‘Sinó’ o ‘si no’?: s’han acabat els dubtes

Una de les errades de llengua més freqüents neix de la confusió entre sinó i si no. Tanmateix, en la major part de contexts aquest dubte es pot resoldre.

Si observem les llengües de l’entorn, veurem que el nostre sinó s’hi tradueix de la mateixa manera que però. En occità, per exemple, és mas; en francès, mais; en italià, ma; en anglès, but… Això ens ha de fer pensar què passaria si en una frase canviéssim sinó per però. S’entendria igualment? Provem-ho, bo i reforçant aquest però amb l’adverbi afirmatiu, és a dir, però sí:

—No parlo de feina, sinó de lleure = No parlo de feina, però sí de lleure;

—No vol córrer, sinó caminar = No vol córrer, però sí caminar;

—No ho afirmo pas, sinó que ho suposo = No ho afirmo pas, però sí que ho suposo.

Tenint en compte això, doncs, ja podem formular una regla:

Quan dubtem entre ‘sinó’ i ‘si no’, canviem-ho per ‘però sí’. Si la substitució funciona, hem d’escriure ‘sinó’. Altrament, hem d’escriure ‘si no’.

 

En algun cas, el resultat de la substitució pot semblar una mica estrany, a causa de l’estructura de la frase, però intuïtivament n’entendrem el trellat:

—No tan sols ha d’ésser honrat, sinó també semblar-ho = No tan sols ha d’ésser honrat, però sí també semblar-ho.

Tanmateix, hi ha un segon ús de sinó que defuig la regla esmentada. En les frases següents, sinó equival a ‘més que‘:

—No ho va saber ningú sinó el seu germà = No ho va saber ningú més que el seu germà;

No hi havia sinó dos automòbils = No hi havia més que dos automòbils;

No diu sinó ximpleries = No diu més que ximpleries.

Ara parlem de si no. Així com la conjunció sinó té valor adversatiu –semblant a però–, si no és la combinació de la conjunció condicional si i l’adverbi negatiu no:

—Si no vols venir, no vinguis;

—I qui ho farà, si no ho feu vós?;

—No sé si no val més que pleguem.

Observem que en aquestes oracions podríem eliminar no i la frase seria possible, tot i que il·lògica: Si vols venir, no vinguis; I qui ho farà, si ho feu vós?… Tanmateix, aquesta eliminació no és possible en frases en què elidim el verb, com ara aquestes:

—Estudia, si no, l’examen t’anirà malament (Estudia, si no [estudies] l’examen t’anirà malament);

—La major part, si no tots, van arribar tard (La major part, si no [eren] tots, van arribar tard).

Ara veurem com la regla enunciada abans no s’hi pot aplicar, a aquestes frases. És a dir, que no hi funcionarà la substitució per però sí. Comprovem-ho:

—Si no vols venir, no vinguis (*Però sí vols venir no vinguis);

—I qui ho farà, si no ho feu vós? (I qui ho farà *però sí ho feu vós?);

—No sé si no val més que pleguem (No sé *però sí val més que pleguem)

A practicar

A la xarxa trobareu moltes pàgines d’exercicis sobre aquesta matèria. Us n’hem seleccionades quatre:

—La de l’espai d’aprenentatge Aula de català.

—La dels Itineraris d’aprenentatge de l’Optimot.

—Les d’Enxaneta (1 i 2).

[article publicat a VilaWeb el dia 27 d’abril de 2019]


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Un pensament a “‘Sinó’ o ‘si no’?: s’han acabat els dubtes

  1. A l’Empordà anomenàvem “pontorra” a la bossa de malla per anar a comprar un troç de gel per a la nevera de gel. I també a una bossa semblant que els pescadors empraven per mantenir el peixos en remull mentre seguien pescant. Ara aquest mot s’ha perdut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *