Julinsard
Del 21 al 31 de juliol
Un jorn més fa el sol, au, adéu-siau,
enguany la canícula és a redós,
ni ha caigut a plom ni ha enfilat els trenta graus,
s’ha mostrat discret, lleuger i seductor.
No falta la tempesta amb gotes grosses,
clos el portó i a recer dels llampecs,
en gris els camps, els tolls, veure la mar grisa,
quan se’n vagi, la terra molla i l’aire fresc.
…
L’any que vé, serà implacable com un forn,
vesprada espessa i molla, regalim de suor,
lent el moure’s i el passejar, lent i xop,
com la camisa blava del poli perdedor.
El juliol que vé ja tastarem l’infern,
Quan els raigs solars ens feriran la pell,
L’ombra no serà comfort sinó refugi,
I un embús a l’asfalt esdevindrà turment.
L’ombra no serà comfort sinó refugi,
I un embús a l’asfalt esdevindrà turment.
L’escalfament va esdevenint real.
El rastre mercurial apareix àlgid, de por,
Enyor tebi estiuenc de Capri blanca, suau, blava,
Sotmesos ara al cabdill itàlic ferragost.
O al ponent sec i aspre de la nostra costa brava.