Se’ls calenta molt la boca, a aquestos!!!
Res, només el titular.
Però abans una reflexió molt adient sobre aquesta època de relacions veïnals tempestuoses, i les seves importants conseqüències.
Xavier Bru de Sala. Del seu article a ElPeriódico 31.01.2014, La deriva de Espanya.
“Quan s’acabi la crisi, la societat espanyola haurà baixat uns quants graons en el seu nivell de benestar i comptarà amb escasses perspectives de tornar-los a pujar. […]
Alguns en diuen, del país que es prepara, la petita Xina del sud d’Europa. Per mantenir un país així, no cal millorar els índexs de corrupció ni el sistema de partits, ni l’escàs pluralisme dels mitjans de comunicació de Madrid. […]
De la mateixa manera que a Catalunya no és possible separar el sobiranisme de l’aspiració al benestar i la justícia social, a Espanya l’antisobiranisme és la millor de les excuses per consolidar sense oposició audible l’autoritarisme que afavoreixi el camí de creixents desigualtats.”
M’ho sembla a mi, o no es pot ser més clar amb menys espai?
Què hi fem, encara, a Espanya?
Què ens amaguen , per a nosaltres, els partidaris de la tercera via?
Què esperem per donar als nostres fills el millor dels regals que mai els podrem fer? Unes urnes ben plenes de paperetes resplendents amb el doble sí = Un futur en llibertat.
Ministre Margallo : “Una Catalunya independente seria pobre, muy pobre.”
Francesc de Carreras: “Molts catalans no s’han adonat de la manipulació a la que han estat sotmesos.”
Jordi Cañas: “A Catalunya hi ha un discurs d‘odi contra Espanya.”
González Pons: “Els polítics catalans estan excloent els que no pensen com ells.”
Inocencio Arias : “Me acojona el separatismo.”
Isabel San Sebastián: “Los que vivimos el proceso de radicalización en el País Vasco […] vemos que en Cataluña está pasando lo mismo. Y esto es muy peligroso porque se sabe como empieza pero no se sabe como termina.”
Loquillo : “Hi ha massa converses entre famílies que acaben amb una bufetada.”
J.Fernández Díaz : “Les discussions entre famílies, veïns i companys de feina pel procés sobiranista són una realitat.” “No es pot triar entre el pare o la mare, que és el que significa escollir entre Catalunya i Espanya. Això només provoca confrontacions.”
M.A.Rodríguez : “Hace muchos años que los independentistas son gente que agreden.”
…i ho resumeix magistralment en un tuit @angcastineira, Director de la càtedra de lideratges d’Esade: “Quan Goliat diu que David l’intimida té raó, no pot suportar que algú -per petit que sigui- el qüestioni.”
Genial!!!
Va, i una dotzena més al dicciorari.
Dicciorari:
Antillop: Cèrvid amb mala bava que és utilitzat pels ramaders per enfrontar-se als llops afamats.
Catlàntic: Nom proposat per denominar l’oceà entre Europa i Amèrica, en descobrir els documents del barceloní Cristòfor Colom.
Cloral : Associació musical que canta temes políticament correctes, nets, asèptics, com tractats químicament.
Enraonió : Trobada d’executius amb moltes ganes de parlar per parlar.
Escadella : Sopa catalana, amb galets, gens del gust dels nobles nyerros.
Gandullón : Persona alta i grossa que no té gaire ganes de treballar. (No sigueu malpensats, no té res a veure amb en Zubi.)
Kàixer: Caixer principal en una sucursal bancària, quasi l’emperador administratiu de l’oficina. Molt freqüent a les sparkassen prusianes. Ara gairebé en desús.
Pakostanès : En Paco, d’Islamabad, votant d’en Collboni a les primàries obertes del PSC a Barcelona, que no en tenia “ni pakolera” idea.
Paradona : Paramilitar argentí que es creia bó al futbol, de porter, i que dissimulava al vestidor perquè tenia dubtes “de gènere”.
Pen(te)nis: Joc practicat per les filles dels aristòcrates anglesos. Cinc jovenetes podien jugar sense regles amb un noi que portava una bona raqueta i dues pilotes.
No confondre amb Ten(pe)nis, varietat de l’esport jugat a pèl, amb una raqueta més gruixuda , que feia exclamar : “Oh, my God, aquest te’n bon mànec “!!! I les jovenetes vinga practicar el joc de canell, i de tant en tant es posaven bé per un “revés”.
Ploral : Associació musical amb qualitat nul·la, que fa plorar de pena.
Talentament: Una habilitat innata que es va desenvolupant ben a poc a poc. (No sigueu mal pensats, no té massa a veure amb el peix bullit del psc)