L’home que talla llaços grocs

Benvolgut home del cúter:

Ja deus haver observat que cada vegada que talles un llaç en neixen dos, o tres, o deu. Ja deus haver vist que Callús és un poble cada dia més enllaçat i més pintat de groc, el nostre color de l’esperança, el color de la victòria. Perquè cada vegada que tu desfàs allò que nosaltres hem fet, ens estimules a renéixer amb el doble de força. Cada vegada que treus el cúter de la butxaca hi ha més callussencs convençuts que l’única sortida per a salvar-se de les vostres agressions és edificar un nou estat, un estat lliure.

I la nostra reacció, la reacció contra el cúter, és ara i sempre civilitzada. I eficaç. Gràcies a tu, molta gent que potser s’estaria a casa, que potser no es comprometria, quan veu el contrast entre la violència i la pau, entre la barbàrie i el seny, entre el cúter i el llaç groc, entre el teu ‘A por ellos’ i el nostre ‘Som gent pacífica’… s’acosta a nosaltres. La gent com tu ens ajuda a eixamplar la base social. Per això cada vegada som més. Perquè la gent valora més la nostra manera de veure el món: cordial, conciliadora, atractiva, alegre.

«Quin programa tens? Què proposes? Què pots oferir a aquest país? Saps fer res més, a banda de destruir? Hi ha res més, darrere la violència, la devastació, l’extermini?»

I tu, quin programa tens, home del cúter? Què proposes? Què ens vols oferir? Què pots oferir a aquest país? Saps fer res més, a banda de destruir? Hi ha res més, darrere la violència, la devastació, l’extermini? Dius que vols «fer neteja». Això recorda aquell «Limpiando Badalona» de l’eminent Garcia Albiol. És ben bé això: voleu fer net. Perquè tot allò que no sigui el vostre pensament —estret, obtús, tancat— ho trobeu brut, ho trobeu brossa, ho heu d’extirpar. No accepteu res que no sigui la vostra «sagrada unidad del imperio».

Pensa-hi una mica. Per què et fan nosa els llaços grocs? Per què et molesta aquest color? Per què et molesta que la gent vulgui defensar la gent? Per què et molesta la solidaritat? Per què et molesta aquesta unió que ens dóna força? Quin mal et fa un país que es mou, un país que vol ésser, un país que es vol posar dret, un país que vol recuperar el tremp? Quin mal et fa aquesta nostra dignitat insubornable? Quin mal et fa que vulguem viure en pau? Només un individu amargat, deliberadament marginat, que va contra tot, que no suporta el benestar i la il·lusió dels altres faria això que fas tu. Fes-t’ho mirar.

Per què t’amagues, per què actues a les fosques, quan no et pot veure ningú? I per què t’empares darrere d’una arma? Per què no parles, per què no dialogues? Per què no et comuniques amb els teus veïns, amb la gent d’aquest poble que et va acollir el dia que vas haver d’anar-te’n de la teva ciutat, a la rodalia de Barcelona? Per què véns ací a fer mal? Que t’hem tractat malament, per ventura? Que t’hem ofès?

«La gran diferència entre tu i nosaltres és que lluitem amb armes diferents. La teva és el cúter, la violència, l’amenaça, l’escopinada, l’insult… És la porra, és el primer d’octubre»

Algú et deu haver dit que els catalans som gent covarda, que farem figa, que no sabem lluitar. T’han enganyat. La gran diferència entre tu i nosaltres és que lluitem amb armes diferents. La teva és el cúter, la violència, l’amenaça, l’escopinada, l’insult… És la porra, és el primer d’octubre. La nostra eina és la pau, la construcció, la convivència. Però això no vol dir que ens hàgim rendit, no t’equivoquis. Ni ens hem rendit ni ens rendirem.

No ens cansarem, home del cúter, no defallirem. Fa més de tres-cents anys que resistim i justament ara no ens farem enrere. Tu acabes d’entrar en una lluita, només amb voluntat de fer mal. Però a nosaltres no ens mou l’odi. Ens mou l’estima pel país. Volem fer un estat, ho entens? Volem erigir, volem bastir una realitat nova. Un lloc on visqui millor tothom, fins i tot tu, home del cúter. Fins i tot tu hi sortiràs guanyant quan hàgim coronat la nostra feina. Cada vegada que tu tallis un llaç nosaltres eixamplarem la nostra obra. Aquest nou país el farem entre tots els qui el vulguem fer. I tu, per sort o per desgràcia, també te’n beneficiaràs. Lluitarem, malgrat tu, també per tu. Però lluitarem sense cúters: amb el cap, amb les mans, treballant, somrient altra vegada, forjant, creant.

«Tanmateix, tornarem a somriure i vencerem. No lluitarem amb les vostres armes, home del cúter, i justament per això vencerem»

Nosaltres ja vam fer una revolució, la Revolució dels Somriures. El nostre tarannà us va treure de polleguera i vau reaccionar de l’única manera que ho sabeu fer, amb fúria. Vau voler anihilar aquesta força, aquest somriure. Però no us n’heu pas sortit. No l’heu pas esborrat. El tenim només en repòs. El tenim desat, de moment, perquè hem vist que amb la voluntat de diàleg, no ens hi enteníem, amb vosaltres. Perquè no l’enteneu, aquest llenguatge. Només enteneu el de l’obediència submisa, el de la desigualtat, el de la imposició, el de la violència.

Tanmateix, tornarem a somriure i vencerem. No lluitarem amb les vostres armes, home del cúter, i justament per això vencerem.

13 pensaments a “L’home que talla llaços grocs

  1. Perdoneu el meu ciri trencat. Però no fóra més convenient escriure “aquí” i no pas “ací”? En valencià sí que empren “ací” més que “aquí”, no així en el dialecte central o estàndard. Voler-nos allunyar del castellà d’una manera forçada, no és més aviat contraproduent, també? Jo, per exemple, no he conegut mai ningú, que no sigui d’origen valencià, que ho digui d’aquesta manera: ací. Disculpeu el meu comentari. Us asseguro que està escrit de bona intenció.

  2. Jordi. et felicito; com sempre, l’has clavada! El nostre esperit és constructiu, volem un futur millor i més digne, cerquem el bé comú i som tossuts, persistents, i per això no defallirem, i per això els costa tant d’entendre’ns… Bé, de fet, no crec que hagin fet mai cap esforç per entendre res ni ningú!
    M’has alegrat el matí!!
    Salut i república!!

    • Gràcies, Ramon!
      La gent d’Òmnium sabeu més bé que ningú què és treballar constructivament. Gràcies a vosaltres per la feina de dignificació tan important que feu.
      Salut i República!

  3. Què hem nosaltres fet per merèixer això? Diria que hi ha homes que ja hi neixen, amb el cúter. Llàstima que no llegiran aquest article! Com sempre, encertat, fi i substanciós.

  4. M’ha agradat moltíssim “l’home del cúter” i la llàstima tal com dieu, ell i altres com ell, no són capaços per fer res positiu. Només entenen destrucció i fer mal. I ni tan sols veuen que van en contra ells mateixos.

  5. Un gran escrit, una gran reflexió, contundent, sense falles… la llàstima és que el del cuter (i tants com ell) no la llegiran. Si ho fessin, i ho fessin des del rigor, els posaria davant del mirall i no els agradaria veure el que s’hi reflecteix, però no ho faran. Són Ciudadanos (quina paradoxa de nom quan s’aplica a troglodites) nascuts per a destruir-nos.
    Per cert, Jordi, el batlle del Callús, que també és Badia, és parent teu? Tot el món va veure un senyor educat que surt a l’encontre de l’escamot d’uniformats, la seva actitut pacífica i d’intentar un diàleg… i rep una trompada que el fa caure. A sobre imputat per no sé quina collonada! El món del revés. Hem de fugir i de pressa.

    • Gràcies, Rafel.

      Sobre això de Ciudadanos, veges que en diu aquest diari rossellonès.

      En Joan és el meu germà gran. Sortosament, sembla que el fiscal té més seny que no pas la jutgessa i el cas s’ha sobresegut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *