Adeu, Fèlix
Avui se n’ha anat per sempre el meu germà Fèlix, el doctor Fèlix Badia i Pujol. Tenia setanta-dos anys i fins fa poc encara era un home carregat de vitalitat.
Si hagués de resumir el Fèlix en dues frases diria, primerament, que hi era sempre. I, en segon lloc, que era summament respectuós amb la llibertat dels altres.
Ser-hi sempre ens donava a tots una gran seguretat. Perquè no era un filòleg que hi era sempre, sinó un metge que responia sempre a les teves necessitats. Tots tenim records de moments en què ens va ajudar, a nosaltres i els nostres fills, a l’hora que fos, el dia que fos, allà on fóssim. Hi ha records especials, de moments crítics. En el meu cas, va ser ell qui em va dir que seria pare per primera vegada, quan jo tenia vint anys. I també qui em va venir a donar suport en el difícil naixement dels meus fills petits, quan ja passava llargament de la quarantena.
En el llarg final dels pares va ser-hi sempre, sempre que el van necessitar. Quina sort, quin luxe.
Respectar la llibertat dels altres com ho feia ell era tota una lliçó. Aprenies de les seves paraules tant com dels seus silencis, de les seves mirades. No entrava mai en el teu terreny. Però si li ho demanaves, sí. Fins allà on calgués, fins on l’haguessis de menester. Generosament.
Aquests darrers mesos per als germans també han estat una lliçó, la darrera lliçó. Una lliçó coral. Hem pogut veure els fills –el Dani, el Jordi, el Tato i el Xus; i la Laura, la Sílvia i l’Ari– fent costat al pare, units. Però sobretot hem pogut veure la pedra angular, la Pilar, ferma i serena fins al darrer moment, ajudant-lo amb totes les seves forces, i obrint-nos les portes de bat a bat perquè el poguéssim veure i parlar-hi tant com volguéssim. Gràcies per tot, Pilar.
Amics, se n’ha anat un home intel·ligent, generós i respectuós. Servem-ne la memòria.
[El funeral es farà demà a la Funerària Mémora de Manresa a les dues del migdia; la vetlla serà oberta a partir de les deu.]
Bona nit, Jordi.
T’acompanyo en el sentiment.
Quina colla de germans que éreu!
Gràcies per compartir-ho i que al cel sigui!
Ho sentim molt una abraçada a la familia.
Era molt bona persona intel·ligent i molt educada el meu condol a tota la família descansi en pau.
El meu pare coneixia el teu, jo vaig estudiar a l’institut amb el Jaume, el Joan va ser el meu primer professor de català i ara canto a l’Escriny amb l’Isidre. No coneixia el Fèlix, però em sap greu aquesta pèrdua.
Per sort restarà sempre amb vosaltres el seu esperit intel·ligent, generós i respectuós i mil records compartits.
Una abraçada molt forta a tota la família!
Gran persona, amic,et trobarem a falta.
Que la terre,et torni tot el que tu li has donat.
Família MURCIÀ SANCHEZ.
El meu més sincer condol a tota la família, part de la meva infantesa va estar lligades a la familia Badia i els hi manting un apreci especial i a tu Félix esteras sempre en els meus records.
Vaig conèixer el Fèlix a Cal Set al carrer de València, 180 als anys setanta. . Durant uns anys vam conviure en aquell pis amb altres companys i companyes. Estava estudiant medicina i a vegades ens explicava alguns coneixements que havia adquirit. Mentre vivia allà la policia el va detenir per participar en el Grup de Solidaritat amb els presos polítics. El recordo com un xicot molt treballador, responsable i respectuós. Després va esdevenir un bon metge i un bon gestor de la sanitat catalana. Fa uns anys ens vam tornar a veure en una trobada de companys de Cal Set. En tinc molt bon record, el d’una bona persona.
El meu condol per aquesta pèrdua. Jo només coneixia en Joan. Vàrem treballar plegats a universitats. En tinc un molt bon record. Segur que ell l’ha rebut al cel amb una gran abraçada.