Memorandum

Es curiós que a 2014, dins la UE, amb un procès democràtic i pacífic, la independència pot ser alguna cosa tan suau com ara que les lleis del Parlament siguin irrecusables per tribunals no catalans,  com ara que els impostos recaptats per la Generalitat siguin inaprensibles per agències tributàries no catalanes, que la nostra llengua sigui llengua vehicular a l’escola irremediablement,i que els esportistes catalans siguin irreprensibles quan decideixin jugar amb la selecció quadribarrada. I ja està.  No cal cap tragèdia, ni dolor , ni èxode , ni aranzels, ni tanques frontereres. No calen trens a mitja nit plens de deportats. No calen signes excloents en la vestimenta.  No calen prohibicions lingüístiques, enlloc.  No calen murs , ni filferrats, ni concertinas. No calen ruptures familiars ni professionals.
Com ha dit en Quim Torras “la independència és una qüestió de bon humor”, parafrasejant la frase del malaguanyat Ramon Barnils: “La independència és una qüestió de bon gust.”
Clar com un got d’aigua clara. Però…(*)
En fi, aquí hi ha unes cites  aclaridores, dels darrers anys.
“Gaudiu-les”:

2014:
J.L.Rodríguez-Ibarra: “El proceso independentista  es una estafa y una canallada”.
ElSingular.Cat ,  ahir mateix.
Van Rompuy : “Prefereixo una Catalunya dintre d’Espanya.” aquesta setmana.
Javier Solana : “Siempre hay tragedia cuando se cambian las fronteras”  Declaracions abril de 2014.
Núria Espert : “La independència portarà molt de dolor i èxode”  declaració abril de 2014.

(És curiós, es parla de tragèdia, dolor, èxode, violència, agressivitat des de la posició dels que ja estan bé en l’status quo, en la situació de Catalunya com a comunitat autònoma d’Espanya. Dels immobilistes. Dels que de tant en tant han demostrat utilitzar l’insult , el menyspreu i la força, amb bastant d’impunitat.  
En canvi es parla de renovació, d’il·lusió, de inclusió, d’integració, de bon veïnatge, des de la posició dels que volen fer una “revolució”, dels que volen canviar l’status quo i igualar la situació de Catalunya com a estat, en igualtat amb Espanya.
Dels no-immobilistes. Dels que mobilitzen centenars de milers de persones, sense incidents.
És curiosa, la paradoxa, no?  Normalment el que està en situació guanyadora, en una posició de força,  pot ser més benevolent, i estendre la mà. Mentre que el que està en situació inferior és el que s’ha de mostrar més agressiu.
No serà, que més enllà de la força que té Espanya per ser un estat, s’està reconeixent que la posició guanyadora la té el sobiranisme català? 
Ara em vé a la memòria , que un periodista molt competent, director d’un diari digital, quan estava presentant el seu llibre, devia ser el primer semestre de 2013, va dir: “En un símil esportiu, si el conflicte Catalunya-Espanya fós un partit de futbol, ara estaríem a la mitja part amb un resultat favorable , poseu-hi 3-0, potser 4-0.”  
Jo vaig pensar que potser barrejava desig amb realitat, massa bo per ser cert.  El que passava és que devia tenir molta  més informació d’aquest procés, i a més experiència en d’altres processos similiars que havia cobert,  que no pas nosaltres, l’auditori. Anava molt ben encaminat.)  
(**)

Carlos Martínez:
“I què fara el CGPJ amb els 33 jutges catalans que afirmen que la consulta de Mas és legal? Això no és opinar, és mentir i prevaricar.”
Carlos Martínez, professor i cofundador d’UPyD. 15.02.2014

2013:
Llegit al twitter. Diari ARA:
“L’obligació d’austeritat és per Canal9, per IB3, per TV3: però no per TVE (pèrdues de 2013: 113Meuros i acumulat en tres anys  254Meuros.)
I sense aconseguir cap lideratge.  Això és nacionalisme. Espanyol.”

2012:
La Razón:
“La crua realitat és que Espanya no es pot permetre el luxe de mantenir 17 sistemes educatius diferents.”  Editorial  La Razón, 3.10.2012

“Per fer-ho possible [el dret a ser escolaritzat en castellà] cal un règim sancionador que prevegi que els directors dels centres que facin inviable aquest dret siguin inhabilitats.”  José Domingo, La Razón 3.10.2012

Rosa Díez:
“Pretendre calmar el nacionalisme amb propostes de federalisme és una sobirana ximpleria.” Rosa Díez, Libertad Digital 3.10.2012

ElMundo:
“L’himne [espanyol] sona només excepcionalment a Catalunya, i aquesta raresa hauria de portar-nos a reflexionar.”  Editorial, ElMundo 3.10.2012

Tribunal Suprem espanyol:
[La convocatòria d’oposicions del Departament de Governació per funcionaris als ajuntaments, tot i ser organitzada per la Generalitat]  “era per elegir funcionaris estatals, i no hi ha justificació raonable per incorporar en el procés de selecció el coneixement del català.”  “És una exigència desproporcionada que col·locaria en injustificada desigualtat les persones de la resta de l’Estat que es presentessin a les oposicions.”
 Tribunal Suprem, sentència d’octubre de 2012, que anul·la una convocatòria d’oposicions, l’any 2009.

(**) D’acord, la legitimitat democràtica, la força calma de la gent, la il·lusió de benestar ens dona la raó, i anem molt ben encaminats, i guanyem per golejada. Però… sóc jo o d’altres també penseu que l’estat espanyol es guarda algun as a la maniga per fer fracassar el projecte?
Perquè no pot  ser que fins el moment, a part de detalls crispadors i malèvols (sentència 25% castellà, pallissa “aleatòria-dissuassòria” perquè faci por exhibir l’estelada; acusacions i represàlies contra persones amb situació fràgil, per exemple, marroquins, pakistanesos massa propers als sobiranistes ;  més inspecció fiscal a empresaris  del CCN ; “escrache” al jutge / als jutges que s’impliquen en el dret a decidir i en la futura constitució catalana…), fins al moment, repeteixo, no veiem cap mena d’artilleria pesant contra el procès.
O se la guarden, o no en tenen, o jo no l’he vista.

(*)… clar que nosaltres som els bons, i els que ens revoltem contra una opressió, però…estic veient les notícies del que passa a Ucraïna, als territoris de l’est veïns de Rússia. Estic llegint les envestides dels russòfons, dels que prefereixen apropar-se a Putin que a la UE. Estic veient fotos de ucraïnesos golpejats amb barres de ferro per prorussos.  I penso. Penso, què diuen  (i que fan) en Solana, en Van Rompuy, en Junker, en Barroso, què diuen en FGonzález, en Rajoy, n’Aznar, en Navarro, en Duran Lleida, en Gabilondo, ElMundo, ElPaís?  Què diuen de la violència als carrers d’un país d’Europa de l’Est que vol apropar-se a la UE, i que ha caigut en les urpes del president rus? Putin no està crispant la societat? No provoca ruptura social? No hi ha violència?
Ah!  que Rússia té gas, és una potència, i no podem enemistar-nos perquè els estats no tenen amics , ni ètica, ni moralitat,  ni legitimitat, només interessos en política exterior.
Aleshores, continuo pensant (amb perdó) , aleshores, què fan tots aquestos que he mencionat parlant de legalitat, de constitució, de crispació política, de ruptura social, de moralitat i ètica en el cas de Catalunya? 
Ah! que Catalunya no té gas, ni és una potència, per tant si que se la pot atacar amb les paraules de legalitat, crispació, ruptura, etc… perquè al ser més dèbil haurà de creure.
Aleshores, a part de posar-me de mala llet, penso(perdoneu) : Deixem de portar un lliri a la mà. Amb el dia de Sant Jordi i la rosa n’hi ha prou. I posem-nos a vetllar pels nostres interessos.  I, sentint-ho molt pels receptors actuals de la nostra solidaritat, dels nostres 16.000Meuros, pensem en els set milions de catalans que necessiten la nostra solidaritat.
I, com diu el mestre J.M.Puyal,  no fem més el ruc, que la palla va cara.
Jo, la propera vegada que senti tot aquesta patuleia de nacionalistes espanyols i/o de buròcrates europeus apel·lant al seny i a la solidaritat de Catalunya, pensaré en els interessos d’estat, els nostres.  I en els que necessiten la nostra solidaritat i viuen en el nostre país. Les vídues, els pensionistes, els afectats per les preferents, els fills de famílies desestructurades, els que van a serveis socials dels nostres ajuntaments,  els peatges, les connexions entre autopistes no fetes, l’aeroport que depèn d’Aena, el corredor mediterrani encara en bragues, … i en la meva família.
I aleshores, ja sense pensar, proposo  que Solana, Van Rompuy, Barroso, la Susana Díaz de la maneta amb el peix bullit, la Rosa Díez, el Rajoy, el Duran Lleida l’Ibarra i la mare que els va…., es preocupin dels ucraïnesos, dels húngars, dels bosnians, dels grecs i dels xipriotes.
De fer d’Europa, uns Estats Units Europeus justos, democràtics i pròspers, que prou feina tenen.
I que ens deixin votar, als catalans, que ja sabrem espavilar-nos.

I per acabar, relaxem-nos una mica, amb  unes entrades més en el nostre diccionari particular :

Dicciorari: