Maridatges. De l’Itàlia meridional
Avui viatgem cap al sud d’Itàlia. I ho fem amb bona companyia, Sciascia, Benigni, Battiato.
Literatura:
Una història senzilla (Una storia semplice) Leonardo Sciascia,1989 . Sicília, en un poble on no hi passen massa coses. Una trucada a la policia. Una demora per acudir-hi. Un mort. Dos, tres morts. Un món on algunes de les forces vives no són de fiar. Una història complicada. Un brigada amb poc currículum acadèmic però amb molt d’olfacte pagesívol. Sícilia. Un microcosmos. I l’autor, Sciascia, escriptor i polític, professor i agitador cultural. Una manera sòbria, senzilla d’explicar les coses. Sense artefactes acolorits. Amb ofici suficient per crear un món en menys de setanta pàgines. Un colós.
84-297-3118-0
Cinema :
Johnny Stecchino Roberto Benigni. 1991 . Comèdia d’equívocs sobre la Màfia. Un pobre lladregot és confós amb un capo perillós. Ja és costum en Benigni d’atrevir-se amb qüestions molt difícils, amb una mirada o bé irònica, o bé sarcàstica. Saludable, en tot cas. Però també les referències Divorcio all’italiana, Pietro Germi, 1961 ; Caro Diario, 1993 de Nani Moretti, o Novo Cinema Paradiso ,1988 de Tornatore.
Música:
La stagione dell’amore. (La estación de los amores, en espanyol). Franco Battiato.1985. Battiato, nascut a Catània, Sicília. Artista eclèctic i polifacètic. S’ha envoltat de gent molt vàlida, músics, filòsofs, per compondre cançons força originals en tots els sentits. Potser no és la classe de música que un espera sentir pensant en l’illa siciliana. No hi ha massa folclore, i si molt d’atreviment i modernitat. De fet, ell va establir-se a Milà. Té una discografia extensa. Al començament es mou en la música i l’ambient underground, transgressor. La consagració li vé amb el disc de títol La voce del Padrone, el 1981. (Però no es tracta del capo, sinó una ironia sobre la discogràfica His Master’s Voice, La voz de su amo.) Va ser un èxit, i contenia les cançons Bandera Blanca, Centre de gravetat permanent, entre d’altres.