Memorandum

Jaume Vall

Publicat el 13 de juny de 2014

Maridatges. Llibre,pel·lícula,cançó. El primer.

Estem a punt d’entrar en època de vacances. El cos, i sobretot  les neurones necessiten endorfines, serotonia, dopamina i descans. Qualsevol  cosa que ens serveixi per gaudir una mica més dels moments de lleure guanyats a pols.
Opció número ú, el dolce far niente, d’acord. Però també s’ha de tenir un pla B. Un bon viatge cultural acompanyat per bons guies. De persones sàvies, que ens expliquen de que va això de la vida. 

Per tant, cada setmana proposarem gaudir d’un llibre, d’una cançó, d’una pel·lícula en els quals haguem trobat vincles. Geogràfics, històrics, argumentals, generacionals, etcètera. Finalment es tracta d’arrodonir el plaer de la lectura amb  possibles vinculacions del llibre amb una música, un paisatge, una pel·lícula, una gastronomia. 
Aquest viatge ho farem de la mà de creadors rellevants, alguns vertaders titans de la cultura. Com canta en Lluís Llach, Viatge a Ítaca:   “….i aprendre dels que saben.”

Ja posats, treiem el sant cristo gros per començar:  Jaume Cabré, i amb ell Clint Eastwood i Leonard Cohen. Els tres ens proposen uns protagonistes que ja ho han vist/viscut  gairebé tot.  I que malgrat això, estimen la vida, el saber, l’honor, la bellesa.
Cadascú que combini aquests elements en proporcions variables. I que  gaudeixi del còctel final.

Literatura
Jo confessoJaume Cabré2011. Línies de vida que s’entrellacen a través d’un violí. Un rastre de violència, d’injustícia i de complexitats familiars  al llarg d’anys, de segles, amb l’instrument com a testimoni en sentit doble. El protagonista actual no ha d’expiar pecats cruents però la seva trajectòria també té punts foscos. I ho confessa literàriament. A major glòria de qui ho llegeixi. Que som nosaltres.
Coneixerem Adrià Ardèvol caminant per Vallcarca, i avaluant la dissort d’haver nascut en la seva família.
Vol explicar la seva vida, explicar-se a ell mateix. Però no sap com començar ni com evitar la exposició autocomplaent :
“En aquest  gènere tan procliu a la mentida com és el record escrit per a un sol lector[…] faré un esforç per no inventar gaire.”
I resulta que la frase següent ens remet cinc-cents anys al monestir de Sant Pere del Burgal, “quan aquell home turmentat va decidir demanar-ne l’ingrés.”
I la següent frase torna a situar-se al segle XX, quan a la biblioteca paterna fulleja un llibre i afirma: “-Jo vull aprendre alemany-.  Fèlix Ardèvol es va mirar amb orgull el seu fill i li va dir ben aviat podràs començar a aprendre’n, fill meu […] -Qui és Stefan Zweig?-.  El pare, en comptes de dir-me un escriptor, fill meu, només em va comentar doncs mira, un paio que es va suïcidar al Brasil fa deu o dotze anys.”

I així. Salts temporals i geogràfics constantment, que amb la perícia de Cabré, estalvien un mareig al lector i ens endinsen en el plaer pur de la literatura. Recomanable. Amb voluntat de novel·la total.
Els alemanys l’adoren. Amb raó, produeix qualitat.

Edicions Proa. A tot vent.
978-84-7588-253-6
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Cabr%C3%A9_i_Fabr%C3%A9

Cinema
Gran Torino. Clint Eastwood , 2008.  L’ex soldat a Corea sí ha de purgar algunes morts del conflicte bèlic. La seva maduresa ha estat apacible, però quan enviuda, i gairebé sense voler-ho, els seus veïns  orientals esdevindran una possible família, una ineludible raó per viure i per morir. La segona oportunitat, les giragonses que dóna la vida. Eastwood continúa donant lliçons de cinema darrera la càmera. Quant a actor, el personatge rugós, cansat i crepuscular, li escau com un guant.
Warner Bross Productions
www.imdb.com/title/tt1205489/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Clint_Eastwood


Música
The Captain (El Capità) .  Leonard Cohen , 1984
“… there’s no decent place to stand in a massacre / but if  a woman take your hand, then go and stand with her.” (…no hi ha cap lloc decent en una massacre / però si una dona t’agafa per la mà, aleshores ves i queda’t amb ella.)
Això és el que li diu el capità, endurit, probablement ferit de mort,  a un soldat que l’acompanya. Per acabar confessant-li que ha llegit la Carta dels Drets Humans, i “alguns dels articles estan força bé”.  M’agafen calfreds només de pensar l’atzar malparit que significa per a una persona sana, honesta, pacífica, trobar-se en l’armaggedon d’una guerra, on el cinisme és la millor cuirassa, i la pitjor condemna. 
I el gran Cohen l’ha clavat. L’únic sorprenent d’aquesta cançó amb una de les lletres més devastadores que he escoltat, és la melodia. El fons no s’avé amb la forma. Una música lleugera, gairebé simpàtica, i una lletra amb la fortor pudent de la guerra i de la  mort.

Various positions. Columbia Records
http://youtu.be/epENc6uu7Uc
http://ca.wikipedia.org/wiki/Leonard_Cohen


                                                – – – – – – – – – – 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent