Memorandum

Bé, amb el procés cap a la sobirania ben encarrilat,  no serà ja el moment de començar a plantejar-nos què volem en la quotidianeïtat del dia a dia, una vegada tinguem l’estat propi?

Avui ens agradaria destacar dues característiques  o virtuts que voldrem per al nostre país.
Estructura administrativa descentralitzada.
Participació ciutadania.

La primera, una descentralització real.  Un territori en xarxa que faci que des de qualsevol indret de qualsevol vegueria, hom se senti recolzat per l’administració, i proper a les estructures de l’estat.
Hi ha dos models a seguir. Un que seria el francès, centralitzat, radial amb origen a París.  I  un segon model, l’alemany (o el suís), on les ciutats demogràficament importants esdevenen “capitals”  parcials en algún aspecte. D’aquesta manera la riquesa pel factor seu d’un ministeri o d’una conselleria és repartit entre tot el territori. Recordem que a Alemanya, Berlín és la capital, però Hamburg, Frankfurt, Munich, Stuttgart són ciutats més especialitzades i igualment pròsperes i seus d’aconteixements automobilístics, editorials, esportius, portuaris, etc.
A Suïssa, Berna és la capital administrativa. Peró  Basilea és la ciutat important quant a la indústria química- farmacèutica, Zurich ho és en referència als serveis financers, Ginebra és la capital diplomàtica, Lausanne és seu del COI i  Luzern és una referència turística de la Suïssa central, juntament amb la propera Interlaken.

Entenem que aquest segon model de capil·laritat beneficia a més ciutadans, i evita aglomeracions demogràfiques excessives en uns pocs indrets.

Per imitar aquesta diversificació, proposem la següent territorialització:

6 vegueries:  Girona,  Barcelona,  Tarragona,  Lleida,  Central Osona-Bages-Berguedà i   Penedès. 
2 regions autònomes:  Val d’Aran ,  Terres de l’ Ebre.

Val d’Aran i Terres de l’Ebre, tindran un executiu propi,  i un consell parlamentari. També seran representades en el Parlament Català, donat que no cadrà una segona cambra territorial , Senat, que serà substituïda per una Assemblea de Representants de la Ciutadania que explicarem més endavant.

Les capitals de cada vegueria seran seus de conselleries.  Les ciutats demogràficament importants seran seu d’alguna direcció general.  Per exemple:

Barcelona

Barcelona:
Banc Central Català
Parlament
Generalitat
Conselleria Esports
Conselleria de Cultura
Conselleria d’Afers Exteriors

Badalona:
Conselleria de Sanitat

Santa Coloma de Gramenet:
Direcció General de Migració i Afers Socials

Hospitalet de Llobregat:
Conselleria d’Interior

Mataró:
Direcció General de l’Habitatge
Direcció General de Telecomunicacions

Sabadell / Terrassa:
Direcció General Indústria  Tèxtil
Direcció General Indústria Automobilística

Catalunya Central Bages-Osona

Manresa:
Conselleria Educació
Seu  Assemblea Representants Ciutadania
Vic:
Conselleria Universitats i Recerca

Penedès
Vilafranca del Penedès:
Direcció General Alimentació
Vilanova i la Geltrú:
Direcció General Ports

Tarragona
Reus:
Direcció General Comerç
Tarragona:
Conselleria de Indústria

Lleida
Lleida:
Conselleria d’Agricultura
Conselleria de Medi Ambient

Girona
Girona:
Conselleria d’Economia i Hisenda
Conselleria de Turisme

Amb aquesta distribució s’aconsegueix apropar l’administració  i  l’efecte prosperitat de les seus públiques. Segons dades Idescat,  la suma dels habitants d’aquestes ciutats 1,8Mbcn + 2,1Mcapitals  = 3,9M. habitants propers i beneficiats de l’efecte capitalitat.

Una segona característica d’aquest nou estat hauria  de ser la participació real i constant de la ciutadania en els afers públics.  Tota la força de les associacións que teixeixen la societat civil,  i tota l’energia transformadora d’aquests darrers anys  representada (tot i que no és l’única) en l’ANC, hauria de ser aprofitada pel nou estat per tal de continuar “recolzant  i controlant” la política.

Ja no pot ser que el ciutadà només voti cada quatre anys i prou. Proposem entre altres mesures que cada any, els ciutadans votin i avaluin els governants , municipals i nacionals, abans de les vacances parlamentàries d’estiu, per exemple durant un cap de setmana en el mes de juny.
Amb mitjans informàtics, aquesta votació/avaluació no ha de significar ni un sobrecost ni una dificultat.
Amb el compromís per part dels evaluats, regidors, alcalde ;  consellers, president,  de portar  en seu municipal i  parlamentària  les inquietuds i les notes dels representats.

Aquesta Assemblea o Consell  tindrà una composició semblant a la següent:

15% representació entitats culturals i artístiques: Omnium,Patronat Museus,Ateneus ; i sectorials: Associacions amics astronomia, gastronòmiques,geogràfiques/històriques.
15% representació entitats socials:  Càritas, Banc dels Aliments, Creu Roja, Amnistia Internacional, IntermonOxfan, Defensor del Ciutadà, i entitats més territorials.

10% representació entitats esportives: Clubs, Associacions Esportives, Inef.

10 % representació sindical.

10% representació empresarial. 

20% representació acadèmica:  Universitats i Centres de Recerca.

20% representació ciutadana / institucional:  Persones amb mèrits provats per voluntarietat, per experiència professional. Persones que han tingut càrrecs públics:  exconsellers, exjutges.

Les persones i associacions  que participen en aquesta institució no tindran una retribució salarial, i per tant el cost resultarà mínim.

S’ha d’ “oficialitzar” aquesta força i energia de la societat civil,  i aquesta mostra d’institucions, associacions, i ciutadans,  aquest  “consell de cent” podria substituir  la càmara alta territorial.  Enlloc de Senat,  Assemblea Civil.

Un parell d’opinions nostres per a l’endemà.