I ara un petit joc polític malèvol, sobre les paradoxes dels nostres representants:
Manjón: “En la comisión sobre el 11-M , Acebes leía el periódico, J.A.Labordeta se emocionaba”
Proposo una classificació de polítics i persones amb gestió pública. Res, una quinzena per a cada grup. I reflexionem.
En un grup hi posem: Aguirre, Aznar, Acebes, Bono, Cañas, Cospedal, Fernández Día, Gallardón, Mayor Oreja, Navarro, Rodríguez Ibarra, Mayor Oreja, Rajoy, RoucoVarela, Rubalcaba, Sánchez Camacho,
En un grup hi posem: Labordeta, Cayo Lara, Daniel Fernández, Junqueras, Comin, Joaquim Nadal, Forcadell, Casals, Santi Vila , Ramon Tremosa, Terricabras, Mas, Rigau, Forcades, Oliveras.
M’ho sembla a mi o hi ha un comú denominador en cadascun dels grups que fa impossible que un element pugui ser intercanviat? Amb qui deixaríem passar una tarda el nostre fill adolescent (o fins i tot la nostra filla)? A qui li compraríem un cotxe de segona mà? Quins valors d’un grup són insolubles en l’altre grup?
La paradoxa: En quin grup hi ha més declaracions amb grans paraules “dret a la vida” “acatament de les lleis” “societat democràtica unida” “respecte a la constitució” i amb personatges més encorbatats , empolainats? En quin grup hi ha algunes paraulotes, declaracions contundents, frases des de l’emoció, gestos revolucionaris, i personatges més descordats, més de carrer?
Una mica demagògic? Potser. Però la reflexió és amb fonament, o no?
I afegim, per desengreixar, algunes entrades més en el nostre dicciorari.
Bitllet i Bontull : Duo de “gestors culturals” amb certa tirada als bitllets de 500eur., i que s’assemblen cada cop més als Dupond i Dupont. L’un: “Jo no sóc jo, ara mateix”. L’altre: “Jo encara diria més: Ara mateix, jo no sóc jo.”
Copa de la reina : mida de la teta reial.
Indem(o)nització : 30 monedes de plata per els dos àngels caiguts d’una caixa d’estalvis pels serveis prestats (traició) a l’ànima social de les entitats.
Menges Tescalces: Pràctica sexual/gastronòmica, que no té res a veure amb l’orde religiós de les monges descalces.
No ens toqueu el vora_riu: Avís dels habitants de l’Ebre, per recordar que el riu també és seu, que no els emprenyin massa.
…ens llegim més d’aquí a uns dies.
I amb això no dic que tots siguin “desetxables”.
Atentament