Memorandum

(I no és article per a ICV-votants, aviso)

A EUA fan servir una expressió que trobo molt contundent per expressar un rebuig definitiu a l’actuació d’una altra persona o entitat. “Shame on you” (Vergonya per a tu / vosaltres).
Sense incloure paraules malsonants ni insults, resulta probablement l’acusació més ferotge que es pot fer a qui li retreus alguna cosa feta o dita. “Vergonya per a tu” !!! , gairebé una maledicció. Té força, molta força. Estàs expressant el desig de que l’actuació, que consideres pèssima, d’aquella persona o grup de persones, no passi desapercebuda, ni quedi impune. Ans al contrari, que sigui coneguda per la comunitat, perquè la vergonya sigui pública. Desitges que qui ha fet tan de mal passi vergonya, pateixi aïllament, provoqui rebuig , personal, social, i finalment pugui servir com a acte de contrició i qui sap si de modificació del comportament.

Bé, aquests dies, veient i escoltant el que fan i el que diuen els líders d’ICV, m’ha vingut al cap aquesta imprecació. ICV, Iniciativa per Catalunya els Verds. Repetim-ho bé. Iniciativa per Catalunya. No Indecisos Cagadubtes, ni Inconscients Carallots, ni tampoc Inútils Cavallsdetroia. No.INICIATIVA per CATALUNYA.  (Recordem el gag de “Polònia”, sobre les sigles ICV. Felicitats guionistes, sou uns cracks intel·ligents)

En principi això vol dir que es defineixen com a partit polític que vol tenir idees, reflexions, ideologia, en favor de la comunitat de ciutadans del nostre país.No vol dir que deixen la INICIATIVA, a partits de FORA DE CATALUNYA, sinó es dirien NIC-QATIPN-elsPursNS : No Iniciativa per Catalunya – Que Altres Tinguin Iniciativa per Nosaltres els Purs i No Sectaris.

En fi.

Esclar que el joc polític sempre és un equilibri entre fer actuar els afins i els no afins segons la teva ideologia, i simultàniament fer el possible per tenir com més votants millor, per continuar tenint recursos parlamentaris, econòmics i socials, per fer actuar els afins i els no afins segons la teva ideologia. Fins aquí estaríem d’acord.
Ara bé, també cal trobar un equilibri entre el que els teus principis ideològics anuncien, i la tendència històrica que marquen els temps. Tampoc no és tan difícil d’entendre. Ni els pares fundadors eren sants barons amb la virtut de la infalibilitat, però deunidó la seva autoritat moral. Ni tampoc cal trair aquests principis a la primera ocasió que surt. En tot cas, un partit d’esquerres, en el marbre del capitell del seu edifici virtual hauria de tenir un parell de idees gravades indelebles. “Servirem al poble dins del qual hem nascut, crescut, i del qual rebem els recursos.” , “Tindrem una actuació impecable , honesta, justa, equitativa, en la mesura de les nostres capacitats”
Per un partit d’esquerres “Servir al poble,” en principi hauria de significar  posar-se al costat dels qui reclamen fer una REVOLUCIÓ, pacífica, democràtica, social, iniciàtica. I “Tenir una actuació equitativa“, hauria de significar d’ acceptar de donar a cadascú el que és seu, sense PRE-JUDICIS de valor, ni SECTARISME.

Ara bé, si qui ha recollit el llegat dels resistents catalans contra la dictadura franquista, prefereix , per tàctica política, posar-se al costat d’aquells que, venint de l’estat espanyol demostren tenir força PRE-JUDICIS i SECTARISME, al mateix temps que no entenen gaire cosa de la resistència viscuda i reprimida a Catalunya -per esquerranosa i per catalana-  i proposen creure en FEDERALISMES que ens duran a una vida  política millor, si realment els actuals gestors hereus comunistes catalans tenen aquestes creences de coses no tangibles -¿no eren agnòstics o ateus , per definició?  aleshores :
a) no saben la realitat del país en que viuen (malament per a un polític)
b) saben la realitat del país en que viuen , però tenen altres interessos superiors (trenqueu el marbre del capitell amb els principis fundacionals)
c) les dues opcions a) i b) són correctes, i al mateix temps, hi ha una certa peresa intel·lectual que fa que amb declaracions tòpiques contra “la dreta” es puguin salvar les carències reals de la proposta. (Com si refusar de lluitar per obtenir la teva llibertat, braç a braç amb els que, diferents, també la desitgen i posar-se en mans de qui no te la vol concedir, però comparteix els mateixos PRE-JUDICIS ideològics, fos una actuació heròica.)

i d) Per cert, algú s’ha parat a pensar en el fet que renunciar a un bé objectiu, -avui en dia que la pertinença a l’estat espanyol perjudica els ciutadans catalans ja és un fet objectiu- per no haver de compartir files amb rivals ideològics és una manifestació de auto-desconfiança? Qui creu en la seva pròpia força , i en la força dels seus arguments, lluitarà al costat dels que volen la llibertat, i desprès d’aconseguir la sobirania ja convencerà els seus rivals de la bondat del missatge particular. Per la mateixa raó, qui renuncia a lluitar al costat dels que volen la llibertat, per puresa ideològica, per no contaminació de l’altre, no està donant un missatge profundament dèbil, de falta de convicció en la bondat dels seus plantejaments, de saber-se incapaç de convèncer els teus conciutadans que també volen la llibertat, però potser estan “equivocats” en algunes idees econòmico-socials?

No és una mica de falta de liderate, de dèficit de conviccions, de comoditat “conservadora” …. de falta d’ INICIATIVA ?  En qualsevol cas SHAME ON YOU !!!

Nota. Si es prova de substituir on diu ICV, per PSC, o fins i tot UDC, i es fan un parell de retocs sobre l’origen comunista, esquerranós, i es modifica lleugerament per l’origen inclusiu, o bé l’origen democrata-cristià dels fundadors (Malaguanyats Rafael de Campalans, Carrasco i Formiguera, i altres lluitadors NO-SECTARISTES, profundament demòcrates-inserits-en-el-seu-país) , l’article també té sentit.

Per acabar. Espero que els ciutadans posin a cadascú al seu lloc. Que les votacions del proper 27/S reflecteixin el suport ciutadà cap els partits i les persones valentes, coratjoses, col·laboratives, i no-sectàries,  que han posat l’interès comú per obtenir la sobirania de la nació catalana, per damunt de l’interès particular d’assegurar-se un seient retribuït i fàcil en el Parlament Català.