Abans de registrar-me em van escorcollar
Ací teniu els brins de llengua d’aquesta setmana:
1. Què és i què no és un pols?
Cap barbarisme sense resposta. Què és i què no és UN POLS?
—✅batec del cor («El pols li va de pressa»).
—⛔️prova de força amb els braços: TORCEBRAÇ
—⛔️oposició en una negociació: ESTIRA-I-ARRONSA, ESTIRA-I-AMOLLA, PUGNA, TORCEBRAÇ…— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 25, 2018
2. «Sóc dels que no què???»
[1/3]
«SÓC DELS QUE NO QUÈ???»
Senyors del Banc de Sabadell: en aquest anunci hi ha un problema gros: no s'entén el missatge.
I el @iec us «permet» de fer una excepció👇 pic.twitter.com/ZDL73CDnl5— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 21, 2018
[2/3]
A l'«Ortografia catalana» del IEC (p. 99), hi diu això: pic.twitter.com/P7HIpW8svW— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 21, 2018
[3/3]
Ara, amics del @iec: això és un galimaties. Ací calia posar l'accent de 'VÉNEN', però si hagués estat del verb «vendre» hauria calgut posar-hi l'accent a l'inrevés («VÈNEN»).
Em sap greu, però crec que les normes clares no s'han de tocar:https://t.co/N1ATlX4XP5— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 21, 2018
3. Testimonis i girafes amb membre
[1/2] Dir 'una membre' és incorrecte. També ho hauria d'ésser 'una testimoni', però el DIEC, incomprensiblement, ho admet. És molt clar: 'membre' i 'testimoni' són mots masculins. I això no pot ofendre ningú. Perquè, vejam…
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 23, 2018
[2/2] …quan diem que un actor és 'UNA estrella de Hollywood', o que aquell metge és 'UNA eminència', o que un animal amb penis és 'UNA girafa', s'ofèn ningú?
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 23, 2018
4. Abans de registrar-me em van escorcollar
Avui escau de repetir que en català «registrar» no vol dir «ESCORCOLLAR». Hi ha llengües que tenen una sola paraula per a aquests dos conceptes. Nosaltres, sortosament, en tenim dues.https://t.co/qqfwdQUmcv
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 24, 2018
5. «Veuen i gaudeix»: escopir damunt la llengua
«Veuen i gaudeix». No ho enteneu, oi?
Algú ha pensat la frase en castellà («Ven i disfruta»), l'ha escrita en una màquina de traduir, n'ha agafat la traducció i l'ha enclastada en un cartell.
Això és escopir damunt la llengua.
Indignant. Insultant. pic.twitter.com/DJBJEPkEao
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 26, 2018
6. Sort que no «hem anat» a eleccions!
«Si cal anar a eleccions, hi anem», «Seria un desastre anar a eleccions», «Què passa si anem a eleccions?»…
Per quins set sous diem «anar a eleccions» i no, com sempre, FER (UNES) ELECCIONS o REPETIR LES ELECCIONS?Calla, com ho diuen en castellà?… pic.twitter.com/2JEAxM4Sov
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 19, 2018
7. Que no, que no
Cap barbarisme sense resposta. En tots aquests casos, canvieu «que no» per NO PAS i tindreu frases catalanes:
—És bon xicot, *que no* babau
—Feia humor fàcil, *que no* absurd
—És un home llest, *que no* intel·ligent
—Volia que fos eficaç, *que no* ràpida— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 22, 2018
8. El català dels bilingües
Quan sents de quina manera trinxa la llengua aquest individu, ho veus ben clar: als bilingüistes, el català tant els fot. Volen que desapareguem. Ras i curt.https://t.co/aBfx5o321C
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 23, 2018
9. Chicco sona ‘Quicco’
Justa la fusta: la marca Chicco no és pas espanyola, sinó italiana. Per això no ha de sonar «txico» sinó «QUICCO». Escolteu-ho, escolteu-ho: https://t.co/rSmhv0XKDD
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 20, 2018
10. Un dubte assistencial
Ara digueu-me supremacista i «senófobo», però una dona que confon un dubte existencial amb un dubte assistencial té un problema.
Si més no, un problema lingüístic. pic.twitter.com/vNEbkS8vyp
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 21, 2018
Vegeu també:
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Bon dia,
personalment una cosa que trobo particularment molesta és la manca de doble negació a la major part de la premsa escrita (de la premsa parlada no en sé res).
Exemples inventats:
– “Va dir que mai li donaria la raó” (no li donaria mai la raó).
– “Ningú l’ha vist” (sense referir-se a algú anomenat Ningú).