El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Publicat el 17 d'agost de 2016

Maltractaments i més ‘bajanades’ a TV3

Careta

Un dels privilegis que et concedeix no moure’t de casa a l’estiu és poder veure els telenotícies de TV3, la nostra televisió.

Més endavant parlarem de llengua, però de primer voldria fer una referència al periodisme, als criteris professionals, al rigor. Ja m’hi vaig referir el dia 5 de març i hi havia fet al·lusió abans, el 25 de juliol de l’any passat. En la meva humil opinió, quan es parla de notícies sensibles s’hauria d’anar amb molta cura, caldria fer servir els mots precisos, exactes. Per exemple, quan el tema és el maltractament masclista, la violència contra les dones (això que ara en diuen violència de gènere). Escolteu aquest fragment tan breu:

Sí, sí, ho heu sentit bé, la periodista diu «bajanades»: «Pallisses continuades, cremades amb aigua…: tot tipus de bajanades.» Els actes de maltractament són bajanades? Són senzillament ximpleries, poca-soltades? Una bajanada i una agressió són sinònims?

També és digna de comentar l’atenció que la nostra televisió dedica al país, als Països Catalans. No hi sento ni un sol locutor amb una dicció altra que les principatines (central i nord-occidental): cap veu de cap parla de les Illes Balears, ni del País Valencià. Ni una. I, en correspondència, cap notícia de fora de les cuatro provincias (si més no, en els informatius que m’he mirat). Bé, no és ben cert: hi ha una notícia de… «França». La voleu veure?

No és vergonyós que a la Televisió de Catalunya, que depèn de la Generalitat i del parlament, amb majoria independentista, s’hagin d’amagar noms com ara Catalunya Nord o Rosselló? Si Cotlliure és França, Barcelona és Espanya? Aquesta és la nostra televisió nacional? No us sembla que, en això, hem anat enrere?

Arribem de seguida —i finalment— als esports. Al Telenotícies Migdia del dia 16 d’agost, la secció d’esports va ocupar 17 minuts i 20 segons, d’un total de 55 minuts i 30 segons. És a dir, més d’un 30% de tot el programa foren esports. Potser ens ho hauríem de fer mirar. Una bona part de tot aquest temps se l’enduu la informació dels Jocs Olímpics, en què es destaquen constantment els èxits, les possibilitats i els patiments de la selecció espanyola. No hi ha cap més manera de parlar-ne, més objectiva, més neutra, més autocentrada? Diem que més de mig país ja ha desconnectat d’Espanya i a la Televisió de Catalunya ens han de recordar que els nostres esportistes defensen la bandera espanyola. I, no cal dir-ho, cap esment de la delegació andorrana (vegeu-ne la notícia a Andorra Difusió), ni dels atletes nord-catalans, ni dels refusats per Espanya que es van integrar en seleccions d’uns altres estats (vegeu-ne la notícia a VilaWeb)

I ara parlem de llengua, breument. Algun dia ens hauríem de mirar bé els criteris lingüístics que s’apliquen a TVC. De moment, us remeto a aquest estudi magnífic i carregat de raons que va publicar el doctor Gabriel Bibiloni fa molt poc.

Hi ha una cosa que em sorprèn, per dir-ho eufemísticament: com pot ésser que, quan fa tants anys que va començar a emetre aquesta televisió, encara s’hi arrosseguin vicis fonètics que ja hi eren el primer dia? Parlo d’Ariadna Oltra, la presentadora, que encara no fa bé les neutres de «líder» i de «fase». O d’aquell altre que diu «pressionant» amb essa sonora, o «decisió» ensordint la segona alveolar. O bé el presentador de les notícies dels Jocs Olímpics, que converteix la major part de vocals neutres en as. I no tan sols això, sinó que pronuncia en castellà noms propis com ara Supercopa (sense neutralitzar la a ni la e). I, encara pitjor, diu constantment Rio a la castellana, suposo que perquè ningú no li ha explicat que en portuguès es diu «Ri-u». I, per si fos poc, els locutors d’esports pronuncien el cognom del jove Paco Alcàcer, nat a Torrent (a l’Horta), com si fos un cognom espanyol. No: en espanyol seria «Alcázar»; si s’escriu «Alcàcer» només pot venir d’«Alcàsser» (nom d’un poble que hi ha justament al costat de Torrent). I si ve d’«Alcàsser» s’ha de dir amb essa sorda i no pas amb la interdental espanyola. Correctors de TV3: per què no els ho expliqueu ben explicat, als vostres periodistes?

Vull acabar amb dos vídeos curiosos que vaig veure en aquests informatius: un policia espanyol i un militar de l’exèrcit espanyol parlant en català. En un català amb alguna deficiència, però no pas més que alguns periodistes que cobren per a parlar bé… Com hi ha món!

______________________

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.



  1. En un moment del text dius: “maltractament masclista, la violència contra les dones (això que ara en diuen violència de gènere)”.

    Abans no en deien ni d’una manera ni de l’altra.

    Durant tots els meus anys d’adolescència, de joventut i de no tan jove, he estat quasi obsessionat amb la lluita per la igualtat de gènere (quan realment n’hi havia i quan no era de moda com ara). Per dues coses. Una perquè perjudica a la dona i a l’home (particularment durant la meva adolescència vaig ser dramàticament perjudicat per aquest aspecte) i l’altre per l’enorme estupidesa que era el masclisme.

    Actualment, de moda i masses, l’estupidesa està en dir masclisme a coses que no hi tenen res a veure. A dir que és masclisme coses que son totalment contradictòries.

    Com que això de violència de gènere és força difícil d’avaluar (hi ha moltes dones que no ho faci públic i no hi ni un home que ho faci públic), analitzarem l’extrem de la violència entre parelles, l’assassinat de la parella. Aquí sí que tenim dades de qui ho ha fet, com, etc.

    Lògicament, en l’assassinat hi hauria de dominar totalment l’home contra la dona per raó de força física. L’assassinat impulsiu només el pot portar a terme l’home.

    En el cas de la violència psíquica, infinitament més nombrosa i similar en efectes a la física, la dona l’exerceix per igual, només que encara hi ha d’haver l’home que tingui els sans daixonses de denunciar que la dona el maltracta i que no se li’n riguin a la cara.

    Si matar la dona fos violència masclista, als països europeus on encara hi ha més masclisme(Espanya Itàlia…), hi hauria d’haver més assassinats, i als més evolucionats en aquest aspecte (els nòrdics) n’hi haurien d’haver menys. Doncs no! Per cada assassinat de parella a Espanya(per milió d’habitants) n’hi ha entre dos i tres a Noruega o Finlàndia.

    Si matar o maltractar la dona fos per masclisme, el subjecte respectaria als fills mascles, però la realitat diu que l’home que maltracta la dona també ho fa amb els fills siguin mascles o femelles.

    Però una cosa que desmenteix totalment aquest qualificatiu, és que si matar la parella es fa per masclisme, només seria l’home qui mata la parella. Aquí hi ha una cosa clau. La gent no te cap orientació de la proporció de dones que maten el marit del total d’assassinats de parella. Quan una dona mata al marit surt en lletra petita a tot arreu i quan és l’home surten a portada, en declaracions de polítics oportunistes, manifestacions, etc. La gent te la percepció que cada dona que mata l’home hi ha 200 homes que maten la dona. Doncs no! Entre els catalans el 26% dels casos son les dones que maten l’home. A Manresa, per exemple, l’únic cas que hi ha hagut en els darrers anys va ser a finals de 2015 que una dona va matar l’exparella dessagnant-lo a ganivetades perquè ell la volia deixar. Al cap de dos mesos es va fer una concentració a l’Ajuntament condemnant els homes que maten les dones. Un insult als familiars de l’home.

    En països més avançats en aquest temes, com UK, ja no es parla d’assassinats masclistes perquè farien literalment el ridícul. A UK el 32% dels assassinats de parella ja els fa la dona. Malgrat que també allà és més feble físicament : (http://www.marilynstowe.co.uk/2016/01/26/more-men-killed-by-domestic-violence-in-cornwall/)

    No, això que s’atribueix que tot mòbil de maltracte físic, psíquic o assassinat a la parella és per masclisme no s’aguanta, racionalment, per enlloc.

    Jo m’hi rebel·lo perquè en tot aquests temes de masclisme es pixa fora de test i es fa a la inversa del què seria lògic.

    Com deia Einstein: “hi ha dues coses infinites, una és l’univers i l’altre l’estupidesa humana, però de la primera no n’estic segur”.

    1. Magnífiques reflexions. Hi ha una ideologia dominant tendent a identificar-ho tot com a masclista (llenguatge inclòs), amagant aquella realitat que contradiu el relat i menystenint aquelles causes i explicacions que no lliguen amb ella ni amb els seus objectius. Davant de qualsevol realitat complexa es celebra l’oportunisme de l’adjectivació fàcil i de rèdits demostrats.

  2. Jo em pregunto (sempre m’ho he preguntat i ja es veu que hauré d’insistir-hi): per què els periodistes, que s’equivoquen com tothom i hi tenen dret, són incapaços de corregir-se? Que no disposen de mitjans per sentir-se les intervencions i detectar-ne els errors a fi de no repetir-los? I si el nom d’un jugador, com és Alcàcer, ja saben que a partir d’un moment serà molt esmentat, per què no s’assessoren abans de dir-lo malament? Que no són professionals? Aquestes mesures que proposo són fàcils d’entendre i entrarien en la lògica de tot ofici. Un fuster, abans de tallar les potes per a una taula ha de prendre mides, no? I ha de conèixer el nom i l’ús de les eines que li són pròpies.

    Fa uns quants anys (actualment ho ignoro) la nota de tall per estudiar Ciències de la informació era la més elevada, fins i tot més que per a una carrera tan difícil i important com la de Medicina. És a dir que durant uns quants anys el bo i millor dels instituts del país era destinat al periodisme. I jo em pregunto: on són aquestes llumeneres, on les han amagades, que no les sé veure? O és que les empreses periodístiques tal vegada no premien l’excel•lència i la bona llengua sinó altres aspectes? I ja posats a estripar: per què els actors i actrius de noves fornades, que estudien una carrera universitària humanista i de lletres com és la dramatúrgia i interpretació, demostren un nivell de llengua com més va més pobre? Només cal sentir-los en alguna entrevista per fer-te caure l’ànima als peus. I em pregunto (quantes preguntes): i jo haig d’anar a veure una obra de teatre escrita, dirigida o interpretada per aquests artistes? Se me’n passen les ganes, francament.

  3. I no parlem dels barbarismes i frases fetes amb traducció literal del castellà, o be que estan a la frontera de la correcció.
    Em ve a la memòria una frase que se sent repetidament: s’ha esfondrat una casa i ha quedat sepultat…. Més correctament: s’ha ensorrat una casa i ha quedat colgat…

  4. Jo fa un temps vaig tenir un intercanvi d’opinions amb la gent de F1TV3 i la discussió la van acabar amb “els companys del portal lingüístic de Tv3 ho han donat per bo”.
    La llastima es que el DIEC i l’Enciclopèdia Catalana no deien el mateix… I aixi ens va, la principal força de la nostra llengua, la tv pública, emrbutant-la com el que mes.

    Es aixi de trist

  5. @Ignasi S: que el maltractament contra la parella tingui altres factors a part del sexisme, no vol dir que no n’hi hagi. Jo mateixa vaig estar en una relació tòxica, i et puc assegurar que el meu ex era sexista. A part de deixar anar perles com que totes les secretaries (dones) són putes, també em va arribar a dir coses per l’estil de que per a que una relació funcioni, l’home ha de posar la dona sempre al seu lloc, i guanyar totes les discussions, ja que les dones ho necessitem (!). Si no hi veus sexisme, no se què ha de passar per a que en vegis.

    També sembles assumir que un home és sempre físicament més fort que qualsevol dona i que només es pot assassinar de forma compulsiva a una persona físicament més feble. Això no és ben bé així, ja que la força és pot compensar amb tècnica, o també es poden utilitzar mètodes més químics.

    Per últim tinc una bona notícia per a tu. El feminisme (no banal) sap molt bé que darrere el maltractament no hi ha només sexisme i que els homes també en pateixen. El mateix passa amb l’assetjament sexual. I també es reclama el dret de l’home a buscar ajuda si en pateix i a que la societat se’l prengui seriosament.

    Un exemple de pàgina web on es reivindica tot això:
    http://everydayfeminism.com/2012/10/5-types-of-serious-abuse/

  6. Molt bo, l’article, encara que no em sorprèn gens ni mica. Als qui estigueu interessats en aquestes qüestions (no sols la llengua de TV3, sinó també la manca d’autocentrament), vos recoman el llibre «TV3 a traïció», de Víctor Alexandre (ed. Proa), un llibre del 2006 que continua sent tan actual com el dia que va sortir.

  7. Només volia donar-te les gràcies per haver posat tant bé en paraules el que penso molts dies mirant el Telenotícies. A més, no sé si han canviat el llibre d’estil però darrerament sento molts cops parlar d'”Espanya” quan abans es feia servir molt més “estat espanyol”, per exemple. I ahir, sense anar més lluny, una presentadora del 3/24 va dir que passava a parlar de “política nacional” i el tema era la investidura d’en Rajoy, no es referia a política catalana. Potser han rebut alguna consigna al respecte…

  8. M’ha agradat molt el teu article al diari VilaWeb sobre la manera de parlar dels periodistes a la Tv3, és cert que sovint són poc curosos en el parlar, i està molt bé que algú recordi que el ben parlar és bo i necessari, ja que és un element de la cultura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies, Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent