Tridesenes
Agrosal
11 a 20 d’agost
Descarrega curt el nuvolam,
cel normand al matí, cabdell
de cotofluix s’esquincen
cel setembre de les espenyes,
ni crits, ni grills, ni fills,
mar calm, ras, blau tard,
la tarda s’escapa pels turistes,
aquí agraïm la molla dama,
agost inversemblant,
es manté tebi, humit, espartà.
Va allunyant-se ja enguany a cops de pluja,
incrèdul, cap a l’oblit, envejós,
vespres grisos, terra molla vençuda,
molt poc august, selvàtic, sense sort.
L’esclat de llum dels dies llargs,
el delit de sorpresa previst a cada estiu,
la tòrrida experiència amb el cos particular,
i d’altres items recurrents s’han anat fent riu.
Meitat d’agost, i piquen la nostàlgia i els mosquits,
ambdós minúsculs i poc estridents,
la nostàlgia, del que a l’hivern es va somiar,
la plenitud que fins avui no s’ha complert,
i els mosquits per recordar si fós el cas,
que ni un parell de dies tastarem el paradís;
anem fent, i cada pas al caire de millorar,
anem passant amb el pes del nostres dies infantils,
amb la càrrega del nostre nen mai sadollat.