Ni tranques ni barranques

1. Ni tranques ni barranques

2. «Conèixer», un verb invasor

3. TV3, intubada

4. Traginar el temps

5. Joan Coromines i la venjança contra el franquisme

6. L’aigua «de boca» no és la saliva?

7. La vergonya és meva i prou

8. «Parrandes» forasteres

9. Les coses són com són

10. Mossegar-se la llengua i no tallar-se-la

11. Freguem massa

12. Fora tasques!

13. Créixer sense «anar a més»

14. Meteoròlegs: aprenguem geografia!

15. «Tocayo», no: cada llengua fa sa guerra

 


Si voleu veure tots els brins, els trobareu ací.


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

4 pensaments a “Ni tranques ni barranques

    • Gràcies, Vicenç.

      Doncs d’entrada no vaig veure la manera genuïna de dir-ho, fins que no m’hi va fer pensar una amable lectora.

      Salut i lluita!

      JBadia

  1. Una dita molt emprada, també aquí a El clot de les ànimes, és: «cada terra fa sa guerra». La guerra la fa la gent, els soldats, els exèrcits… tot i que per extensió, també podem entendre que la fa la “terra” (Terra Lliure).
    En algun lloc he llegit (i penso que amb sòlid fonament) que de la terra surt la terrissa, o sigui olles, plats, càntirs… i gerres. O sigui, que si traiem una “U” (potser espúria?) ens quedarà «cada terra fa sa gerra», també plena de seny i de sentit. Com ho veieu?

    • Gràcies, Rafel.

      Les dites no es veien, en el text. Però he deduït que et referies a «cada terra fa sa guerra/gerra». Espero haver-la encertada. M’ha agradat molt, el teu comentari.

      Salut i lluita!

      JBadia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *