El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Publicat el 20 d'agost de 2015

Sí que es pot respectar més el català

síqueespot

L’univers del «sí que es pot» va construint un llenguatge propi. És un codi lemàtic, nascut dels lemes, dels crits, de les manifestacions… Per això «els i les» membres d’aquest corrent ideològic no fan acció social ni ajut social, sinó que fan rescat ciutadà o rescaten persones. Tampoc no volen suprimir ni eradicar la privatització, ni cap de les males pràctiques dels capitalistes, sinó que tot ho volen revertir. En l’univers del «sí que es pot» tot és transversal i inclusiu

En fi, és un codi propi de gent potser més avesada a frases cridaneres que no a discursos ben articulats. Per això no ens hauria d’estranyar que la batllessa de Barcelona expel·leixi frases tortuoses com ara aquesta:

«Demanaria als partits de l’oposició que no facin declaracions irresponsables, sobre situacions sensibles, que afecten fenòmens vulnerables, que no haurien de ser objecte de declaracions partidistes i oportunistes.»

En fi, ja veurem si té gaire futur, aquest nou llenguatge. De moment, això sí, constatem que la relació d’aquest nou codi amb la llengua catalana és més aviat… torturada.

Per començar, això de sí que es pot és una traducció maldestra, precipitada, d’urgència, del sí se puede, original i castís. En català genuí, el verb poder va seguit d’un altre verb, i encara més en l’ús pronominal i impersonal: «Es pot anar més de pressa», «Es pot fer bé o malament», «Això no es pot acceptar de cap manera»… Però dir es pot i prou grinyola.

Per fer-se una idea clara de la poca pràctica que tenen els del «sí que es pot» a escriure en català, només cal veure la llista de faltes greus del quadre amb què pretenen comparar-se amb la candidatura rival. Aquest breu text, que teniu corregit a l’encapçalament, no passaria un examen de quart d’ESO. Per a entendre bé la magnitud de la tragèdia, ací teniu la traducció d’aquestes frases a l’espanyol:

EL CABEZA DE LISTA ÉS EL PRESIDENCIABLE
¿EL PRESIDENCIABLE ÉS EL QUARTO DE LA LISTA?
PLENA SOBERANÍA DEL PUEBLO CATALÁN DALANTE DE NINGÚN OTRO MARCO
REGALAN LA SOBERANÍA A LAS GRANDES INDÚSTRIAS CON LA APROVACIÓN DEL TTIP
PROGRAMA SOCIAL INEXISTENTE CON VISTA DE UNA SOLA META
REVERTIR LA PRIVATIZACIÓN DIRECTA O ENCUBIERTA DE LOS SERVICIOS PUBLICOS



  1. Només espero que arribi aquest comentari al responsable (el/la?) de l’escrit que ha originat tan encertades puntualitzacions.
    Celebro que hagis estat al cas; no es tracta d’imposar un purisme que no duu enlloc, però cal defensar la Norma i mantenir-la,

  2. Grinyolades a banda, com a mínim ara ja no diuen “sí es pot” (que és el que es podia llegir a les pancartes que hi havia a la plaça Sant Jaume el dia de la investidura de Colau).

  3. Podeu afegir-hi una altra: “entre alguna d’aquestes dues opcions” és un disbarat lingüístic. Podem elegir “entre aquestes dues opcions” o bé elegir “una d’aquestes dues opcions”.

    1. Company, “podeu afegir-hi una altra”, també és un bon disbarat! Siguem curosos, si corregim els astres, que sinó fem el ridícul…

  4. No Jordi, No. En aquest lema la paraula “pot” no es un verb, es un nom. L’equivalent castellà es “bote” i el significat podria ser

    “Recipiente en el que los empleados de un bar, cafetería o establecimiento similar guardan las propinas para el fondo común.”

    el “si que” nomès està per a remarcar el “hecho diferensial”

  5. L’analfabetisme per bandera, això és el que aporta aquesta creació dels serveis secrets de l’estat anomenada CSQEP.

    Si ets d’esquerres i els votes tingues clar que no faran res d’esquerres, absolutament res, perquè l’única cosa que pretenen és robar vots a l’independentisme. Res més.

  6. Deixant de banda totes les errades ortogràfiques i del lèxic utilitzat, sabem que tot el que plantejen quan hi ha un dèficit pressupostari perquè no es retribueix a Catalunya de fa anys ni pressupostàriament ni a manera d´inversions en infraestructures, és pura demagogia. Ja que els diners no arriben a això… En canvi, què tal si realment volen construir una Catalunya millor si s´uneixen amb la CUP i Junts pel sí, poder hi hauria unes quantes esmenes que podrien ser ben acceptades per tothom com ; Cap imputat judicial per corrupció recordant que es vol fer entre d´altres coses enmirallar-se no en Espanya sinó en alguns països nòrdics en qüestió de control de corrupció amb la màxima transparència de sous, diners a inversions, etc… per evitar suspicàcies de tota mena… En el seu moment quan el president d´islàndia va agafar el poder va fer veure “The Wire” una sèrie amerciana, que ha guanyat diversos premis, però sobretot perquè treu l´entrallat més rocambolesc de tota mena de corrupcions que hi ha… a manera de demanar l´atenció i fer front a la corrupció a tots els integrants de la cúpula del govern… Així doncs “Catalunya sí que es pot” deixeu de ser l´ombra de Podemos d´Espanya, ja que no esteu posicionats a favor de l´independència i sabeu que reformar la constitució no serà viable sense el suport del pp ni del psoe quan aquest ja ho han deixat més que clar… No marejeu la perdiu. Sumeu-vos a l´independència i llavors sigueu una bona oposició si no voleu entrar al govern, però no esviaixeu l´ordre…

    1. Els catalans no ens dediquem a marejar perdius, és un castellanisme. Pots dir “No perdis el temps” “No em busquis les pessigolles” etc.

  7. Només volia recordar frases que han evidenciat la poca estimació a la llengua com aquell ” informe Trepitja” en lloc d’informe Pisa o ” la MOMA” per el Museu of modern art”.

  8. Els partits integrants de Catalunya sí que es pot, no tenen cap sensibilitat (o en tenen molt poca) per la llengua catalana. Molts ells han mamat el xarop del comunismo internacional leninista dels anys seixanta en que l’idioma dominant i universal de la classe treballadora espanyola havia de ser el castellà (per a ells l’única nació és Castella/Espanya). En aquest esquema el català tenia un rang ben bé terciari. Alguns dels partits de la coalició encara ho veuen així; per els altres ben poc els importa. Amb el castellà ja n’hi ha prou”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Circumstàncies, Llengua per Jordi Badia i Pujol | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent