Memorandum

“Les lleis són com les teranyines, serveixen per caçar insectes petits, però són trencades pels ocells més grans.”
Per a la moral pública potser és una paradoxa difícil de digerir la repetició de algunes decisions judicials. 

Per exemple.  Sentència del tribunal en el cas dels dos màxims directius de CatalunyaCaixa, en què dóna la raó al director i sots-director generals , acomiadats pel FROB. I per tant, hauran de ser indeminitzats amb 600.000 euros. Tenint en compte els desmesurats sous  i aportacions a plans de pensions que ja tenien, i el full de serveis (van ajudar a ensorrar l’entitat d’estalvis), sembla vergonyós.
La paradoxa és que els damnificats per algunes de les decisions dels directius i els seus subordinats, bàsicament impositors que van invertir en preferents,  i hipotecats que van signar clàusules draconianes, aquestos clients estan en una situació molt pitjor de cara a ser indemnitzats.
Qui diu Catalunya Caixa, diu Bankia, i qui diu Bankia diu Caja Castilla la Mancha, o diu les caixes gallegues, etc.
Josep Curto a ElMatídeCatalunyaRàdio: “El rescat de la banca espanyola ha costat 216.000Meuros. Quatre vegades el pressupost de la Generalitat.” Potser no costaria massa posar 216Meuros, (0,1%) a disposició de paliar els danys col·laterals del rescat, de les preferents, dels desnonaments.

I ara un petit joc polític malèvol, sobre les paradoxes dels nostres representants:

Manjón: “En la comisión sobre el 11-M ,  Acebes leía el periódico, J.A.Labordeta se emocionaba”
Proposo una classificació de polítics i persones amb gestió pública. Res, una quinzena per a cada grup. I reflexionem.

En un grup hi posem: Aguirre, Aznar, Acebes, Bono, Cañas, Cospedal, Fernández Día, Gallardón, Mayor Oreja, Navarro, Rodríguez Ibarra, Mayor Oreja, Rajoy, RoucoVarela, Rubalcaba, Sánchez Camacho, 

En un grup hi posem:  Labordeta, Cayo Lara, Daniel Fernández, Junqueras, Comin, Joaquim Nadal, Forcadell, Casals, Santi Vila , Ramon Tremosa, Terricabras, Mas, Rigau, Forcades, Oliveras.

M’ho sembla a mi o hi ha un comú denominador en cadascun dels grups que fa impossible que un element pugui ser  intercanviat? Amb qui deixaríem passar una tarda el nostre  fill adolescent (o fins i tot la nostra filla)? A qui li compraríem un cotxe de segona mà?   Quins valors d’un grup són insolubles en l’altre grup? 

La paradoxa:  En quin grup hi ha més declaracions amb grans paraules  “dret a la vida” “acatament de les lleis” “societat democràtica unida” “respecte a la constitució” i amb personatges més encorbatats , empolainats?  En quin grup hi ha algunes paraulotes, declaracions contundents, frases des de l’emoció, gestos revolucionaris, i personatges més descordats, més de carrer?

Una mica demagògic? Potser. Però la reflexió és amb fonament, o no?

I afegim, per desengreixar, algunes entrades més en el nostre dicciorari. 

Bitllet i Bontull : Duo de “gestors culturals” amb certa tirada als bitllets de 500eur., i que  s’assemblen cada cop més als Dupond i Dupont. L’un: “Jo no sóc jo, ara mateix”. L’altre: “Jo encara diria més: Ara mateix, jo no sóc jo.”
 
Copa de la reina : mida de la teta reial.

Indem(o)nització : 30 monedes de plata per els dos àngels caiguts d’una caixa d’estalvis pels serveis prestats (traició)  a l’ànima social de les entitats. 

Menges Tescalces: Pràctica sexual/gastronòmica, que no té res a veure amb l’orde religiós de les monges descalces.

No ens toqueu el vora_riu: Avís dels habitants de l’Ebre, per recordar  que el riu també és seu, que no els emprenyin massa.

…ens llegim més  d’aquí a uns dies.