Em demano una birra. Vols una?

Resultat d'imatges de cervesa

Aquesta setmana han eixit aquests tretze brins de llengua:

1. Ignorar els parlars és deixar-nos furtar un tresor

2. Ens en sortirem, amb els que «no poden amb tot»?

3. Un prec als mestres: sigueu justs amb les preposicions!

4. Em demano una birra. Vols una?

5. I si fem catxes i deixem estar els «farols»?

6. Què té «què tal» que no tingui «com anem»?

7. Aneu a comprar amb carro? Caram, sí que sou moderns…

8. Per què mirem cap a un altre costat si ens podem aclucar d’ulls?

9. Prenguem posició contra el «posicionament»

10. A la mar, ni «pateres» ni pasteres

11. Si el mallorquí és una llengua, també ho és el sevillà?

12. La dura batalla dels diacrítics

13. Pronoms que ens fan ballar el paraigua:


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

3 pensaments a “Em demano una birra. Vols una?

  1. Lamentablement, em sembla que no entenc del tot el de l’Alcoi de la primera piulada. Suposo que “caure un bac” és el que a casa meva (pronunciat “a ca(sa) meu”) es diu “cardar-se una bona trompada / una bona patacada / una nata / d’oros” (aquest “oros” potser és castellà?), és a dir, caure de mala manera, fent-se un cop molt fort. Si és així, quina funció fa exactament “un bac”? Que sigui un substantiu i no un adverbi el que indica com és la caiguda em confon (primer he pensat que potser “un bac” era el subjecte de l’oració). Potser només és perquè no hi estic acostumat, disculpeu-me la ignorància.

    • Diuen ‘pegar-se un bac’ i ‘caure un bac’. Teniu raó en l’argumentació. El verb ‘caure’ no és transitiu, però el cas és que es diu així.

      Jordi B.

      • D’acord, moltes gràcies per l’explicació. És que aquesta no l’havia sentida mai i no estava segur d’haver-ho entès bé.
        Ja passa, que algunes frases fetes són gramaticalment “estranyes”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *