Tridesenes
Octrellós
11 a 20 d’octubre
Unes quantes coses fàcils,
migdia de circ de cric de crac al parc, el sol festeja,
unes quantes coses fàcils , i simples,
una menja quan hi ha gana, una pell bruna quan hi ha zel,
una sombra amb gespa neta, i mirar de lluny, plaer excèls.
Ahir sol tarragoní, net, blau , sec, deslliurat,
avui núvols irlandesos, compte s’esfondra el cel,
en tot cas, tebior tardorenca, migdies primaverals,
són les quatre, vint-i-vuit, trenta per cent;
realment caldrien d’altres paradisos, a-naturals?,
„hi hagué un jardí anomenat la terra“ se n’és conscient?
„lluïa sota el sol com una fruita prohibida“, que n’estem fent?
„on és ara aquesta casa, portes obertes de bat a bat“?
Graciès Moustaqui, per compartir els teus pecats,
i fer-nos menys mesells d’un franquisme negre,
de proclamar-nos lliures , xarnegos i no engabiats,
per somniar-nos parís, la bohemia, i alguns métèques.