El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Publicat el 1 de juny de 2017

Quina altra llengua s’ho deixaria fer, això?

Un article i un vídeo que us haurien de ferir la sensibilitat lingüística

Potser ja l’heu vist alguna vegada, aquest programa. Es diu «No perdis el compàs» i el fan cada dissabte al vespre, en lloc de l’«Oh, happy day».

Trobo que hi hem perdut, amb aquest canvi. I no tan sols pel contingut. Hi hem perdut, sobretot, per la llengua.

En aquest programa hi ha tot de proves sobre cançons. I, francament, és una magnífica oportunitat de comprovar que els catalans en sabem molt, de música… espanyola. No podem perdre el compàs en això, tampoc. Les peces musicals del concurs solen ésser en català i castellà, tants a tants, més un percentatge menor en anglès. Tot molt trilingüement correcte…

Però, ep!: això és TV3 i, per tant, el català és la llengua vehicular del programa. O figura que ho és.

«No perdis el compàs» és un programa que fan conjuntament i emeten alhora TV3 i IB3, les televisions del Principat i de les Illes Balears. Hi ha una presentadora mallorquina, Victòria Maldi, i un de principatí, José Corbacho. Ja en vam parlar en un altre article, fa mesos. I la temença s’ha complert: el català del presentador és una llengua deixatada, molt deixatada. Per preparar aquest article, he resistit mig programa i us puc oferir una tria selecta dels grans moments lingüístics d’en José Corbacho.

La part més deixatada és la fonètica. Si fa cap vocal neutra o cap vocal oberta és de casualitat. Tot sovint, quan un grup encerta una resposta, li assigna «un puntEt», amb e tancada. Però això rai. Mireu la frase següent: totes les vocals majúscules hi són mal pronunciades: «HEm AcAbat: cinc, trEs, dos. AnEm A rEpAssar mArcAdors: Els blaus Amb cinc, Els grOcs Amb trEs». Després, és clar, hi ha les LL, que canvia per I o per G (!!): «Ens ha fet baiar», «No podem GEgir», «orEiAs prEpAradAs»… Ara, l’especialitat d’en Corbacho són les esses sonores. Parla tota l’estona de la «múSSica» (a cada programa, és clar) i també de «l’equip roSSa»; un dels concursants es diu Ignasi, però ell l’anomena sistemàticament «IgnaSSi»; la capital de la meva comarca és «ManreSSa»… Ah, i sabeu quan va néixer Frank Sinatra? «El doTSA de deSSembrA de mil nou-cents quinSA».

La sintaxi tampoc no se n’escapa pas, de la trinxadissa. L’expressió «ANEM a veure» (en compte de «vegem» o «passem a veure», etc.) s’hi sent a cada pas. De vegades, l’escurça; però l’escurça tant que el verb ja no és veure, sinó «vera». Quan la companya diu «Era la primera prova», ell respon: «I tant! HI haurà més!», en lloc de «N’hi haurà més!» (suposo que n’hem d’estar contents: de dos pronoms febles, n’encerta un…).

El lèxic i la fraseologia també fan eriçar els cabells. Si vol saber quin parentiu tenen els concursants d’un mateix grup, els ho demana així, sense manies: «Quin parentesco teniu?». Explica que quan era jove portava «hombreras». I de vegades, quan veu que un concursant es pica, s’empipa o s’emprenya, li sembla que «es mosqueja». En un moment determinat deixa anar: «Mans A DALT». I quan l’espectador encara està estabornit i confia que potser no ho ha sentit bé, hi insisteix, bo i cridant: «A DALT! A DALT!». Per què ens hem de complicar la vida dient «enlaire», oi, Corbacho?

Ara, això sí, demostra que és un home que coneix perfectament la realitat i els tòpics dels Països Catalans, especialment de les Illes Balears. I per això etziba a una concursant: «Recorda que ets de Menorca, la iia de sa calma.» (No era Mallorca? Bah, tant li fot!).

En fi, per a sucar-hi pa (o, com probablement diria ell, «no té desperdici»…)

Us he preparat un vídeo de cinquanta-cinc segons, amb tots aquests regals aplegats. Però abans us he d’avisar: pot ferir-vos la sensibilitat lingüística. Si us passa, bon senyal.

_______________________________________

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. Una televisió com TV3 no pot permetre’s de consagrar certs usos gramaticals sense que tots en paguem l’altíssim preu de la degradació i de l’empobriment. La primera obligació d’un presentador que no parla bé és aprendre’n; i la de la televisió, contractar-ne un de competent.

  2. Putu Corbacho haviam si l’enviem ya de volta al poligon a currarla, com s’atreveix a “mancillar” la casa sagrada del catalanisme pur i sagrat amb el seu accent charnego.!!! Jo proposo que a TV3 nomes haurien de poder parlar gent nascuda a Girona i/o Catalunya interior, amb minim 5 anys de asistencia a un cau o esplai, carnet del super 3 desde el primer mes de vida, i que demostrin ser capaços de mantenir una erecció durant 12 hores mirant la Moreneta. Au va aneu a cagar i rasca’t una mica la cara que se t’ha quedat una mica de supremacisme enganxat.

    1. Benvolgut David:

      M’atribuïu acusacions que no he fet. De l’article, no en podeu deduir supremacisme. Demano per a la meva llengua la mateixa dignitat que qualsevol persona del món demana per a la seva. No vull que la maltracti ningú: ni els de la Catalunya interior, ni els de Barcelona, ni els de València, ni els de Ciutadella. I un presentador de televisió ha de parlar bé perquè és un exemple, un model. No parlen bé els presentadors de les televisions angleses, franceses i alemanyes? Quants presentadors de televisions espanyoles sentiu que parlin dient catalanades a cada pas, amb una fonètica deficient o sense dominar la sintaxi del castellà?

      Jordi Badia i Pujol

    2. No t’hi escarrassis, Jordi. El debat lingüístic no sol ser científic. Amb la defensa del propi parlar hi va l’afirmació de la identitat personal. És com debatre sobre el racisme o el sexisme. Són discussions que no duen enlloc i en les quals la racionalitat brilla per l’absència. Creu-me: no hi perdis un minut més.

  3. Estic d’acord amb el contingut de l’article. Jo ja no em miro aquest programa. D’una banda, a causa del contingut poc reeixit del concurs, però sobretot per la manera de parlar del presentador, José Corbacho. Com pot ser que TV3 permeti que un presentador amb un ús tan deficient de la llengua presenti un programa? Això va en contra del “Llibre d’estil” de la CCMA. Qui l’hagi contractat ha comès un error. A cap televisió pública europea admetrien un presentador que no sap ni el nivell C de la llengua. I encara és més feridor justament ara que podíem gaudir de l’accent de Mallorca. En Corbacho potser pot tenir encerts com a actor, però com a presentador en llengua catalana és un desencert, perquè no domina la llengua catalana, no en sap prou. Si l’eina d’un presentador és la llengua, per què contracten un presentador que no aprovaria el nivell C de la llengua catalana?

    1. Benvolgut, dius “Això va en contra del “Llibre d’estil” de la CCMA”. Vas ben errat, això segueix el “Llibre d’estil” de la CCMA, creat per fer degenerar la llengua, expressament i amb tota la mala fe. No han comés cap error, no.
      Si volem fer res per aquesta pobra llengua nostra, l’hauríem de cremar, el llibre d’estil. No fa res més que afavorir el catanyol.
      Hi serem a temps, de redreçar l’única llengua que tenim?

  4. Si el problema només fos aquest, rai. Jo ja em conformaria. Però, i als col•legis? Com parlen els mestres? I a les guarderies? I els professors, periodistes, comunicadors, tertulians…? I els pares i mares com parlen als fills que pugen? Els esmenen els erros? Si un nano ve de l’escola dient: “Demà no habrà classe” o “M’he caigut i em sangra el braç” o “Avui no he tingut (examen o mal de cap o mandra)”, el pare o la mare el corregiran? El nivell C de català l’haurien d’exigir als mestres, als periodistes i a tot aquell que es dedica a comunicar i a informar. El cas del senyor Corbacho només és una anècdota comparat amb la gran tragèdia que no veiem o no volem veure. La responsabilitat és individual, intransferible i ineludible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent