Aquesta setmana han eixit aquests tretze brins de llengua:
1. Ignorar els parlars és deixar-nos furtar un tresor
Un de Maó diu: «POSEM-HI AIXÒ EN TOST D'ALLÒ?» I un d'Inca: «HAS LLENEGAT I NO ME N'HAVIA TEMUT.» I un d'Alcoi: «QUAN EIXIA, VA CAURE UN BAC. A LA PRIMERA CULLERADA, MOSCA!» I la de Flix crida: «XEIC!»…
Ignorar els nostres parlars és deixar-nos furtar un tresor que ens pertany
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 21, 2018
2. Ens en sortirem, amb els que «no poden amb tot»?
Ep!
⛔️No puc amb aquesta cançó✅NO PUC SOFRIR o SUPORTAR
⛔️No poden amb Trump✅NO SE'N SURTEN, NO PODEN FER RES CONTRA
⛔️He pogut amb la classe✅HE DOMINAT
⛔️Vols dir que podrà amb el cabàs?✅PODRÀ AIXECAR o PORTAR
⛔️Podràs amb les feines de casa?✅SERÀS CAPAÇ DE FER— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 21, 2018
3. Un prec als mestres: sigueu justs amb les preposicions!
Mestres, si encara no heu redactat el full de les notes dels alumnes, us vull demanar una cosa: no escrigueu ⛔️«Felicito *a la Maria», sinó ✅«Felicito la Maria»
Molt agraït.— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 21, 2018
4. Em demano una birra. Vols una?
⛔️—Què et demanes? —m’ha dit quan ens hem assegut a la cadira del cafè.
—Jo sovint em demano si ens en sortirem. I ara em demano d'on coi surten tants pronoms inútils.
✅—D’acord, d’acord. Volia dir QUÈ DEMANES?, QUÈ VOLS?Cap barbarisme sense resposta!
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 19, 2018
5. I si fem catxes i deixem estar els «farols»?
Avui el #FAQSvallekasTV3 comença fent difusió d'un castellanisme: ⛔️«farol».
En català correcte és ✅CATXA.
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 16, 2018
Ho veieu? No és cap invent dels diccionaris, no. Ací, un expert amb molta feina de camp ⬇️ https://t.co/FcMbfHOsg7
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 16, 2018
6. Què té «què tal» que no tingui «com anem»?
✅COM VA?, COM VA AIXÒ?, COM ANEM?, QUÈ FEM?, QUÈ FEU?, EI!…
Creieu, amb el cor a la mà, que ⛔️«què tal» és insubstituïble?I quan introdueix una frase?
⛔️Què tal t’has trobat? ✅COM t’has trobat?
⛔️Què tal la nova vida?✅COM PROVA…?Cap barbarisme sense resposta!
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 16, 2018
7. Aneu a comprar amb carro? Caram, sí que sou moderns…
El 'vehicle' del mig, a quin s'assembla més?
Exactament, al de la dreta.
Doncs si s'assembla a un ✅CARRETÓ, per què en diem ⛔️«carro»?
Ah, i el que fem servir per a anar a plaça és el ✅CARRETÓ D’ANAR A COMPRAR i no el ⛔️«carro de la compra»
Cap barbarisme sense resposta! pic.twitter.com/kcgX7Bh9kS— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 17, 2018
8. Per què mirem cap a un altre costat si ens podem aclucar d’ulls?
Com és que els jornalistes i polítics tenen aquesta mania de dir ⛔️«mirar cap a un altre costat» (o 😱⛔️«posar-se de perfil») si sempre n’havíem dit ✅ACLUCAR-SE D’ULLS, RENTAR-SE’N LES MANS, FER EL DESENTÈS, FER L’ORNI, FER EL SORD, FER COM QUI SENT PLOURE (continua)⬇️
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 18, 2018
FER EL PAPEROT, FER EL PAGÈS, FUGIR D’ESTUDI, FER EL PAPER DEL BORINOT, FER EL PAPER DEL MET, AMAGAR EL CAP SOTA L’ALA, FER EL DISTRET, ESCOLTAR AMB ORELLES DE RUC, ESPOLSAR-SE LES PUCES, POSAR-SE DE PANXA AL SOL, TAPAR-SE LES ORELLES, TOMBAR-SE D’ESQUENA, PASSAR DE LLARG
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 18, 2018
9. Prenguem posició contra el «posicionament»
«Posicionar-se»? No!
⛔️S'ha posicionat a favor dels veïns✅S'HA DECANTAT, HA PRES POSICIÓ, S'HA MANIFESTAT
⛔️La junta no es posiciona sobre els fets ✅NO ES DEFINEIX
⛔️No es vol posicionar sobre el referèndum✅PRONUNCIARI també PRENDRE PARTIT, SER PARTIDARI…
⬇️— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 20, 2018
I «posicionament»?
⛔️El posicionament dels mandataris en la conferència✅PRESA DE POSICIÓ
⛔️Ajornen el posicionament sobre la reforma de la llei✅DECISIÓ, POSICIÓ
⛔️És un posicionament que incomoda els companys de grup ✅ACTITUDCap barbarisme sense resposta!
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 20, 2018
10. A la mar, ni «pateres» ni pasteres
Té raó el doctor @bibiloni:
Quina vergonya sentir a @tv3cat, tota l'estona, el castellanisme ⛔️«patera». Compte, no en diguem tampoc ⛔️«pastera», que és massa petita i fràgil per a dur tanta gent. Diguem-ne, simplement,✅ BARCA.
Més informació:⬇️https://t.co/cylYlFaIFg— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 17, 2018
11. Si el mallorquí és una llengua, també ho és el sevillà?
Segons la presentadora de @tv3cat Raquel Sans, en @valtonyc ha enregistrat 'Bella ciao' en mallorquí i castellà. Que encara hi mana el PP, a TV3?
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 21, 2018
12. La dura batalla dels diacrítics
Encara sobre els diacrítics, tres exemples de resistència, caçats al vol: una portada recent del setmanari «El Temps», la contraportada d’una revista d’Abacus (amb milers d’exemplars repartits) i un fragment d’un llibre d’èxit («Permagel», d’Eva Baltasar, Club Editor, 2018). ⬇️ pic.twitter.com/rEZLLE7yDy
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 20, 2018
Per això alguns encara demanem: calia? https://t.co/3NLEWXqZ8S
— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 20, 2018
13. Pronoms que ens fan ballar el paraigua:
«ens N’ha tornat a donar el seu»???
Que no, que no, que el pronom (N’) no hi va! Que «el seu» ja inclou «reconeixement», perquè ací no és pas determinant, sinó pronom (i un pronom, de tota la vida, supleix un nom o un SN).
La cosa és: això s’ho ha mirat un filòleg? I ha cobrat? pic.twitter.com/tOvL4jfPjK— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 22, 2018
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Lamentablement, em sembla que no entenc del tot el de l’Alcoi de la primera piulada. Suposo que “caure un bac” és el que a casa meva (pronunciat “a ca(sa) meu”) es diu “cardar-se una bona trompada / una bona patacada / una nata / d’oros” (aquest “oros” potser és castellà?), és a dir, caure de mala manera, fent-se un cop molt fort. Si és així, quina funció fa exactament “un bac”? Que sigui un substantiu i no un adverbi el que indica com és la caiguda em confon (primer he pensat que potser “un bac” era el subjecte de l’oració). Potser només és perquè no hi estic acostumat, disculpeu-me la ignorància.
Diuen ‘pegar-se un bac’ i ‘caure un bac’. Teniu raó en l’argumentació. El verb ‘caure’ no és transitiu, però el cas és que es diu així.
Jordi B.
D’acord, moltes gràcies per l’explicació. És que aquesta no l’havia sentida mai i no estava segur d’haver-ho entès bé.
Ja passa, que algunes frases fetes són gramaticalment “estranyes”.