Oh! Europa. 25-M . Res, quatre cosetes.
Espero que veraç.
1a. Carme Forcadell: El 25-M suposarà el començament del 9-N. Cal anar a votar i omplir les urnes.
2a. J.M.Terricabras: Per l’Europa social, pel dret a decidir. La nostra causa és més important que nosaltres mateixos. Cal votar massivament , cal votar un dels partits que defensen la llibertat de Catalunya.
3a. R.Tremosa: Els catalans votaran sàviament el proper diumenge. No abandonem el projecte europeu. Tan sols més Europa ens garanteix menys dependència d’Espanya, més respecte pels drets socials i nacionals de Catalunya.
4a. E.Urtasun: Podem dir-li a Europa que els nostres drets són la nostra dignitat. Cal defensar la sanitat i l’educació públiques. Cal canviar el sistema europeu des de dins. S’ha d’acceptar el dret a decidir de Catalunya.
Hem dit que només quatre coses, per tant, ja està.
Va, vinga, posem-hi la cinquena. Aquesta és meva. Aquesta és literal. ; )
5a. Jo mateix: “Si el diumenge votem sobiranisme a les eleccions europees, guanya Catalunya.
Si el diumenge votem molt, guanya Europa.
Si el diumenge votem molt sobiranisme, guanyem tots.”
(Em sembla que el nostre vot estarà ben gestionat en qualsevol de les tres candidatures)
Ja està.
Avui no toca ni dicciorari, ni anagrames. Ho deixem per la setmana que vé.
‘Apa-li’, a votar. Intueixo que ens ho passarem bé.
Va, una cosa més.
Jo diria que fent un símil maratonià, les eleccions del 25-M, pel que signifiquen, pel risc d’abstenció, per la llarga travessia que ja portem, pels cinc mesos que ens queden fins el 9-N, per tot això, podrien considerar-se “el mur” , “la pàjara”, el quilòmetre 31, el 32, o el 35 en el que cal serrar les dents , resistir els dubtes i continuar corrent.
Si s’aconsegueix superar-lo , la resta fins a la meta es corre per inèrcia física i mental.
I s’acaba la cursa, és a dir, es guanya.
Doncs això.
– – – – – – – – –