

Ens en farem passar les ganes

El verb donar forma part de tot de locucions fixades, fossilitzades, que ens han arribat de fora. N’hi ha que són barbarismes molt evidents, perquè contenen un mot que es veu d’una hora lluny que no és català. Ací en teniu exemples (amb el mot correcte en negreta):

  • Avui tothom fa festa; els únics que donem el callo som nosaltres [penquem]. Veig que aquest professor ens farà donar el callo [sirgar].
  • M’he donat el gustasso de fer un creuer [He tingut el gran gust]. Quan cobri em donaré el gustasso d’anar a fer un bon tec [em faré passar les ganes (o el deler, o el desig, o el capritx)].
  • Creu que per aconseguir un favor del seu cap li ha de donar coba [l’ha de raspallar]. Sempre em dóna coba; què deu voler? [m’ensabona].

Girem-nos d’esquena als calcs

En canvi, hi ha locucions que passen més desapercebudes, com ara aquestes:

  • Si ha actuat malament, dóna igual que sigui un home respectat [tant fa]. A mi, tot això, em dóna igual [tant m’és]. Em dóna igual què diguis: res no em consola [Tant se val].
  • Això que m’has explicat m’ha donat que pensar [m’ha fet pensar].
  • Aquest estirabot donarà que parlar [farà parlar; o, encara millor: «D’aquest estirabot, se’n sentirà a parlar»].
  • Que no te’n dónes compte, que s’ha fet tard? [te n’adones].
  • Si vols arribar-hi a l’hora, dóna’t pressa [afanya’t]. Doneu-vos pressa, que vénen [Cuiteu]. No cal que et donis pressa, que ja hem perdut el bus [t’apressis].
  • Les ciències se’m donen malament [no són pas el meu fort]. Els estudis se’m donen força bé [em van força bé]. Els negocis se li donen bé [Té facilitat per als negocis].
  • No sé si em donarà temps a fer l’encàrrec [tindré temps de].
  • Em dóna la impressió que avui tot sortirà rodó [Em fa l’efecte].
  • Ja dónes per sentat que hi anirem, i no ho veig gaire clar [dónes per fet, tens coll avall].
  • Es pensava que l’ajudaria i li ha donat l’esquena [s’hi ha girat d’esquena (o li ha girat l’esquena)]. 

Invasions subtils

Finalment, hi ha tres casos que requereixen una mica més d’explicació. El primer és donar gust, una construcció acceptada en sentit literal («La canyella dóna gust a la crema»). En canvi, en sentit figurat l’hem de canviar per fer goigdonar bo o ésser un plaer. Vegem-ne tres exemples:

  • Dóna gust de veure-la tan mudada [Fa goig].
  • A l’estiu dóna gust de sortir [dóna bo].
  • Dóna gust d’escoltar música tan ben interpretada [És un plaer].

La segona és donar la volta a, que té solucions diverses segons si té sentit literal (girartombar) o sentit figurat (presentar-ho enfocar-ho d’una altra manera). Vegem-ho en aquests exemples:

  • Dóna la volta al full i ho veuràs [Gira].
  • No sé pas com donar la volta a la truita [tombar].
  • Si veus que no li agrada l’oferta, dóna-li la volta [enfoca-la d’una altra manera].

I l’última és donar positiu (en una prova mèdica), que podem canviar per no passaro bé fer servir algunes altres solucions.

  • L’atleta ha donat positiu en la prova antidopatge [no ha passat].
  • Ha donat positiu de cocaïna en el control a la carretera [Li han trobat cocaïna].

Cada llengua té els seus recursos i se n’ha de servir si no vol que desapareguin. Per això, en una situació com la del català, cal estar al cas d’interferències com aquestes. Anar amb compte a evitar-les no és pas una actitud purista: és una mera qüestió de supervivència.

Article publicat a VilaWeb el dia 20-7-2019


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

La llengua a can Pistraus

Heus ací els brins de la quinzena, amics.

1. Rufián contra els febles

2. La llengua a can Pistraus

3. El desmanegat li passa la mà per la cara

4. Menja com una llima

5. De vegades, hi ha bones notícies

6. No ens angoixem

7. Sou de vida?

8. Em fa l’efecte que ho té coll avall

9. No donem tant 

10. Amb tot això que passa, va a la seva

11. «A través de», quina plaga

12. Me n’he fet passar el deler

13. Llevat que feu la viu-viu


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Perimetrem els flancs de la llengua

Ha començat l’estiu i, dissortadament, ja hem tingut un incendi devastador. La gravetat d’aquestes notícies fa que se’n parli a bastament a diaris, ràdios i televisions. Això ens serveix per a comprovar que el vocabulari del foc és ple de termes inadequats i imprecisos. Tots tenen una alternativa natural i genuïna; convé, simplement, que pensem com ho diem habitualment.

Us en presentem un breu glossari:

Ancorar

Literalment, vol dir ‘assegurar un vaixell amb una àncora’ i, figuradament, ‘fixar sòlidament’. Però en castellà anclar ja fa temps que es fa servir en els texts sobre incendis, amb el significat d’aturar o barrar el pas, que és tal com ho havíem dit sempre —o bé, segons el context, detenir, frenar, impedir, obstruir

Atacar

Es veu que el llenguatge militar és atractiu. Ho veiem de fa temps, per exemple, en les notícies d’esports i ara ho comencem a veure també en la informació sobre el foc. Si abans els bombers treballaven per apagar el foc (o hi actuaven, o hi intervenien o —a tot estirar— hi lluitaven), ara l’ataquen. Què ha canviat? El foc d’ara és diferent? No: simplement sembla que el llenguatge s’hagi tornat més agressiu.

Calcinar

Sovint, en castellà, s’equipara quemar i calcinar, però són dues coses ben distintes. Calcinar és fer una operació química determinada: ‘descompondre tèrmicament la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni’; i, per extensió, ‘descompondre tèrmicament materials i convertir-los en residu sòlid’ o bé ‘sotmetre un sòlid a alta temperatura per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió’.  Tot són, doncs, operacions deliberades amb un propòsit científic o industrial. Res a veure amb un incendi. Potser valdria més dir cremar, que és com ho diu la gent. Si un bosc és totalment cremat és un bosc abrasat (‘convertit en brasa ardent’) o abrusat (‘sotmès a l’acció del foc’).

Declarar-se un incendi

Com que ‘declarar’ vol dir, entre més coses, ‘manifestar’, certament ‘declarar-se’ és ‘manifestar-se’. D’ací ve això de declarar-se un incendi. El problema no és si, estrictament, es pot considerar correcte o no. El problema és, com hem dit i repetit, que expressar-se així és artificiós (allò que anomenem ‘català de plàstic’). En català, sempre hem dit que s’ha calat foc o que s’ha botat foc.

Flanc

La tendència a fer servir una llengua artificiosa també duu els ‘entesos’ a parlar de flancs. Un flanc és, simplement, un ‘costat’. Té aplicació en llenguatge militar (‘part lateral d’una formació militar’). Per tant, si ens hem de referir a un costat d’un foc, no cal fer servir un terme que la gent potser associa a la guerra. Se’n pot dir costat, simplement. Ara, si parlem del foc que avança, tenim front: ‘Part d’un incendi forestal que avança amb més força, en general a favor del vent o costa amunt.’ Els bombers, generalment, parlen del cap (i de la cua) del foc.

Mitjans aeris i terrestres

Un mitjà és ‘allò que serveix per a transmetre o conduir alguna cosa’. Però, específicament, si parlem d’un aparell que serveix per a desplaçar-se en diem vehicle. Per tant, quan sentim que en una operació hi han intervingut ‘cinc mitjans aeris’ ens hauria de fer estrany. De fet, això no ho diu ningú sinó els mitjans de comunicació. Genèricament, doncs, podem anomenar-los vehicles aeris (o terrestres) i si podem especificar de quina mena són, millor (‘Hi han intervingut cinc hidroavions’, per exemple).

