Ací teniu els brins d’aquesta quinzena, amics. Contra la ignorància, Joan Fuster Un venedor telefònic, després de la meva primera frase, engega:—No entiendo el catalán. Háblame en castellano.I li dic:—Com deia Joan Fuster: "No faces de la teua ignorància un argument."I ha penjat. — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) December 4, 2024 Pendents d’un boicot
Ací teniu els brins d’aquesta quinzena, amics. No se’n sap avenir Ja sé que tothom es “queda a quadros” o “flipa en colors”, però també hi ha això:—SE’N FA CREUS—NO SE’N SAP AVENIR—NO S’HO SAP ACABAR—L’HA DEIXAT SENSE PARAULES (o BEN PARAT)—L'HA DEIXAT BOCABADAT (o GARRATIBAT)—NO LI CAP A LA BARRETINA—SI EL PUNXEN NO
Ací teniu els brins d’aquesta quinzena, amics. Fem coses pel català Ahir vaig entrar en la nova botiga d'un paquistanès de Callús. Quan li vaig demanar si allò que se sentia a la ràdio era panjabi els ulls li van espurnejar.Em vaig oferir a traduir-li etiquetes i de seguida em va dir que sí.
Ací teniu els brins d’aquesta quinzena, amics. Qui no té feina, el gat pentina Hi ha refranys o expressions molt nostres (1). Preservem-los!—A CADA BUGADA PERDEM UN LLENÇOL—A L’ESTIU TOTA CUCA VIU—A LA TAULA I AL LLIT, AL PRIMER CRIT—QUI DIA PASSA, ANY EMPENY—QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA—QUI NO TÉ UN ALL TÉ
Fotografia de Sternsteiger Stahlwaren Ací teniu els brins d’aquesta quinzena, amics. Ja no es trempa? Fa 17 anys, quan era professor de secundària, els companys de l’àrea de tecnologia m’explicaven que si a classe parlaven de trempar l’acer hi havia una riallada general. Ara ja no riu ningú. No saben què és. Tot el
Ací teniu els brins de mitjan juliol fins ara, amics. Si no els fem servir es perdran Verbs tan simples i usuals com aquests no tenen traducció directa o precisa al castellà. Però si no els fem servir es perdran:—ACLUCAR—APAMAR—BADAR—BRUTEJAR—EMPATOLLAR-SE—ENCATERINAR—ENCETAR—ENCURIOSIR—ENRIOLAR-SE—ENSOPEGAR—ENTERANYINAR—ESBARRIARDemà, més. — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 4, 2024 Una fonètica exemplar Ho ha
Ahir, diumenge 22 de setembre de 2024, vam acomiadar el Fèlix Badia i Pujol al tanatori de Manresa. Va ser un acte breu i emotiu, després de quatre hores de vetlla intensa, en què molta gent, moltíssima, va venir a donar el condol a la família, especialment a la Pilar Closa, la companya d’aquests quaranta
Avui se n’ha anat per sempre el meu germà Fèlix, el doctor Fèlix Badia i Pujol. Tenia setanta-dos anys i fins fa poc encara era un home carregat de vitalitat. Si hagués de resumir el Fèlix en dues frases diria, primerament, que hi era sempre. I, en segon lloc, que era summament respectuós amb la
Avui que fa cent anys que pariren Vicent Andrés Estellés, i veient que molta gent en cita si fa no fa els mateixos versos, us en voldria fer arribar uns de diferents. Són dels llibres de la seva darrera etapa, del Mural del País Valencià, i formen part del volum XII de la seva obra
Ací teniu els brins d’aquesta quinzena, amics. A, abans, amb, arran, arreu… Vau aprendre les preposicions en castellà? Aquestes són les catalanes, segons el @iec 👇 pic.twitter.com/16LyTqYMKa — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 12, 2024 Fem-los fàcils, els febles Dubteu entre LI / LI HO / LI’N / L'HI?Canvieu LI per ET: —No ET
Ací teniu els brins d’aquesta quinzena, amics. Menystenir la llengua del país Ei, Ajuntament de Malgrat de Mar (@ajmalgrat) i @emergenciescat, podeu fer cartells en la llengua del país? pic.twitter.com/T3g7NN2inD — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 23, 2024 Aire, que vol dir vent! Em podeu dir expressions per a engegar a dida?Me’n vénen tres
Avui fa onze anys que es va morir mon pare, Josep Badia i Torras. I és una bona avinentesa per a recuperar un altre dels seus escrits. És una descripció dels baixos de la casa on va néixer i viure una vintena llarga d’anys. “El collar, el bastet, la retranga, la sofra i la ventrera
Ací teniu els brins d’aquestes darreres setmanes, amics. Les mongetes no s’han cogut Avui milers de joves han fet la selectivitat i han descobert que no diem "les mongetes s'han cogut", sinó "les mongetes s'han CUIT".Tots fa dos anys que tenen el C1 de català. La immensa majoria ja no estudiaran català mai més —
Fa vint-i-cinc anys que miro al cel. De primer, hi mirava cada nit i m’imaginava que eres un estel. És una mica carrincló, però allò, poder-te continuar veient, no saps pas com em va ajudar. La primavera del 99 jo tenia trenta-cinc anys i tu quaranta-quatre. Pocs dies abans d’aquell 15 de maig
Ací teniu els brins d’aquestes darreres setmanes, amics. Sí o sí? No! Aquesta mania de dir “sí o sí”—TANT SÍ COM NO—TANT SI ES VOL COM SI NO ES VOL—PETI QUI PETI—VULGUES NO VULGUES—A TOTES PASSADES—SIGUI COM SIGUI—SIGUI COM VULGUI—CAIGUI QUI CAIGUI—EN QUALSEVOL CAS—SI LI PESA O LI PLAU—DE GRAT O PER FORÇA—TANT SI PLOU