Català per a confinats (1): S sorda i S sonora
Si és veritat que els catalans, de les pedres en fem pans, potser podem aprofitar aquests dies d’isolament per seguir unes petites lliçons de català. Són lliçons simples i breus, aptes per a pares i fills (i mestres), que ens serviran per a repassar aspectes de llengua elementals. I amb molts exercicis per a practicar i consolidar la teoria.
Començarem amb la grafia dels dos sons de la essa (tècnicament, el so alveolar fricatiu sonor i sord).
Com sona la S?
—El so de la S sorda és el que fem quan volem que calli algú: Ssssst!
—El de la S sonora és el que fem quan imitem una abella: Zzzzzz!
Vegem-ho i escoltem-ho:
Essa sorda: caçar
https://www.youtube.com/watch?v=JofxnJgMVPk?feature=oembedEssa sonora: crisi
https://www.youtube.com/watch?v=N3lugP4j-PM?feature=oembedCom s’escriu la S sorda?
La S sorda es pot escriure amb aquestes grafies:
—S: al començament (sala) i després de consonant (cansat). Entre vocals, el so de la S sorda tan sols l’escrivim amb una S després d’un prefix (sobresortir).
—SS: entre vocals (passar).
—C: en qualsevol posició llevat de fi de mot (cinema, decebre, València).
—Ç: en qualsevol posició (plaça, cançó, estruç), però quasi mai al començament.
No dubtem si hem d’escriure C o Ç: la Ç tan sols pot anar davant A, O, U; la C, davant E, I
No dubtem si hem d’escriure S o SS: tan sols escrivim SS entre vocals
Com s’escriu la S sonora?
—S: entre vocals (casa).
—Z: al començament (zoològic), després de consonant (colze) i, molt poc sovint, entre vocals (trapezi).
No podem dubtar com hem de representar el so de la S sonora: entre vocals hi anirà generalment S i en les altres posicions, Z
Amb el so de S sorda, com podem saber si hem d’escriure C,Ç, S o SS?
No hi ha cap regla per a esbrinar-ho, però podem tenir en compte això:
En mots d’una mateixa família, hi ha correspondència S-SS i Ç-C
És a dir, si escrivim pas, hem d’escriure passar, passos, passera, passejar, traspassar… De la mateixa manera, si escrivim comerciant, hem d’escriure comerç i comerços.
Mots que hem de retenir perquè sovint s’escriuen o es pronuncien malament
Per raons diverses, hi ha gent que s’equivoca a l’hora de pronunciar o d’escriure aquests mots:
agressió, alcaldessa, Àsia, asil, batllessa, botzina, braç, bronze, Brussel·les, Cadis, calabós, catorze, centèsima, Còrsega, dansa, discussió, dissoldre, dosi, Eivissa, emissora, entusiasme, etcètera, Eusebi, frontissa, Ignasi, impressió, impressora, jutgessa, medusa, metgessa, mil·lèsima, nasal, premissa, presagi, presumpte, quinze, safata, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarsuela, sentinella, serraller, tapís, tassa, tesi, tossut, tros, vernís, zèfir.
I ara, a practicar
1. Enxaneta (els exercicis s’obren clicant els números de la barra inferior).
2. Universitat d’Alacant (per canviar d’exercici, cliqueu damunt la fletxa que hi ha al capdavall de la pàgina)
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.