La immensitat blava, el mar obert, l’espai impenetrable, l’element aliè, la fascinació per l’insondable.
El mar, l’autopista dels vikings per conquerir el seu nou món. El pont de mar blava dels grecs per comerciar amb tots els pobles veïns. El llac privat dels romans per llatinitzar les ribes mediterrànies. L’abisme que cal confrontar i vèncer per confirmar la rodonesa del globus, pels aventurers renaixentistes. El desert aqüàtic que els científics del XIX han de travessar per demostrar els veïnatges de l’oceà Pacífic. El mar, aigua i misteri. Vida i mort.
Camí i mur, comunicació i aïllament. El mar que uneix i separa. Que agermana i enfronta. En paraules de J.L. Borges: “Nadie puede escribir un libro. Para escribir un libro se necesitan siglos, una espada, y el mar que une y separa.”
Doncs això. Temps, un sofà, i ganes de gaudir.
Literatura :
L’illa del tresor . R.L.Stevenson, 1883. L’aventura en estat pur. Un jove, uns dolents molt dolents amb codis pirates i contrassenyes ancestrals. Un viatge iniciàtic. Perills diversos, i la recompensa a la valentia i a la ètica. Pur plaer lector.
També : The Sea, the sea , Iris Murdoch ; Oceà, Alessandro Baricco ; Vint mil llegües de viatge submarí, Juli Verne ; Moby Dick Herman Melville ; L’Odissea , Homer
Cinema:
Le grand bleu. Luc Besson , 1988. Gairebé un documental extens i extès de Thalassa. L’aventura dels submarinistes a pulmó lliure, l’immersió com esport competitiu. I la immensitat inacabable del mar.
També: La vida de Pi , Ang Lee ; Titanic , James Cameron ; Kontiki, Joachim Ronning ; Moby Dick , John Huston ; Pirates del Carib, Gore Verbinski ; Motí a bord, Roger Donaldson ; Lo imposible, Juan Antonio Bayona ; All is lost , J.C.Chandor ; Lilo & Stich , Dean DeBlois .
Música:
Mediterráneo, Joan Manel Serrat, 1971. El noi del Poble Sec entra amb pas segur a la història de la música espanyola amb aquest himne al nostre pont de mar blava. Si assenyala que ell mateix porta la llum i l’olor de les seves aigües, que la presència del mar és com la de “una mujer”perfumadita de brea”, s’ha de reconèixer que la cançó, música i sobretot lletra, porta incorporada : l’ona arrissada per gregal al Cap de Creus, la badia calma i hedonista de Roses o L’Escala, el tràfec pescador de Palamós, Arenys i Cambrils, la invasió a cops incruent de forasters a Barcelona, la marinada seca i hel·lenística de la Costa Daurada, i el pi almogàver, tant a Salou com a Mallorca. Tot això, pel cap baix, ens aporta el poderós text, ja immortal, del trobador barceloní que esdevindrà ginesta.
També :
La mer m’a donné, George Moustaki ; La mer , Charles Trenet ; Amsterdam , Jacques Brel ; Al mar , Manel ; Sweet Dreams, Eurythmics