Perimetrar

Algú s’ha inventat aquest verb a partir de perímetre. Però si el perímetre és el contorn, perimetrar fóra ‘amidar el contorn’, no pas estabilitzar, ni controlar, ni encerclar, com hauríem de dir.

Perímetre

És un terme ben correcte, però de vegades es fa servir inadequadament. Per exemple, ‘L’incendi afecta un perímetre de X hectàrees’ és una frase il·lògica, perquè el perímetre és el contorn. Per tant, la mida d’un perímetre és lineal i no es pot expressar en metres quadrats ni en magnituds semblants. ‘L’incendi afecta una superfície de X hectàrees’ seria una bona solució. Vegeu-ne més informació en aquest article.

Provocar un incendi

Un dels significats de provocar és ‘suscitar’, ‘produir’. Per tant, agafant-ho amb pinces, podríem trobar correcte provocar un incendi. Però, com hem dit abans, les expressions naturals i corrents en català són calar foc i botar foc. I si cal, ja direm que ho han fet ‘voluntàriament’, ‘intencionadament’, etc. Encara és més estrany incendi provocat. Valdria més dir-ne deliberat, intencionatintencional, fet expressament, fet exprés

Tasques d’extinció

Hi ha un abús de ‘tasca’ en compte de ‘feina’ i, consegüentment, de ‘fer tasques’ en compte de ‘fer feina’ o ‘treballar’. Ja ens hem avesat a sentir ‘Els bombers continuen en les tasques d’extinció de l’incendi’ allà on abans hauríem sentit ‘Els bombers continuen treballant per apagar el foc’. Més plàstic.

Abans d’acabar, una curiositat que ens hauria de fer pensar. El centre de terminologia Termcat té un Diccionari de bombers en línia, que conté prop d’un miler de termes. De tots els que hem aplegat en aquest article, pràcticament no n’hi surt cap.

Article publicat a VilaWeb el dia 6-7-2019


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

El català fila prim

És igual trencar que esquinçar? No. Tots dos mots es poden encabir en el concepte de ‘rompre’, és a dir, ‘convertir un sol cos en fragments’. Però  es trenquen les coses dures i s’esquincen els teixits o els papers.

En el transcurs dels segles, l’home ha sentit la necessitat de comunicar-se, però també de subtilitzar, de diferenciar significats afins i distints alhora. Podem mirar la llengua de lluny o de prop, podem garbellar mots a l’engròs o a la menuda, podem fer-nos entendre i prou o podem filar prim. Avui filarem prim, perquè el català és una llengua que fila prim.

Si parlem d’objectes, ho veurem clar de seguida. Oi que no se’ns acudiria mai d’entrar en una ferreteria i demanar ‘una eina’? És clar que no, perquè n’hi ha dotzenes. Hem de precisar: volem un tornavís, un martell o una serra? I, encara, una serra de vogir, una serra de trepar, un xerrac…? Doncs això mateix passa en moltíssims camps semàntics.

Aquest terreny de la precisió és exuberant i una mica salvatge i tot. Com més t’hi endinses, més t’adones que fa de mal governar, bé perquè la frontera dels significats és difusa, bé perquè hi ha diferències entre els diversos parlars o bé per un tercer factor, molt curiós i molt interessant: sovint hi ha dos mots que tenen el mateix significat, però l’un s’aplica a uns noms i l’altre a uns altres. Es distingeixen pel camp d’aplicació, no pas pel significat.

Avui, doncs, farem un tast de precisió.

Maneres de tremolar

Tots sabem què és tremolar i ens sabem imaginar, per exemple, a nosaltres mateixos tremolant de fred, o bé una fulla d’un arbre tremolant pel vent (fins i tot hi ha un arbre que es diu trèmol perquè sempre li tremolen les fulles, per mica que ventegi). Però quan una paret tremola perquè passa un camió a la vora diem que trontolla. I quan travessem un pont o una passarel·la i tremola lleument —és a dir, vibra a petits intervals— diem que fimbra (o fimbreja flinga). Ara, si el tremolor és molt fort, com la terra quan hi ha un sisme, diem que s’estremeix (o fremeix). Si una bandera tremola per l’acció del vent, podem dir que flameja (o flama). En fi, quan l’agitació és tan lleu que amb prou feines si te n’adones, com el moviment de les fulles d’una alga, direm que titil·len.

Maneres d’ésser prim

Un vestit que no és prou gran per a qui el duu diem que és esquifit. Però aquest mot aplicat a una persona és insultant, per més prima que sigui. Una criatura molt prima és escanyolida, allò que en diem un secall. Si una noia és eixuta de carns, és esmerlida o magrosa. I quan ho és molt i molt, escardalenca —o, si ho volem dir d’una manera expressiva, un sac d’ossos. Si un xicot és massa prim en comparació amb l’alçada és esprimatxat o esllanguit. Quan un individu és poc desenvolupat, solem dir que és desnerit escarransit. I si, a més, resulta que és malaltís, ja adquiereix la categoria de nyicris. El verb neulir-se (que ve de neula) descriu el procés de perdre vigor i força, tant en els humans com en els animals o les plantes. Una persona neulida, doncs, ens la imaginarem esblaimada, pàl·lida; un carquinyoli, vaja.

Deixem-ho ací. Un altre dia que ens vagui parlarem, per exemple, de maneres de dir pudor, de maneres d’espantar-se, de malmetre’s la roba, d’esborronar-se

El català, com totes les llengües, té una gran riquesa. Depèn de nosaltres —de l’ús que en fem, de l’afany que tinguem de filar prim— que aquest tresor sigui vistent o bé romangui enterrat als diccionaris.

Article publicat a VilaWeb (22-6-2019)


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

No serà tant!

Amics: heus ací els brins de llengua d’aquesta darrera quinzena:

1. No serà tant!

2. Anem al tros?

3. Quina feinada, nois

4. Ja n’hi ha prou, d’aquest color!

5. Bregats a treballar de valent

6. Teniu fred de peus

7. Les tasques d’extinció del català de plàstic

8. Puja a la taula i beu a galet

9. No el puc sofrir

10. Bé prou que s’ho val

11. De la mateixa què, senyor Dedéu?

12. Què revifa el foc

13. Com es desdoblen els àrabs?


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

La darrera bóta

Ara que ha fet sis anys que es va morir el meu pare, en Josep Badia i Torras, trobo adient de copiar al Clot de les Ànimes un breu escrit seu, de l’any 2001, carregat de sentiment. Estic cert que us agradarà.


La darrera bóta

[…] però d’una anyada que fou malastruga
queda alguna bóta tristoia, poruga
que guarda collita de l’any 38.
(Lluís Badia i Torras)

Avui hem buidat la darrera bóta del celler de la casa pairal, la bóta que contenia encara vi ranci de l’any 1938, anyada de bon vi, però de malastrugança per a la gent del país, tercer any de la guerra civil.

D’ara endavant el bon vi ranci es guardarà encara un temps més, repartit –en petites ampolles de vidre– entre gent estimada.

Commou un xic, això de fer sortir a la llum un vi que descansava, de seixanta-tres anys ençà, en el si acollidor de la vella bóta centenària. És una de les bótes vingudes dels Emprius –pairalia del besavi i l’avi– cap al mas Arnà i, finalment, aposentada pel pare al celler nou de la Bonavista. Des d’ara, buida i sense vida, serà encara –juntament amb les seves germanes– un record de la casa al mateix espai que l’acollí.

La intensa flaire del vi ranci, quan rajava, feia venir a la memòria tantes coses… Vint-i-quatre anys viscuts a la casa pairal, en companyia del pare, admirat i estimat per la seva saviesa i rectitud; de la mare, plena de dolça bondat; de la padrina i la tia, sempre protectores de les nostres entremaliadures; dels germans, que feien tanta companyia; i del mosso vell, tan discret i tan lleial, un més de la família…

Venturosos temps de fe, d’innocència i de felicitat a penes percebuda, quan confies en tothom i penses que de tot et sortiràs, perquè el coratge no et falla i la força et sobreïx!

Les feines del camp, que avui apareixen tan dures, eren acceptades amb naturalitat i amb un cert orgull, l’orgull del qui sap que forma part de la natura i del qui sent el deure sagrat de tenir-ne cura. Les tasques de la sembra, els horts, les vinyes i el celler, sempre guiades pel pare, expert curador de la vinya i del vi… I també les pors de la guerra, viscudes per un infant que potser es féu gran abans d’hora: el pas dels soldats de l’un bàndol i l’altre, que s’acontentaven amb una cantimplora de bon vi, donat generosament (qui sap quines espoliacions ens estalvià aquest gest!). I el got de vi que la mare dava mig d’amagat als captaires, perquè deia que també tenien dret d’oblidar les penes. Tants records…

Hi ha qui diu que els records corsequen l’ànima dels vells. No us ho cregueu pas. Els records són vida: ens omplen les hores –forçadament ocioses– de gaubança amorosa. Els records compensen les misèries del present. Els records –instal·lats en un cor fet de records– susciten a la ment somnis i projectes que portaran a terme els fills, els néts o els nebots, d’una manera o d’una altra.

Per ajudar-hi, he volgut deixar constància de què significa per a mi el vi ranci del 38 i les bótes velles que l’han servat amorosament, l’última de les quals hem pogut buidar aquest novembre del 2001.

Gràcies a Déu siguin dades!

Josep Badia i Torras


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Dóna-li peixet i ja ho trobarem

Heus ací els brins d’aquesta quinzena, amics:

1. Dóna-li peixet i ja ho trobarem

2. Què hi fa si no ho diem bé?

3. Si s’empolaina fa goig

4. La plaga del «li» pleonàstic

5. La roba afiganyada

6. Tips de «marejar la perdiu»

7. A hores d’ara creix com una carabassera

8. Ha anat de poc que no m’ho encoloma

9. Alcaldables són els qui es poden alcaldar?

10. La subtilitat del moviment


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Els pronoms són vida

Article publicat a VilaWeb el dia 8 de juny proppassat

Un dels puntals del català és el sistema pronominal. Especialment, l’ús dels pronoms ‘en’ i ‘hi’ atorga un segell de genuïnitat a la llengua. Per això no els podem perdre. El castellà no els té, aquests pronoms. Se’n surt amb uns altres recursos. I ja us podeu imaginar quina conseqüència té, aquest fet: per imitació de la llengua veïna, en prescindim. Avui veurem exemples de mals usos dels pronoms ‘en’ i ‘hi’, amb un propòsit reparador.

Un aclariment previ. Tant ‘en’ com ‘hi’ substitueixen un complement: si aquest complement comença per la preposició ‘de’ (Parlen de política), és substituït per ‘en’ (En parlen); si comença per una altra preposició (Parlen al carrer), és substituït per ‘hi’ (Hi parlen). Per una altra banda, el pronom ‘en’ també ocupa el lloc del complement directe sense article (Comprem maduixes → En comprem).

Absències flagrants

Per començar, vegem exemples de calcs descarats del castellà, amb la pèrdua del pronom:

  • He redactat totes les cartes. T’envio dues [Te n’envio dues]
  • Sé que t’esperen a la piscina, però no pots anar [no hi pots anar]
  • L’espien i ell no s’adona [no se n’adona]
  • Demà hi ha la festa, però jo no estaré [no hi seré]
  • Sí que està, però ara no es pot posar [Sí que hi és, però ara no s’hi pot posar]
  • Avui pot haver una desgràcia [pot haver-hi una desgràcia]

Aquestes frases són catanyol pur. Si no hi trobem a faltar el pronom… no ens desesperem, però se’ns gira feina: ens convé començar per les beceroles. És a dir, convé que demanem: ‘dues què?’, ‘anar on?’, etc. i això ens ajudarà a veure que hi falta alguna cosa.

Absències més subtils

Ara observem això:

  • No tenim constància de la petició, però avui mirarem de saber alguna cosa[saber-ne alguna cosa]
  • He llegit el text, però no he canviat res [no hi he canviat res]

Aquestes frases són coixes com les d’abans, però no ho semblen tant. La raó és que tenen un complement (‘alguna cosa’, ‘res’), però resulta que n’han de tenir dos (‘alguna cosa de la petició’, ‘res al text’). Parem-hi molta atenció i demanem-nos, també: ‘saber alguna cosa de què?’, ‘no he canviat res on?’.

No ens confonguem

El pronom ‘en’ substitueix, essencialment, els complements de què hem parlat en la introducció. Per això aquestes dues frases són incorrectes, encara que les puguem sentir:

  • Si et sembla bé, parlem-ho demà [parlem-ne demà].
  • Volia pa, però no vaig pensar a comprar-lo [a comprar-ne]
  • És la bicicleta, o bici, digueu-li com vulgueu [digueu-ne com vulgueu]
  • A sota de cada objecte, escriviu el nom que li correspongui [que hicorrespongui]

Català de plàstic

La imitació del castellà ens fa construir frases que en català no hauríem dit mai, perquè sempre les havíem resoltes amb un pronom. Sovint són frases que tenen alguna forma de possessiu (seud’ell, etc.):

  • Quan va veure aquell automòbil es va enamorar d’ell [se’n va enamorar].
  • Vam trobar una botiga i ens vam arrecerar en ella [ens hi vam arrecerar]
  • Aquell pintor? No recordo el seu nom [No en recordo el nom]
  • Va conèixer Fuster el 1970 i es va començar a relacionar amb aquest [s’hi va començar a relacionar]
  • Diu que s’ha limitat a escoltar les propostes, però no fa cap valoració al respecte [no en fa cap valoració]

Català de plàstic reciclable

Hi ha frases que haurien d’anar amb els pronoms ‘en’ o ‘hi’ i no hi van. No podem dir que hi siguin obligatoris, però si els hi posem guanyem agilitat:

  • Tinc el nen. Et podràs ocupar d’ell? [Te’n podràs ocupar?]
  • És el nostre president. Doncs confiem en ell! [Confiem-hi!]
  • Viu amb els pares. Depèn d’ells [En depèn]
  • Per què t’excuses? No t’obligo pas a fer-ho [No t’hi obligo pas]
  • A la plaça Gran? A les vuit seré allà [A les vuit hi seré]
  • Parlen de boxa. No tinc gens d’interès en aquest tema [No hi tinc gens d’interès]

Els pronoms són vida

Els pronoms també serveixen per a estalviar-nos repeticions. De fet, aquesta és la funció principal de qualsevol pronom. Per això, si en el periodisme no ens en servim, fem texts massa redundants. O una cosa pitjor, segons com: hi fem una tal exhibició de sinònims que enfarfeguem el discurs. Observeu, per exemple, com millora —i s’escurça— aquest text quan hi canviem els sinònims de ‘manifestacions’:

Les entitats han començat a programar manifestacions en ciutats europees. L’ANC va anunciar que aquest mes organitzaria unes quantes mobilitzacions. Ara com ara, ja hi ha accions concretades a Brussel·les i a Ginebra.

Les entitats han començat a programar manifestacions en ciutats europees. L’ANC va anunciar que aquest mes n’organitzaria unes quantes. Ara com ara, ja n’hi ha de concretades a Brussel·les i a Ginebra.

Pecar per excés

El mal ús dels pronoms té una altra cara: l’abús. Acabem l’article amb frases en què els pronoms són sobrers:

  • N’hi ha molta gent que es confon [Hi ha molta gent que es confon]
  • El nostre cervell té capacitats finites i no pot anar-hi més enllà [no pot anar més enllà]
  • Torrent reconsidera algunes idees i en reforça les fonamentals [reconsidera algunes idees i reforça les fonamentals]

La dita ‘val més que en sobri que no pas que en falti’ no s’hi adiu pas, ací. El sistema pronominal és —o hauria d’ésser— un mecanisme de precisió.


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.