El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Un dia crític a Twitter

dona dóna

La proposta de l’Institut d’Estudis Catalans de suprimir uns cent quaranta accents diacrítics ha suscitat una polèmica enorme. Ho entenc.

On més s’ha pogut veure la reacció de la població preocupada per aquesta mesura és a Twitter. Les etiquetes #diacritics (sense accent) i #diacrítics (amb accent) han estat dominants durant hores. La majoria dels piulets eren contraris a la mesura, per bé que n’hi havia molts de simplement sorneguers, molts de sorpresos per l’interès i alguns de manifestament favorables. Així mateix, n’han parlat a la televisió (al programa «Divendres»), on Antonio Baños i Manuel Cuyàs han oposat arguments de pes als qui defensaven la mesura, Enric Gomà i Ramon Solsona (dos dels autors del llibre Canvi d’agulles, que proposa modificacions d’aquesta mena). I també a la ràdio, on han entrevistat gent de la Secció Filològica, i on Empar Moliner ens ha deixat aquesta perla.

Avui, doncs, tenim un dia crític (potser, sobretot, el IEC). Per això us proposo que, de primer, ens relaxem una mica. Ben aviat, sens falta (i sens excusa) n’haurem de començar a parlar seriosament.

Heus ací una selecció de frases extretes de Twitter, classificades en tres apartats:

Els juganers. S’hi han disparat els jocs de paraules de tota mena. Sens dubte, la proposta ha fet esmolar l’enginy dels catalans. Una tria:

«Hem trobat un os d’os»

«Una dona dona molt cafè molt a un net net»

«Llevar-me en un món on no sé si és mon pare o el món de mon pare»

«Els firaries ja no venen (no ens visiten o no fan calaix?)»

«La Garriga és neta d’immigrants. Ep! Volia dir la Marta Garriga»

«Perquè som i serem sempre néts (i no nets) de Pompeu Fabra»

«No és igual la superfície del sòl que la superfície del sol»

«Al pàs ca anem, i par lu ca diu el Insti De Astudis Catalans, ven abiat aket escrit no tindra que tindre cap falt de urtografía»

Els sorneguers. A banda els jocs de paraules, molta gent ha fet befa de la mesura proposada i també de la reacció que ha suscitat.

«Ara que he anat superant la presbícia em treuen els diacrítics, perquè em continuïn fent malt els ulls… tota la vida»

«Els diacrítics són com el Reial Madrid per a un culer. No t’agraden però necessites que existeixin»

«LLEVAR LO DIACRÍTICH EN LO NOM DE DÉU PECAT EST» (Nostresinyó)

«Segur que tot el que retallen en diacrítics és per gastar-s’ho en ambaixades»

«I després dels diacrítics enceto la campanya. Fora pronoms febles!!!! Prou!!!!»

«Esto el Institut d’Estudis Catalans te lo afina»

«El que carda més por d’això dels diacrítics és la sensació que només és el precedent d’alguna cosa pitjor»

Els emprenyats. Eren els més abundants, sens dubte. Al final, en destaco dos, per la preeminència:

«Dia crític per al català»

«Jo seré el típic vell que segueix escrivint els diacrítics»

«Molt “bé” @iec, “es” “dóna” el cas que ja heu fet la gracieta de l’any. Ara toca rectificar.»

«L’únic que fareu és empobrir la llengua. Encara no he sentit cap raó de pes per llevar els diacrítics»

«2 paraules diferents amb 2 significats diferents, millor que 1 sola paraula amb 2 significats, no?»

«Tants anys lluitant per la nostra llengua i ara l’hem d’empobrir d’aquesta manera? Jo no, jo em penso casar amb els diacrítics»

«Si “pel context ja s’entén” és la raó, no és una raó»

«No calen Werts. Si ja ens carreguem la llengua nosaltres mateixos»

«”Ja s’hi acostumaran”, diuen els lingüistes pedants. Com si la gent fos ximpleta. Ja veurem qui guanya, en aquest cas»

«L’IEC ha pensat en la putada que li fa al Google translate?»

«La supressió dels #diacrítics hagués estat una bona innocentada filològica.La més absoluta insubmissió. L’@iec s’ha begut l’enteniment»

«O sigui que com que la gent jove no aprèn a posar accents els que sabem on posar-los ens hem de fotre»

Ernest Folch:

«La supressió és arbitrària: per què uns sí o uns no? Cap lògica» // «No és una mesura simplificadora, perquè el diacrític simplificava. En tot cas afegeix caos i complexitat»

Laura Borràs:

«Els han acomiadat [els diacrítics]. És un día crític, certament»

I deixeu-me acabar amb dos poemes. El primer circula molt per les xarxes. El segon, me l’ha fet arribar l’amic Celdoni Fonoll:

DIACRÍTIC

dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna

que violent és un accent
quan no fa prou diferència

(Mireia Calafell)

VÉNEN I VENEN

De bon de matí ja vénen
les pageses, traginant
cap al mercat. I quan venen,
que satisfetes se’n van,
i no se’n van fins que venen,
i és quan venen que se’n van.
Mes si vénen i no venen,
llavors se’n van rondinant,
parlant dels mals temps que vénen
i de pitjors que en vindran.
Que si els pagesos no venen,
malament ho passaran,
mes si no vénen ni venen,
les ciutats, què menjaran?

 (Agustí Bernaus i Pinós)

___________________________

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent