Tridesenes
Nodestrell
De l’1 a 10 de novembre
Boirós, feixuc amb mal de cap,
-tristor indefinida, grisosa,-
contra un món hostil, dificultós, amb pressa i guanys,
complicat, a cops, quan el riu i el curs, a cops,
quan la roda i el rall, quan la ment i la paraula, en desacord.
Maleït novembre forat negre,
engoleix l’estiu viscut, per oblidar-lo.
Al mig del túnel les flors de l’ametller ,
del mal i del bé, ni s’albiren,
odiós parèntesi; el rescabala,
l’evident voluntat de no perdurar,
mes curt que sembla llarg.
Maleïda tridesena, al bell mig de la tardor,
sortir de casa es fa feixuc,
sortir del llit es sent demolidor.
Malgrat tot, aquest primer cap de setmana
és excepcional, i lluminós , el sol , suau
com la platja arenosa de cambrils als peus.
Els núvols alts, cabells desbullats, esparsos,
sobre el decorat blau pur. Composició de blaus,
amb definició de llibre, blau cel, clar, perfecte celestial,
blau marí intens, fosc pur ones enllà.
El vol dels albatros que planegen de costat,
un parell d’hores a migdia de treva i calidesa,
de festa humil , tapes i paella,
dosi minsa de primavera,
i resistir aquest temps llòbrec que tot just recomença.
Demà tot s’haurà apagat,
núvols homèrics ens retrobaran,
mercès si no som aixafats,
si amb pindoles d’oxitocina, o amb tendresa
i carícies, resistim fins el nou any.