«Olora a suat?»: no ho puc sofrir!

Resultat d'imatges de huele a sudor

Ací teniu els brins de llengua d’aquesta setmana:

1. No em donis pressa, que em dóna temps

2. Si no va amb mi, amb qui va?

3. Com ho portes? Amb cotxe o a peu?

4. «Olora a suat»? És que no ho puc sofrir…

5. Dir «carinyo» és una carallotada i dir «cari», un atemptat.

6. Benvolguda Pilar Rahola: un taulell no és un tauler

7. El millor dotat, més ben dit, el més ben dotat

8. «A dia d’avui», la burocràcia es menja la llengua

 


Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

20 pensaments a “«Olora a suat?»: no ho puc sofrir!

  1. Fotocòpies de cartells enganxats a la Riera d’Arenys: “Dono classes de català i matemàtiques”.
    Fugiu-ne! De matemàtiques no sé si en sabrà, però de català no gaire.
    Ni que sigui un estereotip m’ho van ensenyar així i no ho he oblidat mai: els catalans no “donem”, “fem”!

  2. Estic tipa de sentir, sobretot a les tertúlies radiofòniques, utilitzar l’adjectiu vergonyant en lloc de vergonyós o vergonyosa.

  3. Recordo una campanya d’una marca de tabac que deia:
    “Sap a tu” (Sabe a tí)
    Per menystenir-nos entre la colla ens deiem “Calla, Sapatu”.

  4. Jo el que no puc sofrir és fer servir el verb “treure” en lloc de “prendre” i com més va més ho sento, i a tot arreu. A Tv3 també

  5. No sé si és correcte, però em posa molt nerviosa: “El menjar està molt bo”.
    Per mi, el menjar és bo i el que estava bo eren els nois quan era adolescent, fa uns quants anys.

  6. Ai, amic, és realment desesperant.
    La situació que s’instal.la a tota pastilla aquests darrers anys és d’una adulteració de l’idioma que fa feredat.
    Ho visc en el meu propi entorn familiar i amical.
    Els mitjans televisius (no segueixo prou els radiofònics), també els públics, hi contribueixen decisivament.
    Passen dues coses decisives, segons que ho veig: les generacions prèvies a la immersió parlàvem un català ric de carrer i de casa i ben poc d’estudi, lectura i “sistema”. El castellà allí era hegemònic, però aliè. Les generacions escolaritzades i amb mitjans audiovisuals democràtics des dels 80 es troben amb uns estaments professorals molt mediocres en termes lingüístics i culturals, que cada vegada parlen pitjor i més pobrament, i s’instal.len en una normalitat que no viu l’idioma com a gran projecte base de la Cultura (com a qualsevol país “normal”), es dissolen amb poca autoestima en el magma de la gran barreja demogràfica i del plurilingüisme….i les tecnologies empobridores ajuden a tota la resta.

  7. Bon dia, aquestes esmenes o remarques:

    *S’HO HA PRES MALAMENT: ho ha pres malament
    *TE’NS SURTS BÉ? : TE’N surts bé
    Aquest barret no va amb el seu uniforme: en francès se diu: “Ce chapeau ne va pas avec son uniforme”
    *carantoines, carantonyes (castellanisme) : afalacs / falagueries / afalagadura / manyagueria / moixaines / magarrufes / caranques

    *careça / carícia / manyaga (>acció o mot amorós, amb què s’acarona) / manyagueria / acaronament (esp. la cara) / moixaina o moixonia Bal. (a la cara) (esp. en plur.: acció manyaga; afalac artificiós per a obtenir quelcom) / caranca (carícia, afalagadura) / falagueria / afalagadura (esp. en plur., s’aplica quasi sempre a les demostracions d’alegria que fan els animals domèstics a la gent que coneixen) / magarrufa (carícia fingida; demostració exagerada o excessiva i enganyosa d’afecte, d’amor, afalac enganyós)
    *careçar / acariciar / amanyagar / acaraonar (esp. la cara) / amoixar / amoixonar / afalagar

    *carinyo / amor, amoret(a), baldufa, barrufet(a), bombonet, bonic(a), cardina R, cel, colomet(a), coseta/cosiua, cuca, cuquet(a), estimadet(a), estimat, -ada, flor(eta), marrec, nin(a), moixonet(a), ocellet(a), pesolet, pollet(a), puça, rei(na), ratolí, reiet (-a), reietó (-na), sol(et), sucret, terrosset, torronet(a), trosset de cel, tresor(et), vailet, vida, videta, xerric(a), xic(a)… (aquests noms poden ser precedits de ‘mon-el meu/ma-la meua’ o seguits de ‘meu/meua) | afecte / afecció / encobeïment (prop. DEcat, Mall.) / tendresa / amor / estimació (o estima) / cura / compte
    *carinyós / manyagós / pegós R / afectuós / dolç / tendre / amorós / festós
    *carinyosament / manyagosament / pegosament R / afectuosament / dolçament / tendrament / amorosament / festosament

  8. Gràcies per fer aquesta feina Jordi. A mi m’agradaria fer una cosa semblant amb els atemptats que sento cada dia per la ràdio, tant la pública com la privada, si goso escoltar-la. Tant de bo aviat tingui temps per fer-ho

  9. A casa, “no em donis pressa”->”no em manis la pressa”.

    A més a més, he vist que a les respostes de la piulada comenteu també “fes via”. A la meva zona, al sud del Gironès i del Baix Empordà, diem “fes-ne via”, però en realitat no sé quina funció hi fa aquest pronom feble. (Com que no tinc cap compte de Twitter, ho comento aquí.)

    Altres maneres de manar la pressa són “aire!” (o “una mica d’aire!”) i “va!, que és tard i vol ploure!”. I, quan hom ha d’anar enlloc i no s’afanya prou, corre el risc “d’arribar a tres quarts de quinze”.

    • Gràcies.
      Teniu tota la raó. I no costa pas tant: «escoltar» és voluntari i «sentir», no. Com «mirar» i «veure». Caldrà insistir-hi.

      Salut!

      Jordi B.

  10. Jo el que no suporto és : “se li ha caigut”. I la utilització doble del pronoms (hi, ne) quan també s’acompanya el nom, que fan molts castellanoparlants en català.

    • Mercès.
      Certament, aquest «se m’ha caigut» s’ha escampat molt de pressa, n’ha fet molta via. Hem de corregir-ho als fills i néts i, si gosem, a tothom. Aquesta plaga s’ha d’aturar.

      Salut.

      Jordi B.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *