Memorandum

Continuem. Des de 1976 fins a  2006 . Des de l’inici de la democràcia  fins a l’Estatut de Miravet.
No només les “perles” que ens enviaven des de la meseta.  També  exposem aportacions  espanyoles i internacionals   de persones que entenien una mica millor  això “nostre” i on la majoria d’elles confirmen la difícil  sinó impossible  solubilitat entre  el tarannà espanyol i el català.  
Finalment hi ha alguna enquesta  entre elles una promoguda pel govern tripartit,  que reforça lla constatació de la duradora  i llarga idea que hi ha al nostre país conforme la millor solució per a Catalunya és la màxima autonomia possible. La independència, o com algunes veus han nomenat, la interdependència entre els estats europeus.

 

P.S. La  major part de les referències i les cites d’aquestos articles de   Perdonar no és oblidar    són  extretes del llibre de  Francesc Ferrer i  Gironès: El gran llibre per la independència.
 

De 1976  a 2000

Leopoldo Calvo Sotelo, expresident de govern espanyol, el 1983:

“Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta.”

Julio Feo, secretari general de la presidència en el govern de Felipe González diu al  1983. “Aquí [a Madrid] el presidente de la Generalitat no pinta nada”.

“Un 54,7% dels catalans votarien “sí” en un hipotètic referèndum sobre la autodeterminació de Catalunya, segons un sondeig d’urgència encarregat per Set Dies a Market. Quan se’ls demana si estan d’acord amb la proposició no de llei feta al Parlament de Catalunya, un 44,5% diu que sí, totalment, mentre que un 23,9% no n’ha tingut coneixement.”

Enquesta del setmanari Set Dies , 22 desembre de 1989

De 2001 a 2005
“Las paradojas de la libertad política.  Se dice que un cuerpo político es libre si y sólo si no está sujeto a restricciones externas. Al igual que un individuo libre, un Estado libre es aquel capaz de actuar según su propia voluntad, en pos de sus propios fines.”
 Nuevas ideas republicanas. Félix Ovejero, 2003

“La Catalogne se rêve en region européenne indépendante de Madrid.[…] Fiers de leur identité nationale, de leur culture, de leur langue, de leur passé antifranquiste et de leurs succès économiques, les catalans supportent mal l’ingérence du gouvernement central et l’autoritarisme du PP. […]
Fragments de l’article de Martine Silber, a Le Monde, 15.11.2003.

“Tout est perfectible. Je n’ai jamais été indépendentiste ni violent. Être pleinement catalan, c’était ma façon d’être espagnol: affirmer otre difference, celle de contribuer à la stabilité du pays. […] Ce qui compte n’est pas ce que je pense, moi qui pars, mais ce que ressentent les catalans.”
Opinió de Jordi Pujol al diari francès  Le Monde, 16.11.2003.

“Pro-catalan party turns kingmaker. A small pro-independence party will play a key role in determining the next government of Catalonia after a massive boost in support at regional elections. […] Rather, in Catalonia, it is seen as part of a determined effort to remain culturally distinct from the rest of Spain.”
Opinió de Katya Adler, corresponsal de BBC News a Madrid, emesa el 17.11.2003-
 
“El 67,2% creuen que Catalunya ha de decidir el model de relació que ha de tenir amb l’Estat, una clara manifestació autodeterminista.”
Primer estudi d’opinió promogut pel govern català, realitzat per Instituto DYM, entre 19.10.2004  i  02.11.2004. (Avui, 11 novembre de 2004)
 

“Mal andamos si un presidente autonòmico [Pasqual Maragall] que ansía la independencia de España tiene que ir defendiendo a los españoles fuera de sus fronteras.”
Paraules de Rajoy quan va saber que Zapatero permetria a Maragall participar en la política exterior de l’Estat.  El Setmanal Digital,  22.7.2004.

I ara unes entrades més a :
Dicciorari

Austericidi:  Violència  exercida pels que tenen molts de diners contra els que ja en tenen menys, en nom de el no malbaratement.

Annaxció: Presa de un territori nacional, per part d’un estat veí.

Burrei: 1.Càrrec de confiança del monarca per vigilar els súbdits d’un territori, que no entén massa coses. 2.Monarca ruc.

Marianico el corto :  Mariano,  presshi.

Maria,no:  President de govern que continua refusant la proposta de la seva secretària de partit, que vol tenir més influència.

Sevastopol:  Ciutat   (i ciutat-estat) de Crimea,  que “se nos va” des del punt de vista ucraïnès.

Sorraya:  Vicepresidenta  amb aspecte de monja “cañón”, que ja es va fent pesada.

Wertificadors internacionals :  Observadors espanyols  que venen a comprovar el desarmament  de la immersió lingüística  a les escoles catalanes.